Si ara sortís algú i digués que s’espera que la grip porcina provoqui 250.000 morts, ens agafaria el pànic. De fet, en alguns llocs, ja comença a haver-hi comportaments dominats per la por al contagi (estimulada per l’alarmisme de la cobertura mediàtica i el protagonisme irresponsable de primeres figures polítiques). Imaginem-nos, doncs, què passaria si ens anunciessin aquesta mortaldat.
Sí, un quart de milió de morts impacta, però –i espero que ningú no trobi insensibilitat o frivolitat en aquestes paraules– és la xifra “ordinària” de morts que es dóna cada any amb la passa de grip “normal”. De fet, no és estrany que es dupliqui: les estimacions oficials indiquen que la grip típica és la responsable d’entre 250.000 i 500.000 morts cada any. I no pensem només en els països subdesenvolupats: unes 35.000 són als Estats Units i unes 3.000, a l’Estat espanyol (no he sabut trobar les dades per a Catalunya).
Per què, doncs, tant rebombori amb aquesta variant? Potser perquè encara no hem après a viure a la societat de la hiperinformació. Reclamem transparència dels organismes públics, però quan aquests expliquen el que fan de manera ordinària –seguint protocols preestablerts d’actuació– ho convertim en un fenomen extraordinari. Els mitjans de comunicació s’hi repengen i ho amplifiquen, regalant espai a qualsevol pomposa argumentació. Així, aquests dies proliferen les declaracions i els articles de sociòlegs, politòlegs i periodistes tot terreny aportant “profundes” reflexions sobre el fenomen per a “llegir-lo” a la llum de la massificació de la producció animal, de la globalització de l’economia en un mercat desregulat, de la pobresa galopant d’un Tercer Món privat dels mitjans d’higiene imprescindibles...
Una pila de paraules grandiloqüents que potser apunten a problemes inquietants però que ignoren les dades, sobretot si contradiuen les magnífiques teories exposades. Per què s’ha de desaprofitar l’ocasió per a atacar les grans empreses porcines dels Estats Units que controlen els escorxadors mexicans? Pel sol fet que aquest virus no s’ha trobat als porcs, malgrat les notícies inicials que els atribuïen l’origen del contagi?
Jo prefereixo quedar-me amb les paraules del Dr. Marc K. Seigel, professor de Medicina de la Universitat de Nova York i un dels màxims experts mundials en els virus de la grip: no l’espanta el virus de la grip porcina sinó el virus de la por inoculada per un alarmisme injustificat, impropi de societats madures, però molt rendible per a aquells que fan de l’opinió hiperbòlica el seu mitjà de notorietat.
Lamentablement hi ha diversos factors que contribueixen a aquestes pors mil·lenaristes:
L'un s'ha engendrat en el si mateix dels qui tenen la informació per ofici. Trobo que un dels principis que més mal han fet a l'objectivitat de les informacions és aquell que diu que si un gos mossega un home no és notícia, però que sí que ho és si un home mossega un gos. D'aquesta manera acabem formant-no una imatge mental de la realitat formada a partir de "notícies peregrines", d'excepecions, d'exageracions i de malentesos.
Un altre és la tendència a donar més credibilitat a les males notícies que no a les bones. Aquest és un fenomen mundial, però més accentuat en els països on la trampa està més institucionalitzada, com ara el nostre. Tothom fa trampa, tothom amaga, tothom es fa venir bé les coses, però en afirmar això no fem altra cosa que un bon autoretrat.
Finalment hi ha l'afició desmesurada per les teories conspiratives: si hi ha molts casos de malaltia, és perquè realment n'hi ha molts; si ens diuen que no n'hi ha gaires, és que ens amaguen la realitat. Una de les frases més repetides aquests dies és "i el que no ens diuen..." (dit amb to de suficiència, com dient que a mi no m'enganyen). El problema és que mai no s'acaba d'establir amb claretat qui és que que ens hauria d'informar i qui ens amaga o ens deforma les coses: el Gran Germà, potser?