Josep Maria Torrent a l'Avui: "Què pot passar si Carretero es presenta? Electoralment, poc. Ara bé,
una agitació en l'escenari català i algú amb un discurs nacionalment
radical que tibi li convé a Catalunya per despertar-la d'aquesta
improductiva migdiada."
Marçal Sintes a l'Avui: "No comparteixo la proposta de classificar els catalans en dues categories, això és, unionistes i independentistes. Una aproximació d'aquestes característiques no contribuiria a la suma, sinó que provocaria tensions i divisions, i tampoc no resultaria eficaç, tot al contrari, per a l'objectiu principalíssim del mateix Carretero, la independència de Catalunya."
Aquest rebuig terminològic ha merescut una resposta del biòleg arenyenc Pere Alzina i Bilbeny: "Em sorprèn llegir molts analistes polítics que no els sembla bé la classificació de la societat catalana en dos grans grups (unionistes i independentistes) i em sobta encara més que no exposin gairebé cap motiu per a fonamentar la seva opinió. Només alguns apunten que "no és prou precisa perquè inclou en un mateix grup -el dels unionistes- persones amb una ideologia i model d'estat diferent -autonomistes, centralistes, etc-". Jo, en canvi, considero que la classificació és, científicament, impecable i inqüestionable: uns volem ser un estat lliure com els que ja hi ha pel món (els independentistes) i uns altres no ho volen pas (els unionistes) o no ho consideren "apropiat per aquest moment". Això no obstant, considero que sí que manca en aquest criteri de classificació de la nostra societat un segon nivell de concreció. A saber: els unionistes tenen un objectiu comú (continuar a l'Estat Espanyol) però una metodologia diferent (federalisme asimètric, autonomisme, etc). O sigui que aquest segon s'hauria de subdividir en unionistes-autonomistes, unionistes-federalistes, unionistes-unitaristes, etc. D'aquesta forma es podrien classificar els diversos col·lectius amb afinitats ideològiques comunes sense que cap en quedés exclòs."
Marçal Sintes a l'Avui: "No comparteixo la proposta de classificar els catalans en dues categories, això és, unionistes i independentistes. Una aproximació d'aquestes característiques no contribuiria a la suma, sinó que provocaria tensions i divisions, i tampoc no resultaria eficaç, tot al contrari, per a l'objectiu principalíssim del mateix Carretero, la independència de Catalunya."
Aquest rebuig terminològic ha merescut una resposta del biòleg arenyenc Pere Alzina i Bilbeny: "Em sorprèn llegir molts analistes polítics que no els sembla bé la classificació de la societat catalana en dos grans grups (unionistes i independentistes) i em sobta encara més que no exposin gairebé cap motiu per a fonamentar la seva opinió. Només alguns apunten que "no és prou precisa perquè inclou en un mateix grup -el dels unionistes- persones amb una ideologia i model d'estat diferent -autonomistes, centralistes, etc-". Jo, en canvi, considero que la classificació és, científicament, impecable i inqüestionable: uns volem ser un estat lliure com els que ja hi ha pel món (els independentistes) i uns altres no ho volen pas (els unionistes) o no ho consideren "apropiat per aquest moment". Això no obstant, considero que sí que manca en aquest criteri de classificació de la nostra societat un segon nivell de concreció. A saber: els unionistes tenen un objectiu comú (continuar a l'Estat Espanyol) però una metodologia diferent (federalisme asimètric, autonomisme, etc). O sigui que aquest segon s'hauria de subdividir en unionistes-autonomistes, unionistes-federalistes, unionistes-unitaristes, etc. D'aquesta forma es podrien classificar els diversos col·lectius amb afinitats ideològiques comunes sense que cap en quedés exclòs."
Agustí Colomines al Singular Digital: "Es veu que per a determinats independentistes Catalunya està dividida
entre unionistes i independentistes. Quina barbaritat! Les coses no
funcionen així, perquè la realitat del país és molt més complexa que
això. D’aquesta manera d’entendre les coses en sorgeix la idea que tot
aquell que no es decanta pels actes heroics i sentimentals,
immediatament és situat en el bàndol de l’unionisme."
Saül Gordillo al seu bloc: "el de Puigcerdà advoca per una cosa simple i estranya alhora. Dinamitar el mapa polític català. Diu, sense aclarir de quina manera, que Reagrupament és l'única solució. Que gràcies al seu partit (?) o moviment (?) hi haurà a Catalunya a partir del 2010 una foto prou definida: unionistes per aquí, independentistes per allà. I això ho aconseguirà amb Reagrupament i la campanya d'adhesions que està fent per Internet. (Caldrà veure si l'interessat suport mediàtic aconseguit fins ara perdurarà, en la mesura que l'invent pot tocar els interessos de cases grans, sociovergències i status quo diversos. Mentre l'objectiu era fer la punyeta interna a ERC, eren diversos els mitjans que hi jugaven. Veurem a partir d'ara.)"
L'apunt de Saül Gordillo ha rebut més de quaranta comentaris. Potser és cert el que li retreuen alguns del to de menyspreu, però en lloc de reaccionar a la defensiva i amb adjectius com "sectari", "impresentable", etc., no estaria malament replantejar algunes coses de l'estratègia comunicativa. I en tot cas ja s'han apuntat alguns dels problemes que caldrà superar si es vol que això tiri endavant.
Saül Gordillo al seu bloc: "el de Puigcerdà advoca per una cosa simple i estranya alhora. Dinamitar el mapa polític català. Diu, sense aclarir de quina manera, que Reagrupament és l'única solució. Que gràcies al seu partit (?) o moviment (?) hi haurà a Catalunya a partir del 2010 una foto prou definida: unionistes per aquí, independentistes per allà. I això ho aconseguirà amb Reagrupament i la campanya d'adhesions que està fent per Internet. (Caldrà veure si l'interessat suport mediàtic aconseguit fins ara perdurarà, en la mesura que l'invent pot tocar els interessos de cases grans, sociovergències i status quo diversos. Mentre l'objectiu era fer la punyeta interna a ERC, eren diversos els mitjans que hi jugaven. Veurem a partir d'ara.)"
L'apunt de Saül Gordillo ha rebut més de quaranta comentaris. Potser és cert el que li retreuen alguns del to de menyspreu, però en lloc de reaccionar a la defensiva i amb adjectius com "sectari", "impresentable", etc., no estaria malament replantejar algunes coses de l'estratègia comunicativa. I en tot cas ja s'han apuntat alguns dels problemes que caldrà superar si es vol que això tiri endavant.
No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure (o poseu qualsevol dèficit sensorial). Això del front Nacional ja ha petat pels aires. De fet Erc ho va pretendre amb la jugada de la incorporació de Pere Esteve a la seva candidatura. Però ja veieu, ni en els temps més foscos de l'assetjament que es va produir a l'època Aznar i el suport de Ciu, mo es va aconseguir pujar el sostre de l'independentisme més enllà del simbolisme habitual. Això ha tocat sostre. Si el sobiranisme no es capaç de seduir els sectors del federalisme i l'autonomisme actuals per incorporar-los al projecte, sempre estarem igual. I això no es fa des de la política frontist, sinó des de l'eix esquerra-dreta. Erc que busqui la manera perquè els altre partits d'esquerra es plantegin que és una opció possible, i R.cat (o qui sigui) que arrossegui a la dreta catalana al tema en qüestió. Si no és així ens passarà com a Euskadi o a Galícia: ara uns, ara els altres. Els indicatius dels països que treballen en aquesta direcció són molt clars: llegiu, analitzeu i veureu que és en aquesta línia que s'està treballant. Apa, siau.
Per n'Agustí Colomines és una barbaritat que hi hagi unionistes i independentistes. No cal decantar-se pels "actes heroics i sentimentals" per voler la independència, sinó per la justícia i la racionalitat. Amb tal manera de desqualificar els independentistes, no deu ser que no li agradaria a ell quedar classificat com a unionista?
D'en Saul, estic d'acord que hi ha un to evident de menyspreu en el seu article, però el seu avís de futur silenciament mediàtic per part dels mateixos mitjans que ara li han donat corda podria ser tot un presagi.
El temps de la indefinició ja està arribant al final al Principat, i açò és molt bo. Tant de bo els nous temps arribin prest a la resta de la nació.