Torno a fer servir l'estació de Sants per baixar a Reus. Normalment, perquè em queda més a prop de casa, agafo el tren a l'estació de Sant Andreu Comtal. Ara, amb les obres de l'AVE, ja no és possible viatjar a la capital del Baix Camp des d'allí.
L'estació de Sants ha guanyat en lluminositat. D'aquelles andanes fosques i llòbregues, s'ha passat a una renovació on el blanc hi és per tot i hom ja no apura a esperar l'avís de l'arribada del teu tren per baixar a un espai molt més amable, espaiós i sobretot, clar.
És llàstima, però, que la remodelació no s'hagi fet per millorar al servei de Rodalies o de Mitja Distància, sinó que hagi vingut donada per la connexió d'alta velocitat amb Madrid. Des de Sants, és infinitament més senzill anar a la meseta que no pas a Amposta, Falset, Marçà o el mateix Reus.
En tota colonització, encara que sigui subtil, l'escenografia és important. I si ens asseiem, encara que sigui un moment, en un dels bancs de l'estació, ens adonarem que, ara com ara, Sants és a grans trets una gran llançadora per anar a Madrid.
L'afirmació no és gratuïta. S'han instal·lat màquines dispensadores de bitllets per utilitzar l'AVE -també n'existeixen per rodalies, no pas per Mitja Distància- i els accessos al tren cap a les espanyes són més que visibles, criden l'atenció amb aquells senyors vestits de verd i els escàners per controlar l'equipatge.
Així, es pot donar, amb tota tranquil·litat, que algú que no hagi tingut temps per comprar el seu bitllet d'alta velocitat, pugui treure'l en qualsevol de les màquines, mentre que algú que vagi amb el temps just i vulgui anar a alguna de les poblacions a què em referia abans, hagi de fer una cuada esperant el seu torn per comprar el bitllet, a velocitat més que lenta.
No cal dir que els retards de 10 a 15 minuts continuen donant-se. Potser no des de Barcelona al sud, però sí del sud a Barcelona, donant aquella sensació de deixadesa i de pixar-se'ns al damunt i dir que plou. La impossibilitat de sentir la teva llengua als revisors, les calefaccions excessives, els aires condicionats excessius, la impossibilitat de preveure posar més vagons en dies claus...
Des del govern de la Generalitat s'ha repetit que no es volen fer-se càrrec del servei de Rodalies sense tenir els recursos necessaris. Un error al meu parer. Algú recorda algun retard en els ferrocarrils de la Generalitat? No surten puntuals donant una sensació d'eficiència i sobretot de proximitat que, com és obvi no es dóna en els servei de Mitja Distància?
No ens desenganyem. El fet que no s'hagi desenvolupat un pla de ferrocarrils coherent -els Països Catalans començaran a ser alguna cosa quan s'uneixi el corredor del Mediterrani- és un preu exclusivament polític. Maragall ho ha explicat moltes vegades: la construcció de l'eix Madrid-Sevilla va ser una compensació per la inversió de les Olimpíades del 1992.
Mentrestant, no hi ha cap mena de voluntat d'Adif per vertebrar un model transport ferroviari que veritablement sigui això, un mitjà de transport i no pas una pantalla per justificar inversions que en teoria fan avançar el país.
Algú creu, per exemple, que l'estació de l'AVE al Camp de Tarragona, concretament a la Secuita, parada enmig del no-res i amb un accés complicadíssim, ha aportat alguna cosa a aquesta zona?
Tens tota la raó. A Catalunya els españols s'han carregat, o han deixat sota mínims, la xarxa ferroviària de caire més local, trens de via estreta o xarxa de via ampla de caràcter comarcal: el tren d'Olot, el tren de Salou, el carrilet de Sant Feliu, el carrilet de Manresa fins Guardiola, la via de Roda, la de Puigcerdà, la via de la Terra Alta, la de Lleida fins Manresa, etc... Mentrestant les inversions al voltant de Madrid (amb els nostres calers) són constants i el tren hi guanya en eficàcia, freqüència, extensió i puntualitat.
I aquí encara hi ha gent que es pugui sentir española??!!!
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
després dir-te que Té la mà Maria ha fet un altre blog
que porta per títol
http://trucadors.blogspot.com
son trucadors (picaportes) de les diferents parts del món
on podreu trobar autèntiques bellezas amb forjats
si teniu un moment doneu-li una ullada, gràcies
una abraçada
Té
I aquí encara hi ha gent que es pugui sentir española??!!!