La gent que em coneix sap que no sóc futbolera, últimamement m´he aficionat a veure algún esport per la tele, però mai de la meva vida havia vist un partit sencer de futbol ni molt menys, encara que fos del Barça i per més que m´agradi en Messi. Però suposo que tot s´encomana, i ara, per primer cop he vist els últims partits del barça, els que es podien veure sense pagar, per la tele, i si no fins i tot els he escoltat per la radio amb en Puyal.
Ni jo mateixa m´ho crec, però m´agrada veure com juguen ara. Sense entendre-hi un borrall de futbol, no sé ni que és un fora de joc ni quants punts es porten ni res, però només veure com juguen ja em meravellen, imagineu-vos si a més hi entengués! Però quan veus que, per exemple en Messi o en Xavi o Etoó, tenen la pilota, corren, se´n rifen uns quants del contrari i marquen, i els altres ni se´n adonen... és increïble. I que s´ho prenen amb serio, corren, juguen, suen, celebren els gols amb alegria als ulls ... i és clar, crec que amb el que cobren ho han de fer, que aquest és un altre tema.
El meu avi era del Barça, tenia el carnet de soci i anava a veure diferents partits, fins que a mi m´hi va portar un dia al camp i vaig al.lucinar. Si encara fos viu ara no s´ho creuria, ell si que al.lucinaria, m´agradaria tant que pogués viure!.
Jo hagués anat a Canaletes tot aquests dies, em queda una mica lluny però ho hagués celebrat com qualsevol culé de tota la vida.
I és que tal com estàn les coses ... sempre ens quedarà el futbol, almenys una alegria i una distracció.
Laia, per molts anys de compartir-ho!