El Govern de l'Estat ha decidit que l'avortament sigui lliure fins a la setmana 14 de gestació i que això pugui ser així a partir dels 16 anys sense autorització dels pares. No seré jo qui s'oposi a què els majors de 16 anys puguin gaudir de drets pels que vaig lluitar durant la joventut. Jo no vaig poder votar a les primeres eleccions perquè no tenia els 21 anys que constituien llavors l'anomenada "majoria d'edat" i en els ambients en què llavors em movia la reclamàvem per als 16, no per als divuit en què a hores d'ara està marcada. El què no entenc és que una persona es consideri prou madura per prendre una decisió que, en molts casos, pot condicionar fortament la seva vida i en canvi no estigui considerada prou madura per participar i decidir sobre qüestions polítiques com a votant. Per coherència, una de les properes lleis o decrets del Govern hauria de ser rebaixar l'edat de vot als 16 anys. Si ho fan, entendré algunes de les darreres decisions. Si no és així, i molt m'ho temo, tornarà a demostrar-se que es legisla de cara a la galeria i, en aquest cas, per una qüestió d'imatge més que per altra cosa. Una imatge, tanmateix, que no sé si tindran gaire clara els milers de pares d'adolescents que creuen que tenen alguna cosa a dir, si més no, que creuen que tenen el dret (fins i tot el deure) d'estar al costat de la seva filla si es dóna la circumstància d'haver de plantejar-se una decisió d'aquest tipus.
No és el mateix gaudir d'un dret, que despenalitzar el patiment involuntari d'una obligació.
Anònim |
divendres, 15 de maig de 2009 | 14:58h
Per suposat un noi de setze anys pot esta més preparat per entendre la societat i el país en que viu que gent d'altres països comunitaris amb dret a vot.
antonicasals |
divendres, 15 de maig de 2009 | 23:12h
Benvolgut anònim. Intueixo que el sentit del comentari, que no sóc capaç d'entendre, és contrari al que jo opino. En el temps que porto voltant pel món dels blocs, he observat que quan algú porta la contrària, si no hi ha massa confiança, signa sense nom, que és una manera aparentment de no fer-se mal. Però només m'ho imagino, perquè la veritat és que no sé què vols dir, no sé a què et refereixes quan parles d'obligació, o de despenalitzar el patiment involuntari, ni què te a veure l'edat amb alres països comunitaris... Estic disposat a debatre, però quan entengui què dius. Ho sento.
antonicasals |
divendres, 15 de maig de 2009 | 23:14h
Certament, i m'imagino que les contradiccions de les lleis acaben reflectint les dels propis legisladors. Gràcies per passar per aquí Jesús M. I espero que el nou habiatnt de la casa us deixi descansar.
Estic disposat a debatre, però quan entengui què dius. Ho sento.
Gràcies per passar per aquí Jesús M. I espero que el nou habiatnt de la casa us deixi descansar.