Abans, la falta d'allò que hom anomena "inspiració", és a dir el moment en què un sap que té coses a dir però és incapaç de fer-ho, es traduia en una sensació d'angoixa i impotència al davant del full en blanc. Com a molt un gargot en un racó del paper o alguna paraula inintel·ligible. Ara, poques vegades provem d'escriure al davant d'un full en blanc. En canvi, asseguts al davant de l'ordinador, compensem aquesta incapacitat saltant d'un lloc a un altre, visitant indrets que no ens diuen res, llegint notícies que no tenen sentit... I a la fi, el resultat és el mateix. Abans el full estripat i a la paperera. Ara, tanquem l'ordinador i ens anem a dormir.
Si som capaços de tancar l'ordinador i anar a dormir, rai! El més fotut és passar una nit en blanc, sense saber ben bé què hi fem, navegant per la xarxa! i la inspiració, que no ve, que les muses tenen son!
antonicasals |
dimarts, 28 d'abril de 2009 | 23:09h
ja ens ha passat alguna vegada, anar donant tombs per la xarxa sense sentit durant hores i hores. I sobre tot, pensar-se que tens coses a dir quan segurament si no surten és perquè no en tens. Això, al damunt et fa sentir culpable... Gràcies per la teva presència Arare, i felicitats encara que sigui amb retard.
Gràcies per la teva presència Arare, i felicitats encara que sigui amb retard.