En els temps que corren, on els mitjans de comunicació estan ben pervertits i controlats, on les notícies passen ràpidament a la història (volatilitat), un dels factors més importants en el món de la comunicació per tal d'estar ben informats són els articles d'opinió.
Proposo fer una llista dels articulistes més reexits. Aquí van els primers:
Miquel Pairolí. El Punt (diàriament, de dimarts a diumenge).
Toni Estrubell. El Punt. Per temes sobre el País Basc.
Joan Oliver. AVUI.
Joan López de Lerma. Dossier Econòmic. Temes jurídics. Sobre l'Estatut, sobretot.
Vicenç Villatoro. AVUI, La Vanguardia i El Temps.
Col·lectiu Joan Creixell. Tribuna Catalana. Qui hi ha al darrera?
David Miró. AVUI (dimecres).
Vicent Partal. Vilaweb i El Punt.
Ramon Tremosa. AVUI. Temes econòmics.
Emili Teixidor. AVUI (suplement Cultura) i Presència.
Manuel Cuyàs. El Punt.
Mònica Terribas. El Temps.
Josep Maria Terricabras. AVUI.
Juan José Millàs. El País.
Mercedes García Aran. El Periódico. Professora de dret penal de la UAB.
Quim Monzó. La Vanguardia.
Isabel Clara-Simó. AVUI (diàriament).
Segons els comentaris, els següents:
Francesc Marc Àlvaro. La Vanguardia i El Temps.
Salvador Sostres. AVUI.
Salvador Cardús. AVUI (divendres) i Diari de Terrassa.
Josep Maria Espinàs. El Periódico.
Joan de Segarra. Tele-Exprés (?), El Temps i La Vanguardia.
Héctor López Bofill. AVUI. Temes jurídics.
Maruja Torres. El País.
Iu Forn. AVUI (diàriament). Actualitat en forma d'humor.
Josep Maria Pasqual. El Punt.
Josep C. Vergés. Diari de Girona.
Ramon Serra.
[Continuarà a mesura que em vinguin al cap. Em podeu donar un cop de mà?]
Noi, sembla que no hagis sortit de l'ou.
Grans no per l'edat sinó per periodisme que porten a les venes.
Imprescindibles pel periodisme d'aquest país. Sense l'Espinàs no tindriem coll.lumnisme. Sense en Segarra tampoc ( Tele-Exprés, El TEMPS, LA VANGUARDIA) EL PAIS potser l'època més fosca, espero que algun dia es publiqui l'article que en Bassets li va censurar a EL PAIS dedicat a en Ramon Barnils
No
entenc què hi té a veure Gregorio Morán, i dubto que es pugui trobar un
articulista que es pugui considerar "el millor", però bé... Pel què
fa al Francesc de Carreras, el vaig tenir de professor de dret constitucional a
principis dels 90's (UAB) i et puc dir que és força mediocre. És un exemple
clar de l'autoodi català. Ja en aquells temps portava molta polèmica i la
universitat -això no ho defenso, només ho constato- estava plena d'escrits
contra la seva persona per les declaracions que feia, sempre en contra del
respecte envers la cultura catalana.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
I què et sembla el periodista Ramon Barnils?
Tots els articles que va escriure al setmanari "El Temps" es poden llegir a:
http://www.contrastant.net/barnils.htm
A més de destacar molts dels que has escrit, afegiria:
Josep C. Vergés al Diari de Girona.
Ramon Serra, que sempre rebla el clau de la manera més aguda.
Hèctor López Bofill ( Avui, temes jurídics de forma intermitent ).
Iu Forn ( Avui, diari i humorístic ).
especialment quan parla dels companys peperus
(ara que ho veig, les paraules companys i peperus juntes no fan mal a la vista ?)
Grans no per l'edat sinó per periodisme que porten a les venes.
Imprescindibles pel periodisme d'aquest país. Sense l'Espinàs no tindriem coll.lumnisme. Sense en Segarra tampoc ( Tele-Exprés, El TEMPS, LA VANGUARDIA) EL PAIS potser l'època més fosca, espero que algun dia es publiqui l'article que en Bassets li va censurar a EL PAIS dedicat a en Ramon Barnils
Dels que no m'agraden també n'aprenc, a vegades molt més.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
Em sembla que vas errat de gomes: el millor articulista del Principat (i greu que em sap) no escriu en català i se'n diu Gregorio Morán...
No
entenc què hi té a veure Gregorio Morán, i dubto que es pugui trobar un
articulista que es pugui considerar "el millor", però bé... Pel què
fa al Francesc de Carreras, el vaig tenir de professor de dret constitucional a
principis dels 90's (UAB) i et puc dir que és força mediocre. És un exemple
clar de l'autoodi català. Ja en aquells temps portava molta polèmica i la
universitat -això no ho defenso, només ho constato- estava plena d'escrits
contra la seva persona per les declaracions que feia, sempre en contra del
respecte envers la cultura catalana.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
In brief comments to tag alter ego Mexican reporters, Gil said she chanel shoes online last saw Proctor on Saturday gucci bracelets night when he went out bvlgari cufflinks to run an errand at adobe software a convenience store in Barra cartier engagement rings de Coyuca, a community outside bvlgari replica watches of Acapulco.
Gil said the couple bvlgari ergon had been living in the chanel women central state of Puebla, near longines master collection Mexico City, but had moved corum replica watches to B