Avui he anat als estudis de Televisió de Badalona, on he participat en una tertúlia-debat que, amb el títol "Vivim en una societat massa vigilada?", analitzava, entre altres qüestions, diversos aspectes relacionats amb les noves tecnologies aplicades al món de la seguretat.
La primera reflexió que he mirat de traslladar als companys de tertúlia -el veí Pedro Jesús Fernández i els representants de l'Agència de Protecció de Dades i de l'Observatori d'Internet- és que el terme "societat vigilada" no és el més adequat per a entomar aquesta qüestió. Personalment prefereixo parlar de "societat protegida", perquè el terme vigilància evoca una idea allunyada de la societat democràtica i en llibertat en la qual vivim. A més a més, la majoria dels ciutadans no es pregunten si vivim en una societat massa vigilada, si no si vivim en una societat prou segura. I ho fan perquè la seva llibertat es fonamenta, també, en la possibilitat de conviure en un marc social segur i estable. Per això la preocupació no se situa en si ens vigilen massa, si no en si ens protegeixen suficientment, en si ens aporten la societat segura que ens cal per poder ser lliures.
El nostre sistema democràtic és àmpliament garantista, i està dotat de mecanismes legals suficients per assegurar que els instruments de seguretat que es posin en marxa, tant els públics com els privats, no vulnerin els nostres drets essencials. Al contrari, estan pensats per a protegir-los. Per això, no comparteixo les idees exagerades i demagògiques dels qui afirmen que vivim en una mena de Gran Germà -en al•lusió a la famosa novel•la de George Orwell 1984-, pel fet que als nostres carrers i equipaments públics i privats hi hagi càmeres.
Aquests dispositius estan sotmesos a un control legal estricte, que impedeix que administracions públiques o agents privats en puguin instal•lar sense una base suficientment sòlida, fins al punt, també, de regular fins al detall els procediments d'ús dels dispositius i de les imatges que capten. Personalment, doncs, estic ben tranquil sobre l'ús de les imatges que em puguin captar entrant en un caixer, en un edifici públic, o en un centre comercial. Per descriure fins a quin punt aquesta qüestió està regulada, al debat he explicat que les càmeres que tenim instal•lades per vigilar el trànsit a Canyadó només capten imatges del que passa al carrer, ja que els edificis queden, gràcies a un modern sistema informàtic, pixelats fins a ser irreconeixibles.
És aquest un més dels mecanismes autoreguladors d'aquests sistemes, que posa de manifest que en aquesta qüestió no hi ha vigilància, sinó protecció. I això, avui, és essencial per a la nostra llibertat.
Encara necessitariem mes vigilància, sobre tot a la Riera Canyadó, doncs els veins patim una vegada darrera altre, les bretolades dels impresentables. Aquest dematí 11 de maig, al agafar el cotxe, he vist com havien ratllat , totes dues portes. Ratllada feta amb una clau. Es la tercera vegada que em pasa alguna bretolada d´aquest tipus. Estic fart, cansat, fastiguexat. No funciona el sistema? Quina solució em dona el meu ajuntament? Ho sento, pero no crec en els meus politics. Sempre estem igual. Salutacions
ferranfalco |
dilluns, 11 de maig de 2009 | 21:55h
LLuís, em sap molt greu que t'hagi ocorregut això tres vegades. Cada vegada que passa alguna cosa com la que descrius, sento que tot el que fem serveix de poc. Però serveix. I la nit ha millorat, especialment a Canyadó. A Casagemes, de tornada cap a casa, hi ha brètols que fan bretolades. I mirem d'enxampar-los. I ho hem fet alguna vegada. Però mai no hi hauria prou vigilància. I l'incivisme zero no es pot garantir. Fem i faig tot el que puc. Hem canviat horaris, sistemes i formes de treball. Hem millorat, però no prou. Sento el que dius.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
Encara necessitariem mes vigilància, sobre tot a la Riera Canyadó, doncs els veins patim una vegada darrera altre, les bretolades dels impresentables.
Aquest dematí 11 de maig, al agafar el cotxe, he vist com havien ratllat , totes dues portes. Ratllada feta amb una clau. Es la tercera vegada que em pasa alguna bretolada d´aquest tipus. Estic fart, cansat, fastiguexat. No funciona el sistema?
Quina solució em dona el meu ajuntament?
Ho sento, pero no crec en els meus politics. Sempre estem igual.
Salutacions