Ja vaig parlar-ne allà pel més de març a la primera part d'aquest post i avui no em puc estar de tornar-hi de nou i de donar les gràcies:
Gràcies Sr. A, avui m'ha fet vostè emocionar-me a la feina, i això ja
és ben difícil: quan et passes la jornada laboral entre comptes,
targetes de crèdit, transferències i d'altres qüestions bancàries; l'emoció no té cabuda.
Però vés per on avui el Senyor A, m'ha alegrat el dia, i m'ha tret un somriure (telefònic) mutu i ple de complicitat.
El meu departament es dedica a atendre telefònicament en català als clientes del Banc. Però, l'operativa ens indica que segons quines operacions bancàries les han de fer altres departaments especialitzats als que hem de derivar als clients; departaments, però, que només atenen en castellà.
Però si el client, en informar-li que aquest altre departament només parla castellà, ens diu que vol continuar essent atès en català, llavors hem de fer-ho tot nosaltres mateixos - i en català, és clar- i no transferir la gestió ni la trucada.
En aquests casos, encara que normalment estem preparats per fer qualsevol operació, n'hi ha d'algunes gestions especialment delicades que requereixen l'ajuda del departament corresponent i atès que no podem derivar al client, hem d'anar simultanejant la gestió tot fent de traductors on line entre ell i el departament. I si la cosa es complica sempre podem demanar ajuda a un supervisor que ens va guiant mentre nosaltres mantenim el client al telèfon.
Tot plegat fa que el client català que vulgui fer país i mantenir la seva llengua, hagi de tenir paciència i duplicar el temps normal que trigaria en fer una operació directament amb el departament corresponent.
Seria més fàcil si hi haguès algú que poguès atendre en català a cada departament, però no n'hi ha...
Normalment, però, ningú té cap inconvenient en ser transferit i atès en castellà i així estalviar-se temps i diners. Normalment dic, perquè avui... avui el senyor A m'ha tocat el punt.Cat i molt ben tocat!
Servei d'atenció al client en Català del Banc S, avui mateix:
Però vés per on avui el Senyor A, m'ha alegrat el dia, i m'ha tret un somriure (telefònic) mutu i ple de complicitat.
El meu departament es dedica a atendre telefònicament en català als clientes del Banc. Però, l'operativa ens indica que segons quines operacions bancàries les han de fer altres departaments especialitzats als que hem de derivar als clients; departaments, però, que només atenen en castellà.
Però si el client, en informar-li que aquest altre departament només parla castellà, ens diu que vol continuar essent atès en català, llavors hem de fer-ho tot nosaltres mateixos - i en català, és clar- i no transferir la gestió ni la trucada.
En aquests casos, encara que normalment estem preparats per fer qualsevol operació, n'hi ha d'algunes gestions especialment delicades que requereixen l'ajuda del departament corresponent i atès que no podem derivar al client, hem d'anar simultanejant la gestió tot fent de traductors on line entre ell i el departament. I si la cosa es complica sempre podem demanar ajuda a un supervisor que ens va guiant mentre nosaltres mantenim el client al telèfon.
Tot plegat fa que el client català que vulgui fer país i mantenir la seva llengua, hagi de tenir paciència i duplicar el temps normal que trigaria en fer una operació directament amb el departament corresponent.
Seria més fàcil si hi haguès algú que poguès atendre en català a cada departament, però no n'hi ha...
Normalment, però, ningú té cap inconvenient en ser transferit i atès en castellà i així estalviar-se temps i diners. Normalment dic, perquè avui... avui el senyor A m'ha tocat el punt.Cat i molt ben tocat!
Servei d'atenció al client en Català del Banc S, avui mateix:
-Banc S, bon dia l'atén la B.M com el puc ajudar?
-Bon dia senyoreta voldria fer una [...]
-D'acord, em podria dir el seu D.N.I si us plau
-Si, és clar, XX.XXX.XXX. Lletra C
-C de casa?
-Be, jo m'estimo més C de Catalunya...lliure
-(somriure telefònic que no he pogut amagar) Li repeteixo el NIF senyor A: XXX lletra C de Catalunya oi?
-(somriure telefònic que el client no ha pogut amagar) Si senyoreta, això mateix, C de Catalunya.
- Senyor A, per fer aquesta operació haig de transferir la trucada al departament especialitzat, on l'atenció es només en castellà, hi està d'acord? O desitja continuar essent atès en català.
[Ja sabia jo que no voldria pas cap atenció en castellà i per això mentrestant anava fent senyes al meu coordinador, trucant al company de l'altre departament i a tot déu perquè m'ajudessin en tant delicada operació]
-Doncs si senyoreta, si no li sap greu voldria continuar en català...
-Molt be, doncs, un moment si us plau, vaig a consultar amb el departament per fer conjuntament l'operació. Un moment, si us plau, no es retiri si és tan amable..
-Tranquil·la senyoreta cap problema....
[.....]
Cap problema...! Em diu "cap problema"!!!! ...Tant de bo fos sempre així de senzill, lògic, i normal...
......
Però ha merescut la pena els nervis.... i és que de tant en tant, encara que sigui amb petits gestos com aquest, sembla que sí que anem a algun lloc.
Mare de Déu Senyor si ha merescut la pena...encara m'emociono quan ho recordo:
-C de casa?
-Be, senyoreta, jo m'estimo més "C" de Catalunya... LLIURE!
-Bon dia senyoreta voldria fer una [...]
-D'acord, em podria dir el seu D.N.I si us plau
-Si, és clar, XX.XXX.XXX. Lletra C
-C de casa?
-Be, jo m'estimo més C de Catalunya...lliure
-(somriure telefònic que no he pogut amagar) Li repeteixo el NIF senyor A: XXX lletra C de Catalunya oi?
-(somriure telefònic que el client no ha pogut amagar) Si senyoreta, això mateix, C de Catalunya.
- Senyor A, per fer aquesta operació haig de transferir la trucada al departament especialitzat, on l'atenció es només en castellà, hi està d'acord? O desitja continuar essent atès en català.
[Ja sabia jo que no voldria pas cap atenció en castellà i per això mentrestant anava fent senyes al meu coordinador, trucant al company de l'altre departament i a tot déu perquè m'ajudessin en tant delicada operació]
-Doncs si senyoreta, si no li sap greu voldria continuar en català...
-Molt be, doncs, un moment si us plau, vaig a consultar amb el departament per fer conjuntament l'operació. Un moment, si us plau, no es retiri si és tan amable..
-Tranquil·la senyoreta cap problema....
[.....]
Cap problema...! Em diu "cap problema"!!!! ...Tant de bo fos sempre així de senzill, lògic, i normal...
......
Feia molt de temps que no havia feta una d'aquestes operacions, no és competència del meu departament i tenia l'operativa una mica rovellada... i tot han sigut nervis (no he plorat però quasi) corredisses, indicacions d'aquí i d'allà... uff! per sort me n'he sortit gràcies al company i al meu coordinador.
Però ha merescut la pena els nervis.... i és que de tant en tant, encara que sigui amb petits gestos com aquest, sembla que sí que anem a algun lloc.
Mare de Déu Senyor si ha merescut la pena...encara m'emociono quan ho recordo:
-C de casa?
-Be, senyoreta, jo m'estimo més "C" de Catalunya... LLIURE!
En un curs que vaig rebre farà un parell d'anys em van donar una dada que va copsar-me. La gent que la fa servir és un 16% de la població, i tot el que estigui per sota del 20% es pot entendre que la llengua està morta.
La resistència per admetre el que és evident, fa mal, però crec que els castellans han dut molts segles aquesta inèrcia de conqueridors; i es just això el que fa que perduri en el temps, de mica en mica s'omple la pica!
Quant viatjas fora de Catalunya l'orgull és amb tu a la maleta! el seny i el modus d'entendre es força diferent, som apreciats i això no es cap invent! per més que ha alguns els pugui molestar. No debem perdre l'esperança i situacions com aquesta només fan que obrir noves llums; les que mai enfosquiran...
Efectivament quan viatges fora de Catalunya, i tanmateix quan ja hi vius de sempre de l'altre cantó del meridià i vas i vens (o tot just per això) t'adones de com està el patio cañi, com molt be escriu avui l'amic Selva.
Tens raó i gairebé tots viatgeu amb l'orgull a la maleta, i de vegades
massa amagat al fons. La llàstima és que fins i tot a casa vostra us
l'hagueu d'empassar.
Entrebancs (i entre-banc-s) hi haurà sempre, llavors (o aleshores)
només cal -com tu ben dius i com em deia ahir mateix un a-mic parlant
tot just d'això- no defallir.
Una Salutació (amb S de Sobirania)
Hem posat una "pica en Flandes" i una mitja dotzena al Bernabéu, que més volem?!
Estàs fent mes tu per els nostres paíssos (el teu i el meu, que també es teu) que els "cara-llots" i els que "cerquen el puig" aferrats a la sotana sociata.
D'això se'n diu Reagrupament acompassant el carro al pas dels bous.
Cordialment, (amb "C" de Catalunya LLIURE)
No sé si faig més o menys, faig el que puc, però gràcies igualment.
Per desgràcia de "cara-llots", en tenim a tot arreu: cortados todos por el mismo patrón ens intenten confondre. Però alguns volem veure més enllà encara que estem al més acà de l'enemic comú.
Pel que fa a les piques, la de Flandes ja m'està molt i molt be (déu n'hi do! quins últims minuts d'infart l'altre dia amb els senyors del te de les cinc) però pel que fa a l'altra mitja dotzena de piques al Bernabeu... ejem, ejem, corramos un es-tupido velo
Que, qué més volem, dius? Doncs volem el pa sencer, ja no ens alimenten molles com deia l'Ovidi. Amb les piques (ja siguin una, sis, o quatre amb jaque al rei inclós) com tu ben dius: no n'hi ha prou!
Atentament, (amb A d'Autodeterminació)