Aquestes últimes setmanes han arribat als nostres ulls dues crítiques que ens han robat el cor.La primera per part de la revista Nativa, revista musical metropolitana (com es defineixen ells), que es publica bimensualment i que podeu trobar a internet amb molta informació sobre l'actualitat musical de la ciutat de Barcelona. Vam fer arribar una còpia del nostre disc a la redacció d'aquesta revista, i al cap d'uns dies ens van fer arribar la següent crítica penjada al blog de la revista: http://nativa-diari.blogspot.com/2009/04/anna-roig-i-lombre-de-ton-chien-el-gos.html
A la web de la revista encara no està penjat el número dels mesos de maig i juny, però en principi aquesta crítica que heu llegit hi sortirà publicada. Us animem a llegir tota la revista des de la seva web, segur que d'aquí pocs dies ja hi serà.
L'altra crítica que ens ha robat el cor és referent al nostre espectacle. Dissabte de la setmana passada vam fer-ne un avançament a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, i allà vam tenir el plaer de tenir entre el nostre públic el periodista madrileny Mariano Muniesa. Pel que sembla li va agradar l'espectacle (cal dir que nosaltres també el vam disfrutar molt), i uns dies després ens ha fet emocionar amb una crítica així: http://marianomuniesa.blogspot.com/2009/05/anna-roig-y-el-hombre-de-ton-chien-una.html
Agraïm enormement a la revista Nativa i al Mariano Muniesa el seu recolzament, així com a tots aquells que han parlat de nosaltres en blocs, revistes, diaris ràdios... És d'immensa importància per a nosaltres rebre respostes a la nostra feina com aquestes que, a l'hora que ens ajuden a fer difusió del nostre projecte, ens animen a seguir treballant per fer créixer aquest món nostre de cançons que hem creat amb tanta il·lusió. Gràcies!
I com diuen els gossos... Guau!
Ahir et vaig veure a la contra del 3d8. "No pot ser!!" sí que pot ser. Genial, tota una lliçó. Potser un dia ens trobem als escenaris, ja que jo també circulo acompanyant a altre cantautor. Ah! Sabent que som quasi veins (yo visc a Banyeres), si monto uns bolos, no t'extranyi que us convidi a tocar.
Guau, guau.
Moltes felicitats chiens meus! a veure si us treieu la por de dins amb aquestes primeres crítiques i us menjeu els escenaris d'arreu!
apa doncs! mentre esperem el disc nou (me'l firmareu i dedicareu oi??) guardarem les entrades de l'Auditori sota el coixí, no fos cas que es perdessin...
Una abraçadota! i Guau!