Correu Blocs | VilaWeb.cat
martainsa | XX / XY | dimarts, 28 d'abril de 2009 | 23:47h
La casa relluïx amb la lluentor de les neteges d'abans, d'aquelles neteges profundes de les cases antigues. Fa olor a fusta i a plantes, a totes les plantes que han florit per a l'ocasió (no sé si en senyal d'agraïment, o al dictat ferri de la mare). El menjador del segon pis s'ha transformat en un aparador latent, esperant l'exposició del vestit de núvia, i de tots els detalls que l'acompanyen: les sabates, la lligacama, el vano, el coixí dels anells i el vel. Tot -tret de les sabates- fet a casa, a mà. Puntes de coixí de punta en blanc, rere un batalló de boixets, i una guerra de dos anys lliurada amb fils contra les hores. Aixina és ma mare. 

El dia abans d'un casament, és costum al poble que la núvia expose el vestit, les sabates, les arracades i tot allò que envolta la celebració de la feminitat tradicional, en una espècie de culte a la fertilitat difuminat -per a no espantar-.  Jo no em vaig criar amb aquest costum, i la primera vegada que es va casar una amiga i em van proposar d'anar a vore-li el vestit se'm va fer fins i tot violent. Però es tracta d'una mena de ritual pre-iniciàtic.  La gràcia de tot açò, en el meu cas, és que el vestit me l'ha fet ma mare. Durant dos anys. De boixets. Cua i tot.
Hi ha qui trobarà curiosa tanta tradició reconcentrada. A altra gent els posarà els pèls de punta d'horror. A mi, en canvi, m'esborrona. Em case igual que ma mare, i ma tia Teresa, i ma tia Sunsión; i igual que aquelles que tenen la meua edat i parlen el meu dialecte. Amb un vestit fet per ma mare. I a mi, que em van parir ploranera, em puja un nosequè a tres dies del casament, i no sé si és per la felicitat de casar-me, o per aquest sentiment de pertinença radical. 
Comentaris: 11
  • Matrimoni catosfèric
    vicentb| Adreça electrònica | dijous, 30 d'abril de 2009 | 11:56h
    Estem assistint al primer matrimoni entre bloguistes de la catosfera, no??
    Ara només ens falta casar a dos que es coneguen a través del blog, casar a dos del mateix sexe, etc., etc., etc. :D
    Enhorabona!
  • Caram!
    Tobies| Adreça electrònica | dijous, 30 d'abril de 2009 | 10:57h
    Caram!, Marta. Està clar que no puc estar uns dies sense llegir-te. Em descure i quasi m'ho perd tot. Enhorabona a tots dos. Espere que tots els símbols siguen auguris de la felicitat que us mereixeu. Que tingueu un dia llarg i esplendorós!
  • De pel.lícula!
    Imma C. | dijous, 30 d'abril de 2009 | 01:02h
    Sembla una pel.lícula!

    M´ enrecordo que fa uns anys una noia em va explicar tots aquests preparatius, era de les terres valencianes.

    Que tinguis molta sort.

  • Per a mi...
    silviavea | dimecres, 29 d'abril de 2009 | 16:21h
    ... tots dos són motius de felicitat: el casament i el sentiment de pertinença. Disfruta'ls fins al moll de l'òs!!!!
  • 2 dies...
    Laura | dimecres, 29 d'abril de 2009 | 10:06h

    Mari, tinc tots els pèls de punta... El que em faltava a mi, que tampoc no sóc ploranera... No voré el vestit el dia d'abans, però saps que Ali i jo apareixerem per ta casa abans que ixes, més que res, perquè si he de retocar-me el maquillatge abans d'anar cap a l'església, hauré de tenir temps....encara que siga amb un paquet de kleenex menys....
    Ens veiem en dos dies...
    Besets puteta

  • Vestit
    Mestreta| Adreça electrònica | dimecres, 29 d'abril de 2009 | 00:15h
    Llegia el teu post i m'agafava mal de panxa de tanta tradició (no és crítica, simplement és que hi ha coses que no les entenc, com haver de mostrar tot el dia abans). El que sí que entenc és l'emoció de portar el vestit que t'ha fet la teva mare. Em vaig casar fa 7 mesos i duia un vestit que la meva mare em va anar fent a estonetes (treballa en un restaurant així que té un horari de por). No canviaria per res del món haver portat aquell vestit!

    Passa-t'ho molt bé, pensa en tot el que estàs visquent pq després s'oblida, atura't a cada instant i assaboreix el que t'està passant...

    Moltes felicitats i que vagi tot moooooolt bé! 
  • .
    Comtessa d'Angeville | dimecres, 29 d'abril de 2009 | 00:11h
    I damunt vestit fet per la mare! Encara es queixarà, aixina també em case jo! Al poble meu encara es fan també les coses aixina. I ai, eixe sentiment de pertinença radical! No sé si m'encanta, si l'odie, o si ja he aprés a resignar-me que ve amb mi i és inevitable... 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm


Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats