latrappola |
Reflexions, dites, aforismes, i altres animalades |
diumenge, 17 de maig de 2009 | 13:50h
Parlen personatges de Balzac:- Un mari qui parlait grec et la femme latin risquaient de mourir de faim.
(Monsieur Guillaume - La maison du Chat-qui-pelotte)
Un marit que parli grec i la dona llatí, s'arrisquen a morir de fam.
- Si je ne suis pas poète, au moins je comprendrai la poésie.
(Augustine - Le bal de Sceaux)
Si jo no sóc pas poeta, com a mínim comprendré la poesia.
- Ceux qui plaisent ainsi à tout le monde ne plaisaint à personne,..., et que le pire de tous les défauts est de n'en avoir aucun.
(Emilie - Le bal de Sceaux)
Aquells que agraden en tot a tothom, en realitat no agraden a ningú. El pitjor de tots els defectes és no tenir-ne cap.
En realitat no hem canviat tant, en versió moderna seria així (segueix...)
- Si ell vol la hipoteca a interès variable, i ella fix, s'arrisquen a acabar malament.
- No entenc res del llibre aquest que em vas regalar per Sant Jordi -La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal-, però et ben prometo que aconseguiré llegir-lo.
(Cal notar que el fet no s'arribarà a produïr mai, sense el trencament previ de la parella).
- Ets perfecte en tot, agrades a tothom, però potser et convindria operar-te els pits.
L'amor es fívol avui en dia? o son les persones, oi? l'amor sempre ha estat el mateix. I segons quines persones, es clar...
o es allò de -per què li diuen amor quan volen dir.... sexe?
els marits i les mullers te les buscaven els pares, i es tractava d'una
simple transacció comercial. Llavors, l'amor de veritat normalment es
trobava fora la parella, i d'aquesta necessitat d'amor prohibit neix el
romanticisme.
Avui en dia, quan realment som lliures, resulta
que acabem idealitzant la parella com l'únic amor possible i etern. Alguna vegada funciona, però sovint acaba en desengany, i llavors anem
acumulant tota una fila de cicatrius que acaben matant qualsevol somni
de romanticisme. D'aquí acaba naixent la frivolitat, i sovint el sexe
es converteix en l'única fuga, esporàdica i vulgar.
- les traduccions les has fet tu???
Si estàs hipotecat i ella no vòl saber-ne res d'hipoteques de segur que s'acabarà malament.
Un pot ser no siga poeta, però com no es passe ben cordada la brageta està igualment perdut.
Només els llibres que es regalen per Sant Jordi tenen el permís de no entendres, com el compromís d'un amor no compromés.
Abans d'operar-te els pits, operat d'home et aqui la qüestió.
Jo em quedo amb aquesta frase:
Aquells que agraden en tot a tothom, en realitat no agraden a ningú. El pitjor de tots els defectes és no tenir-ne cap.
I és que més greu que la frivolitat en l'amor dels temps actuals, és la frivolitat de l'ètica en qualsevol temps.
Una salutació.
Pd. Em sembla molt interessant el teu bloc, t'acabo d'enllaçar al meu, però si tens algun inconvenient fes-m'ho saber i et desenllaço.
Salutacions
Martí