Que mires Rambo al fons groguenc d’aquet mirall buit? Ets tu qui trobes a la penombra del bany, és teu, realment, aquest rostre deconstruit a cops de mentires arriscades i copes de matinada en un tela d’aranya ara, definitivament, sense sortida?
Que veus Rambo entre aquestes dents negres que et configuren el somriure?
Ens hem perdut en el temps?
O potser vam néixer amb el temps perdut company?
Un temps sense anima on l’anima i la voluntat dels periodistes, com tu, s’ha diluït en un mon que ha vist morir el periodisme a mans de la imatge i la imatge a mans de la velocitat i la velocitat a mans del absurd i l’absurd a mans pròpies i les mans pròpies a mans del periodisme in-formatiu i ......
Rius Rambo?
Rius a cor obert, perquè valores mes la copa que t’hem pagat que tot aquest reguitzell estúpid de preguntes estúpides
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
