Fa encara no tres mesos li dedicava un post aquí al meu bloc, després d'un debat sobre la llengua als mitjans de comunicació en què ella va intervenir, i avui ja no hi és. La Mavi Dolz i Gastaldo ens ha deixat, de cop i volta, sense avisar. La notícia de la seva mort m'arribava fa poques hores, mentre sóc al País Valencià que ella tant estimava, perquè ella n'era, de valenciana, i n'exercia sempre. La notícia m'ha colpit intensament i m'ha trencat de sobte la placidesa del llarg cap de setmana, que tenia previst de passar descansant a casa del meu sogre, a Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta). Escric sense gairebé recapacitar, perquè una cosa així t'atordeix el cervell, i tot et sembla absurd i molt injust. (N'hi ha més)
He trucat al president del Grup Barnils, Oriol Cortacans, convençut que la mala nova li hauria arribat per una altra banda, però no, li he dit jo i no en sabia res. També s'ha quedat sense gairebé poder parlar. Com es pot haver mort una persona tan jove, tan activa, tan intel·lectualment lúcida, tan entusiasta en tot el que feia? S'havia incorporat recentment com a directora de l'Àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull, després d'una trajectòria professional brillant com a professora, tant a la UAB com a la UOC. Sempre tenia moltes idees, moltes propostes i era apreciada i estimada allà on anava. Va voler ser membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils, tot i reconèixer que ella no era periodista, però ensenyava a periodistes i això li era prou per sumar-se a aquesta iniciativa. Quan li vam demanar de participar en la taula rodona que vam fer a la seu de l'Òmnium, sobre la qualitat del català als mitjans de comunicació, no va dubtar ni un moment a dir-nos que sí, que encantada. Després de l'acte vam parlar una estoneta i vam recordar antigues trobades, quan ella i l'aleshores company seu, en Francesc, ens vèiem per sopar per Barcelona, contents de ser parelles valenciano-catalanes totes dues. No sé com, però va saber que havia fet un post sobre l'acte de l'Òmnium -que vaig encapçalar amb el seu nom a mode d'homenatge- i va enviar-me un comentari aclaratori, molt adient, la qual cosa em va fer un gran il·lusió. Tenia pendent anar-la a veure un dia al Llull i xerrar de possibles col·laboracions professionals. Pensava fer-ho abans de l'estiu. Ja no podrà ser. Mavi, dona, quina putada ens has fet a tots marxant així!
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Fa encara no tres mesos li dedicava un post aquí al meu bloc, després d'un debat sobre la llengua als mitjans de comunicació en què ella va intervenir, i avui ja no hi és. La Mavi Dolz i Gastaldo ens ha deixat, de cop i volta, sense avisar. La notícia de la seva mort m'arribava fa poques hores, mentre sóc al País Valencià que ella tant estimava, perquè ella n'era, de valenciana, i n'exercia sempre. La notícia m'ha colpit intensament i m'ha trencat de sobte la placidesa del llarg cap de setmana, que tenia previst de passar descansant a casa del meu sogre, a Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta). Escric sense gairebé recapacitar, perquè una cosa així t'atordeix el cervell, i tot et sembla absurd i molt injust.
