llenas |
diumenge, 26 d'abril de 2009 | 21:50h
El President de la Generalitat ha fet avui un discurs paternalista. En primer lloc ha buscat un decorat, d’aquells que volen fer veure el que no és. Han esborrat els crèdits del PSC, per destacar un valor de dubtosa credibilitat. Volien escenificar un President de tots, però sembla que això ja no s’ho creu ningú.
En el seu discurs ha manifestat “ Quan el govern pacti el finançament serà perquè és un bon acord”. A mi em sembla molt bé que el President vulgui convèncer als catalans, em sembla bé que sigui optimista sobre l’acord del finançament, però ja no em sembla tan bé que la seva opinió vulgui que sigui, també, l’opinió única dels catalans.
Com podem creure que serà un bon acord si prové d’un Estatut retallat ? Com s’ho farà President per fer creure al 50% que no va votar l’Estatut, que això serà un bon acord? Com s’ho farà per fer empassar aquest gripau a les persones que varen votar en contra ?
El canvi de tàctica no servirà de disfressa d’una cosa que fa temps va per mal camí. El President vol quedar bé amb els seus companys del PSOE, sobretot ara que s’acosten les eleccions al parlament Europeu. Segur que entre ell i Zapatero han pactat una manera de fer les coses que eviti una baralla, a la plaça pública, entre companys.
Ells ja fa temps que ho tenen tot decidit, solament han anat retardant l’acord per interessos personals i de partit. De la mateixa manera que nosaltres també fa temps que tenim decidit que no volem un finançament que surti d’un Estatutet conseqüència d’uns pactes al marge del Parlament de Catalunya, institució que va votar un document per una majoria amplíssima, però que l’endemà mateix l’actual President de la Generalitat (en aquell moment no ho era), ja va declarar que s’hauria de retallar.
Així les coses, President, no cal que ens faci de pare. Ja fa temps que tots plegats ens coneixem i no ens cal ni acceptem un discurs que va en contra dels interessos de Catalunya i dels catalans.
De com "mantenir Catalunya sota la bota d'Espanya"
I de com un President fastigosament manipulador i tergivesador!
Un President fastigós donant les culpes de tot als de Ciu.
Ha sigut fastigós com ha manipulat la situació, ho he vist casualment des del canal 324.
Aquesta és la manera barroera de fer del socialisme enemic de Catalunya. Fastigosa manera de fer! Perversa manera de fer!
Que trist el pacte de Mas amb Zapatero! Que trist fiar-se i fer el joc a aquesta gent, quintacolumnistes d'espanya.
Ciu, ara és culpada de posar pals a les rodes del finançament esclau però és perdonada o ignorada la seva veritable traiciö a Catalunya: El pacte amb Zapatero -ESPANYA- carregant-se el Concert Econòmic previst a l'Estatut, aquell projecte que el Parlament català va votar amb un 89%.
S'haurien d'adonar els de CiU que "mantenir Catalunya sota la bota d'Espanya" és un mal negoci.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
És
una llàstima que hi hagin partits polítics que vetllin tant poc pels nostres
interessos, com són el PSC - al govern -, i CIU - a l' oposició. Uns per
consentir estar a les ordres del PSOE sense protestar, -on demostren que els
importa " un pitu "el nostre Estatut i Finançament- i, els altres, pel
pacte Mas-Zapatero, que també fou un cop en contra dels nostres interessos.
Quina diferència de quan hi havien els presidents Macià o Companys, que van
lluitar amb totes les seves forces pel nostre país, i tot això ho dic, no com
un plany, sinó com un estímul per tirar endavant amb les nostres justes reivindicacions.
Amb tots els respectes per tothom, o es fa un Estatut com Déu mana, o res! Això
ho hem de tenir clar tots els catalans. Encara que el PP, protesti davant el
Tribunal Constitucional, i no es sentin gaires veus fortes d'ERC i els d'Iniciativa
Verds.
Tenir
un mal Estatut no val la pena, perquè desvirtua la voluntat del nostre poble,
expressada amb una votació al seu favor, per majoria absoluta.
I si és necessari hem de recórrer a totes les vies pacífiques i legals per aconseguir
l'autodeterminació.
És
una llàstima que hi hagin partits polítics que vetllin tant poc pels nostres
interessos, com són el PSC - al govern -, i CIU - a l' oposició. Uns per
consentir estar a les ordres del PSOE sense protestar, -on demostren que els
importa " un pitu "el nostre Estatut i Finançament- i, els altres, pel
pacte Mas-Zapatero, que també fou un cop en contra dels nostres interessos.
Quina diferència de quan hi havien els presidents Macià o Companys, que van
lluitar amb totes les seves forces pel nostre país, i tot això ho dic, no com
un plany, sinó com un estímul per tirar endavant amb les nostres justes reivindicacions.
Amb tots els respectes per tothom, o es fa un Estatut com Déu mana, o res! Això
ho hem de tenir clar tots els catalans. Encara que el PP, protesti davant el
Tribunal Constitucional, i no es sentin gaires veus fortes d'ERC i els d'Iniciativa
Verds.
Tenir
un mal Estatut no val la pena, perquè desvirtua la voluntat del nostre poble,
expressada amb una votació al seu favor, per majoria absoluta.
I si és necessari hem de recórrer a totes les vies pacífiques i legals per aconseguir
l'autodeterminació.
Nosaltres prefeririem que no ens tigueren que donar ni una sola 'vez'.
Farts de Madrid, farts de l'Estat espanyol.