Segueixo amb atenció l'evolució d'aquest possible nou front que es pot obrir dins del projecte independentista. Ja vaig escriure ahir al Bloc Gran del Sobiranisme que jo no vull formar part de cap escissió de res, però que si es crea una llista transversal, amb gent de diversos partits o de cap partit, no només tindran el meu suport sinó també la meva participació.
En les seves primeres passes, però, ja hi ha un parell de rebuigs significatius. D'una banda, Alfons López Tena ha confirmat que ell continua apostant per arrossegar CDC cap a l'independentisme, que ell s'hi sent còmode. De l'altra, les CUP diuen (aparentment) que Carretero és de dretes i que es mantindran al marge d'allò que faci o deixi de fer. El tema de les dretes i les esquerres és, doncs, i pel que sembla, un dels principals esculls perquè això avanci. S'hi refereix avui Vicent Sanchis, tot i que amb una altra intenció.
Si aquest ha de ser un obstacle, seria lògic plantejar-se com a estratègia la creació d'una candidatura sense ideologia. Explícitament i clarament sense ideologia. Amb la independència, no com a objectiu principal, sinó únic. Aquesta seria l'única novetat que cridaria l'atenció i que podria marcar la diferència. Si això no ha de canviar, no valia la pena fer tant soroll per no-res.
El model pel qual sempre he apostat personalment és que hi hagués un partit independentista a l'esquerra i un altre a la dreta. Això era un projecte. Amb ERC al govern desapareixia l'argument de la inexperiència i l'independentisme arribava plenament a la centralitat política perquè fins i tot els espanyolistes del PSOE-C hi pactaven.
Abans de fer res hem de pensar sobre quin esquema treballem. La majoria de militants de CDC no tenen cap intenció d'abandonar el seu partit. Sigui perquè la seva prioritat no és la independència sinó fer Mas president o sigui perquè realment veuen opcions de fer decantar el partit. Aleshores, amb qui es compta per fer alguna cosa que no sigui una mera escissió grupuscular ni una enèsima fragmentació d'un mateix espai?
En última instància, la part positiva és que no quedi cap independentista abstencionista. Si a les properes eleccions hi ha ERC, CiU, CUP i el que pugui sortir, hi haurà opcions per triar. Si a l'hora de votar i de configurar majories al Parlament hi ha més independentistes que no pas dependentistes, haurà valgut la pena.
Donç veureu companys, aixó de la transversalitat ja fa molt de tems que está inventat a Catalunya, i és justament el que els "nous transversalistes" tant critiqueu al partit nacionalista majoritari que segons molts d'aquests "nous transversalistes" s'habia de desfer com un "terró de sucre" al enviar-lo a la oposicio amb pactes a totes llums antinatura.
Qué passa?...que no es desfá com un "terró de sucre" qui s'havia de desfer i els que, recollint-ne les engrunes i arribar al milió de vots, son els que s'estan desfent?. Aquestes coses solen passar quant es flirtreja amb l'engany, la mentida, la retòrica buida i la politica de façana de cartró pedra.