No tinc paraules, la veritat! Al cap dels anys, no hem après res, però res de res! Si ja havia comentat [aquí] l'error que, al meu entendre, suposava la insinuació de la posada en marxa d'una nova alternativa electoral en l'àmbit de l'independentisme, malgrat reconèixer que l'anàlisi de la situació era prou correcte des del meu punt de vista, no puc deixar de plànyer-me de la corrua d'errors que han seguit a aquest primer.
El tour de force que ha tingut lloc la darrera setmana entre Carretero i la direcció d'ERC, amb algun farciment com ara la presa de posició de Jaume Renyer [vegeu aquí], ha acabat com era previsible, fent-se el que sembla un favor mutu (t'obro expedient! doncs ara plego!): els uns, suposo jo, es queden ben descansats i l'altre, suposo jo també, pot dir que ha plegat abans no el facin fora. El que passa és que aquest favor mutu (o a mi m'ho sembla) és un mal favor al país. A veure, que ningú s'enganyi, el nostre adversari, quan li convé, bé que deixa aparcades les seves diferències, no? O, si no, ja ningú no recorda (i que és ben actual, carai!) que el PSOE i el PP han pactat a Euskadi per fer un govern "no nacionalista" i molt "constitucional"?
Doncs això, que, mentrestant, nosaltres anem dividint l'espai electoral de l'independentisme. Les properes eleccions al parlament principatí? ERC, probablement Carretero i els seus, potser la CUP... sense anar a buscar altres invents moderns com RC o Força Catalunya, o més antics com Estat Català... I vinga disbauxa! I vinga algaravia! No me n'he amagat i ho he dit manta vegades: no acabo d'estar gens d'acord amb com s'està portant ERC els darrers temps. Ara, mentre es pugui, a mi no em convida a marxar ningú! Tant de bo que no m'equivoqui! I, si algun dia ja no es pot ni opinar (= liquidació de l'assemblearisme), aleshores ja en parlarem. Repeteixo: tant de bo que no m'equivoqui!
Avui val la pena veure un recull digital:
- Notícia a directe!cat, aquí
- Notícia a Vilaweb, aquí
- Notícia a l'Avui, aquí
- Notícia a Crònica, aquí
- Notícia a El Singular, aquí
- Nota a la web de Reagrupament, aquí
- Article de Salvador Cardús (de dissabte passat), aquí (interessant per l'anàlisi del moment actual de la política catalana).
Veig que no vol veure mes enllà, la por sempre ens fa seguir votant els mateixos i aquests s'apoltronen i cauen en un procés decadent per les seves expiracions personals, que no son altres que tenir la seva popularitat i viure dels demés (ERC,CIU,PSC,ICV...) i ha d'altres que s'empipen i volen fer alguna cosa més que veure com tots els que ens governen o estan al cap de l'oposoció no fan res de profit per el nostre futur.
Miri li diré una cosa potser té raó que dividint l'independentisme no aconseguirem res de bó a curt termini però per un altre banda aconseguirem a mig termini que tots els que ara ens governen i tenien com objectiu portar al nostre país a l'independència (cosa que veig que avui en dia ni plantegen) es vegin obligats a donar marxa enrere i tornar el discurs dels inicis que no es un altre que radicalitzar les propostes i portar un procés de debó cap a l'autodeterminació.
L'invent que vosté diu en el seu post de forçes polítiques noves com ara "Força Catalunya" neixen en silenci però amb força i aquestes ens poden donar moral amb els seus discursos nous. Pensi que si el Srs. Carretero i Renyer al final en optat per començar a donar força a una nova opció política independent es només per que tenen la certesa que un bon grapat de gent está farta dels partits que avui dia ens governen i no pensen en la gent. (també voldria dir que el Sr. Carretero, i es la meva opinió personal, no em mereix molta credibilitat)
Espero que algún dia puguem tots plegats veure una opció política que de veritat compleixi amb el que tots volem, portar el país a la llibertat.
He dit.
Per cert, ja m'agradaria dubro que el projecte de Carretero sigui assembleari... per alguns dels seus companys de viatge em sembla que primarà una visió organitzativa empresarial (clàssica). Del que sí que estic segur és que Carretero ha afeblit, amb el seu comportament, l'assemblearisme a ERC, perquè jo no l'entenc com un pols a la direcció sinó com un debat d'idees i d'influència, amb més profunditat que el que hem presenciat i no per fer tours de force constantment i públicament.
Tots els grans partits tenen diferents sectors però mai havia presenciat l'espectacle de Carretero, i això que jo el vaig aplaudir al darrer congrés quan semblava que deixaria treballar les opcions guanyadores...
Només, i no és poc diria jo, marco una de les línies vermelles (ara que aquest modisme està tan al dia) que jo no estic disposat a creuar: la desaparició o la minusvaloració de l'assemblearisme. Però, a la fi, això tampoc no és nou, ja que ho he dit sempre...