Travessar els marges del capvespre i llançar el cotxe per una recta inacabable. Endur-se a la mirada el que queda del paisatge i desaparèixer amb els fils de llum que cauen darrera l'horitzó. Sentir a la cara com es dissol una última llàgrima que l'aire t'ha robat.
ricardgarcia |
dijous, 29 de juliol de 2010 | 19:03h
Gràcies, Soufiane, pel teu comentari. I recorda que no has de deixar de buscar, mai no et donis per vençut. És dins teu el que cerques i trobaràs la manera de donar forma als teus poemes. Bon estiu!
M'agradaria escriure així! Però, tu que ets poeta, et faré una pregunta: no s'acaben mai les idees, la inspiració...? Aquest és un tema que sempre m'ha rondat pel cap. Resulta impossible pensar que per ser un artista la teva imaginació hagi de ser infinita...
Algú podria respondre a aquesta pregunta? Gràcies.
És senzill, molt agradable...
M'agradaria escriure així! Però, tu que ets poeta, et faré una pregunta: no s'acaben mai les idees, la inspiració...? Aquest és un tema que sempre m'ha rondat pel cap. Resulta impossible pensar que per ser un artista la teva imaginació hagi de ser infinita...
Algú podria respondre a aquesta pregunta? Gràcies.
tanco els ulls i ho veig. Últimament tenia la poesia una mica oblidada. Gràcies
mjesus