mferres |
dimarts, 28 d'abril de 2009 | 06:45h
El filòsof Josep M. Terricabras, en el parlament de cloenda de les jornades Present i futur del català a les universitats, afirmava que "Catalunya és un miracle". En paraules de Carles Rahola, ens deia que "la parla d'un poble és la seva ànima feta expressió. (...) El poble que estima la seva llengua té la clau de la seva llibertat". L'escrit que va llegir dels anys 30 era d'estricta actualitat. Penso que si entenem ben bé què deia en Terricabras, trobarem el desllorigador. La clau és aquí: la llengua s'ha de considerar com un medi, no pas com un mitjà. "És en la llengua que vivim, ens movem i som", i segons ell és el context el que crea la possibilitat d'exercir-la. Doncs bé, ara tenim context: una bona colla d'estudiants universitaris, procedents de la majoria de sindicats i associacions, es posen d'acord i reclamen els seus drets lingüístics. I ho fan amb eficàcia, rigor, entusiasme i fermesa. Ens han ofert una lliçó magistral, que ha de tenir conseqüències. Les seves reivindicacions són justes -algun assistent trobava que eren massa tèbies, però cal tenir en compte que estudien a la UPF i no pas a Girona- i les presenten de manera assenyada i organitzada. Ara toca moure fitxa, no podria ser d'altra manera. Els nostres polítics, rectorats d'una banda i Generalitat de l'altra, han d'entendre que no es pot esperar més a aplicar el que és de justícia, i que cal tirar endavant el desplegament de la Llei d'universitats de Catalunya. Perquè, com deia la comissionada en la cloenda, aquests estudiants "tenen la força de la raó". Els va convidar a formar part de les comissions de seguiment de la política lingüística universitària, per tal que hi aportin un toc de realisme, cosa que en política sovint es troba a faltar. Espero que el debat continuï, doncs.
La gent va marxar ben contenta, de Girona. Havíem passat una tarda de dissabte ben diferent, i havíem compartit un moment especial; érem conscients que aquells estudiants havien fet història, amb la seva defensa desacomplexada del català a la universitat. Llàstima que alguns mitjans de comunicació, alguns partits polítics, o alguns responsables d'universitats catalanes, no hagin sabut o no hagin volgut entendre la importància d'aquest acte. Tant és, de fet. La batalla la guanyarem, amb la força, la tenacitat i la raó que esmentava el professor Terricabras.
