Cristine Russell repassava al Columbia Journalism Review del passat 7 de maig el tractament informatiu que s’està donant a la grip porcina. Per a evitar malentesos, deixa clar de bon començament que, en la cobertura d’una crisi, s’ha de saber distingir entre la informació fiable i l’especulativa. Partint d’aquesta premissa, conclou que la majoria de mitjans nord-americans –la seva anàlisi es limita a aquell país– no ha fet prou bé la seva feina, és a dir, ha donat molt més pes a la segona que a la primera.
Arribar a aquesta conclusió no sembla gaire complicat. Qualsevol lector de diari amb un mínim de formació biològica se n’adona de seguida. Massa espai, massa titulars i, sobretot, massa importància a aspectes que no la tenen. També, massa atenció a teories sense base demostrada, però amb una elevada dosi de crítiques al sistema, a les multinacionals, a l’estil de vida occidental...
Russell fa, però, un pas més i explica el perquè d’aquest desori. Segons ella, es deu al fet que molts mitjans dels Estats Units, a l’hora d’estrènyer-se el cinturó, han començat per prescindir dels periodistes científics. Les notícies d’aquesta potencial pandèmia han estat elaborades, en massa casos, per professionals sense els coneixements bàsics suficients per a comprendre adequadament la temàtica que estaven seguint. Tampoc no es lliura de la crítica la línia editorial de molts mitjans que, segons paraules recollides a un altre periodista científic (i famós blocaire), Chris Mooney, podria resumir-se en el següent principi: “Les polèmiques són més importants que la precisió.” Jo no sé si són més importants, però estic segur que són més rendibles: més repercussió amb menys esforç.
Si les empreses periodístiques perseveren en aquesta opció de considerar secundària la qualitat de la informació científica i si hi afegim que la bondat de la llibertat d’expressió a l’internet no està, per ara, compensada per un criteri suficient per part del lector per a discernir el gra de la palla, podem esperar un futur carregat d’alarmes i alarmismes, sustentades més en opinions i impressions que no pas en dades i anàlisis. I amb un doble efecte: augmentar la dificultat per a gestionar el cas real i crear les condicions perquè, quan arribi una crisi de debò, la gent no hi pari l’atenció deguda.
Moltes gràcies per fer referència a aquest article, llegint-lo he arribat a força links diferents molt interessants.