Terra gris de tren de rodalies. Sola blanca i tela blava, amb punta nívia com la gèlida Antàrtida que ocupava la meva lectura. Velles bambes dels vuitanta que amaguen peus petits. Texans blaus, tradicionals, ajustats i amb estrip sota la cuixa per marcar un tarannà rebel. Caçadora de pell de color indefinit amb cremallera tancada fins al coll. Envoltant-lo, un xal de fedaí em diu que és disposada a morir... Per què? Per quí?
Els dits, pelats d'anells i joïes supèrflues, aguanten uns papers
que els seus ulls devoren amb evident avidesa. Ulls menuts, mig-closos
sota pestanyes llargues i fosques. Unes pestanyes adients al seu rostre
de fermes faccions, endolcides per uns llavis, sensuals i joves. Llavis
que es belluguen imperceptiblement, com en un silenciós rés. ¿Aboca la lletra llegida i passada pel sedàs del seu pensament als aires del tren? ¿Taral·leja sota veu la tonada que rep per la oïda a través de dos fils blancs que hi
pengen i s'ajunten i es perden a la butxaca de la caçadora vella? Colze
fi, avantbraç femení.
Les mans aguanten uns fulls escrits amb lletra plena i rodona com el
ventre d'una mare que dóna vida un fill. Una carta d'amor? Uns apunts
de la Uni? Un conte íntim, anònim i personal?
Intento penetrar el seu esguard i seguir la lectura des del seu
interior. Però el seu rostre, hieràtic, m'expulsa. Tossut, intento
entrar per la oïda i em sacseja un glop intens del metal més dur, potent i brutal:
Amb els peus penjant del lòbul, rock my head al primitiu
ritme de la música, em deixo endur per la veu d'Anni de Vill i llisco
pel lòbul de la seva orella èlfica que m'explusa, de vell nou, cap al
meu seient del tren. Tossut com una mula, intento enredar-me en els
seus cabells. Cabells castanys i rebels, fermats amb pinces i
encimbellats per un graciós monyet que es belluga a ritme de tren i de
via, de via i de potent metal amb accent femení.
De cop, els llavis dibuixen un somriure i els seus ulls, blaus i
riallers, esclaten i avancen passadís enllà per abraçar, és segur, a
algú que acaba d'entrar.
Asseguts de costat, es besen tendrament amb la mirada, defugint el
cos a cos i donant vida a l'arcana timidesa d'un amor correspost per
descobrir.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Fins aviat,
Jaume