En el meu escrit anterior deia que a partir d’Eauze, al Bas-Armagnac (Baix Armanyac), podies enfilar cap a qualsevol dels punts cardinals, i crec que és ben cert. La nostra aposta aquest cop va ser a Sarlat, la capital de Perigord Negre amb un centre històric renaixentista, segurament el més important de tot l’estat francès. Als seus carrers, el dissabte el matí s’hi celebra el mercat setmanal, segurament un dels més interessants d’aquella zona, on l’ànec i els seus derivats hi són presents en gran mesura al costat del petit i rodó formatge cabecou, típic d’aquest lloc.
La passejada pel mercat, ens va portar amb tota la colla d’amics davant de la casa d’Etienne de la Boethie, amic de Michel de Montaigne, i en homenatge, hem llegit un dels seus textos .
Un dels trets més interessants de Sarlat, és contemplar els petits detalls de la seva arquitectura i sobretot els magnífics teulats de pissarra tallada a mà que es conserven magníficament.
A Sarlat ens trobem al cor de dues èpoques de gran interès històric, a vint quilometres al nord-oest hi tenim les Eyzies-de-Tayac, amb el seu entorn, plenes de grutes de la presència dels homes de cromanyó. Però el més interessant de tot, són tots els vestigis de La guerra dels Cent Anys , que ha deixat a un costat i altre del riu Dordogne infinitat de castells, com els de Castelnaud-la-Chapelle, Beynac, i tot de pobles que havien estat antigues bastides i que conserven un fort component medieval, com Beaumont, Monpazier, Belvès, Issigeac, Eymet per citar-ne només algunes dels més interessants, o l’abadia de Codouin, parada obligatòria de la ruta de Sant Jaume. (continua...)
Però la vall de la Dordonya, no és només restes històriques, sinó que és també un lloc entranyable per la singularitat d’alguns dels seus pobles i el seu paisatge. La Roque Gageac n’és un exemple extraordinari, o els cingles de Trémolat amb una magnifica visió sobre el riu. Un dels altres al·licients, és poder contemplar aquest pobles i paisatges, per mitjà d’una relaxant passejada amb gavarra seguin el curs del riu, acostant-nos molt a la vegetació i a la fauna del seu sistema.
Més cap al oest, se’ns obre a l’entorn de la ciutat de Bergerac tot un seguit d’importants zones vinícoles, amb molta varietat de vins, començant pels dolços, que provenen de les podridures nobles, com són els monbazillacs o els saussignacs, que s’empren sobretot per acompanyar el foie gras o els molt bons vins negres de Pécharmant, al costat de Bergerac, i també són molt apreciats els rosats i blancs d’aquesta ciutat, tots aquests vins són de gran qualitat i de preus molt raonables, i magnífics la major part d’ells per acompanyar la magnífica cuina perigordiana.
A uns quants quilometres més a l’oest, hi trobareu el mític poble de Saint Emilion, un dels referents mundials del món de vi, sobretot per la varietat del raïm merlot, però això ja són figues d’un altre paner.
Tot plegat, una excursió molt recomanable per aquesta part d’Occitània i no gaire lluny de casa, això sí, no és gaire recomanable fer-la del 14 de juliol fins passat el 15 d’agost, per la massiva concurrència dels ciutadans francesos que omplen els bells paratges d’aquest país l’endemà de la seva festa nacional.
