Amb una legislació d'àmbit estatal i, per tant, un marc de relacions laborals català amb molt poques competències, qualsevol treball en aquest àmbit ha de ser pràctic i resolutiu, amb solucions concretes. “Ha aconseguit més resultats la reivindicació d’un IPC català que no el discurs clàssic nacional que Madrid ens roba”, afirma Camil Ros. I és que “l’objectiu és aconseguir introduir la màxima que si les coses es decideixen a Catalunya els treballadors/res hi sortiran guanyant.”
A la seva ponència Ros tracta també la importància del català: “Que el català sigui la llengua vehicular en el món del treball, en l’actualitat, pot aconseguir dos objectius: per un costat el major ús social de la llengua i per l’altre que el català sigui la llengua d’integració de la nova immigració.”
Però també es refereix a la formació, a les condicions de treball, al model productiu, el model econòmic, la crisi actual, etc. “Tenim un catalanisme que, excepte la gent que s’hi dedica professionalment, és una catalanisme de vespres i de caps de setmana, i que en el lloc de treball és obviat més enllà de la conversa de cafè. Cal exercir el catalanisme a la feina també i sobretot, amb la introducció del català com a llengua vehicular en el món econòmic i participant i ampliant la base del sindicalisme nacional”, escriu.
Finalment, a manera de cloenda, Ros declara que “si es vol que el sindicalisme nacional sigui majoritari cal participar-hi majoritàriament, calen sindicalistes amb una visió nacional del país, en tots els sindicats, i aquesta estratègia només és possible amb la participació majoritària de tothom que és treballador/a que es considera català. (...) Quan siguem capaços que convèncer a la majoria de treballadors i treballadores que el progrés social serà major amb més estructures de decisió nacional, haurem començat a crear una base social amplia cap a la independència.”
Sovint s'esdevé que es defineix com a idioma de l'empresa el castellà i...... l'anglès. I no podem reclamar... qui paga mana. O això diuen.
L'autor també considera, i creu que toca un punt clau, que les administracions haurien de prioritzar el món del treball, les empreses en concret, des del punt de vista lingüístic. Hi estic totalment d'acord! Altrament és enviar-nos a la infanteria a lluitar contra l'enemic sense cap cobertura aèria, és enviar-nos a fer els herois inútilment. I d'herois n'hi ha els justos, especialment quan hi ha possibilitats de victòria.
Si pot fer alguna altra cosa?