Tornant a Carretero, la seva relació amb el partit s'ha tornat a tensar per frases com aquesta: “La lògica més elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.” No entraré a valorar què suposa que un militant d'un partit demani la creació d'una altra candidatura que no és la seva. Afortunadament, les decisions d'expulsió o de baixa no recauen damunt la meva persona. Problemes de partit a banda, doncs, cal admetre que Carretero disposa de prou tribuna política per fer creïble i viable allò que proposa. Fa temps que entre independentistes es parla d'aquesta possible nova candidatura. I segurament s'enganyarà qui cregui que el cas és comparable al PI d'Àngel Colom. Han canviat moltes coses i allò que als anys 90 no va funcionar podria perfectament funcionar avui.
Així les coses, el moviment de Carretero em mereix una doble consideració. Com a militant d'un partit, em sembla tan poc ètic com allò que ha fet Guardans. Si creu que ha de treballar per un altre projecte, el més lògic seria que abandonés aquell en què està compromès. Com a independentista, no condemno en absolut l'escac polític que ha protagonitzat. Més aviat al contrari. I si no em falla la intuïció política, la jugada continuarà. És cert que l'estratègia actual d'Esquerra col·lideix frontalment amb la idea de la proclamació unilateral de la independència com a eix programàtic central? Hi col·lideix “frontalment” o només “lateralment”? És cert que les estratègies divergeixen, i d'aquí ve el pols que els crítics mantenen amb la direcció. Però fins a quin punt hi ha oposició frontal? Jo em demano (i demano a la direcció actual d'ERC): podria Esquerra assumir aquest objectiu i anunciar que es presentarà a les properes eleccions amb la proclamació unilateral de la independència com a eix programàtic central?
No és tan senzill com pot semblar. No és que ERC deixi de ser independentista, sinó que es tractaria de canviar l'estratègia per arribar-hi. L'actual es basa en unes quantes realitats: 1) que ERC, abans amb 23 diputats i ara amb 21, no pot fer sola la declaració unilateral d'independència; 2) que fins ara no ens consta que cap altre partit amb qui pugui sumar majoria aboluta els vulgui acompanyar en aquest camí; 3) que ERC va apostar per rebutjar l'Estatut contra tot i tothom i la ciutadania no va respondre com calia. Per tant, ERC ha decidit, com és lògic, que l'estratègia ha de passar per tenir la possibilitat de condicionar la política de tal manera que el suport social a la independència pugui créixer. Això, mentre no hi hagi novetats o mentre en unes eleccions no es produeixi un resultat que canviï molt les coses. I ja som al cap del carrer.
L'estratègia de presentar-se a les properes eleccions en els termes proposats per Carretero podria significar per a ERC quedar exclosa de la capacitat de decidir, assegurar-se el pas a l'oposició. És legítim que facin els seus càlculs i prenguin la millor decisió. Fins ara, per a mi no hi ha hagut més que una opció per votar independència al Parlament de Catalunya. Si finalment es concreta i tira endavant la proposta de Carretero, però, és obvi que caldrà valorar les coses i prendre una decisió, sigui en el sentit que sigui.
Ens equivocaríem, però, si ens pensàvem que tot plegat és una confrontació entre Carretero i Esquerra. Aquesta confrontació pot existir i ja he dit que la resolució del conflicte és cosa del partit i del militant. Si es planteja una candidatura d'aquestes característiques, el protagonista no seria Carretero sinó la transversalitat. Podria ser que fossin altres els qui representessin amb més garanties aquesta transversalitat per la qual s'aposta. De fet, Pere Cardús ha penjat una enquesta al seu bloc en què demana qui hauria d'integrar aquesta candidatura. Si la idea és la transversalitat, els noms són una cosa relativament secundària. I, posats a fer, es podria formar la llista per votació popular. Seria un cas ben engrescador de democràcia participativa.
Jo dono suport, doncs, a la creació d'aquesta candidatura. Com dono suport a la CUP perquè es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya. La competència és bona. De moment és una idea. A mesura que es vagi concretant caldrà prendre més decisions.
"La lògica més elemental obligaria
que aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que
es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva
declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix
frontalment amb la seva estratègia actual"
i tu interpretes que això significa la creació d'un nou partit.
Si llegeixes bé aquesta frase, simplement diu que aquesta cadidatura l'hauria de liderar ERC (l’únic partit parlamentari que
es defineix com a independentista en els seus estatuts) però que aquesta no és l'estratègia actual del partit (la candidatura d'ampli espectre sobre la que tu mateix dius referint-te a ERC, CiU i ICV junts "Al
meu imaginari li agrada la idea d'un partit que es presenti a les
properes eleccions en aquests termes")
Enlloc diu que vulgui fer un nou partit.
Tant la direcció del partit com tu, heu de millorar la comprensió lectora.
A ells els ha servit per aconseguir que en Carretero marxés i poder continuar ells amb els seus objectius.
A tu t'ha servit per fer un nou escrit en el que, de manera subtil, sembla que defensis una altra vegada l'actual estratègia equivocada del partit.
Tot en base a una interpretació personal i errònia d'un article.
L'enterrament és la solució llogica, que no és altre que la integració al si del PSOE, cosa per cert anunciada ja fa temps per l'Iñaki Anasagasti. S'albira la "Catalaniko Ezquerra" a l'horitzó, s'albira el final de la grandissima impostura de la direcció d'ERC.
http://www.noticies.net/webACN/detallNoticiaPortada.do?id=75614
Hola Xavier, crec que la proposta interpretada del que diu Carretero i la reacció de portes obertes d'ERC, junt amb la pantomima de la renuncia de Carod que ara seguirà oficialment gaudint dels privilegis de càrrec i junt amb els seus afins remenaran les cireres a la direcció, i la negativa de referèndum intern a la militància tot hi presentar les signatures de la vergonya pel tema del finançament, deixa molt clar que això ja no es la voluntat majoritària com dius, sinó que s'ha convertit en una autèntica secta on l'assemblearisme i l'objectiu final de l'estat propi son secundàris davant la conservació de les quotes de poder. Una nova candidatura transversal per pena dels partits existents i vergonya del seu independentisme de butxaca podria ser engrescadora si no es cau en les mateixes errades, es concentra en l'objectiu i s'oblida de l'eix dreta-esquerra i de la legalitat vigent per proposar les coses.
Salutacions.
Albert Cortés.
Això és enganyar i enganyar a la gent que un dia vam posar les esperances en ERC. El pròxim engany és Junqueras a les europees, no pas per ell, sinó perque Puigcercós l'usarà per consolidar el tripartit si té bon resultat i mantenir la dependència filosocialista.
No m'estranya gens la reacció de Carretero i de renyer. La prova de foc per a mi serà el finançament. Si Puigcercós accepta la bírria que està negociant el Montilla amb el seu partit a Madrid, adéu ERC. Per sempre més. S'haurà convertit en una marca blanca del PSOE català.
Provablement va d'això: els personalismes són tan exacervats en el món sobiranista que no es paeix una acció tan bona com la feta per l'actual direcció per la canddatura a les eleccions europees. No en tinc cap dubte. Abans de veure com podria haver-hi un èxit, sobretot després de sentir les declaracions de Tremosa renunciant a la independència, prefereixen reventar el partit per no sé quines essències pàtries. Així, anar minant i desgastant es preveu fer fracassar una bona, boníssima opció electoral.
Carretero i Renyer donen mostres d'allò que la minitra va dir tan ben dit: antes partia que doblà: abans que ens demostreu que la vostra opció té garanties de sortir-se'n, tenquem la baralla, no volem jugar si estem a punt de perdre. realment és una llàstima perquè en principi me'ls vaig arribar a creure a en Carretero i cia. Ara veig que, suposo que per incapacitat pròpia, acabarant com el Colom i la Rahola. Si no vegis què ha constestat López-Tena (indpendentista de dretes) al doctor.
No sé com es pot ser tan primmirat amb erc i suportar els pactes per l'esquena d'altres formacions. Erc només fa que construir els fonaments d'un procés d'independència. Cal que les estructures socials també hi facin la seva. La independència no la tindrem per art de màgia: els escocesos (us recomano la lectura de "El Camí cap a la independència") des 1960 que hi batallen i tot justa ara han aconseguit una pírrica majoria. Nosaltres tot just fa deu anys que ens hi em posat seriosament.
Cal una mica més de formació política i investigació sociològica, de fum (de líquid que diu aquell sociòleg) no en viu ni Cristo
Si a tot això el poble no li vol donar suport, doncs és el poble qui decideix que no li serveix ni la R ni la C. I ja ho va dir un recent memebre de l'Executiva Nacional caigut al darrer Congrés: en democràcia la majoria sempre té raó. Va així això cmpany!
Salut i independència!
Pit i collons, Albert Badia! Pit i collons!
La resta del que dius em sembla una opinió persona respectable però no compartida. Ja deus saber que no puc desitjar un mal resultat a algú com en Junqueras només perquè un altre no se'n pugui aprofitar. Carretero i Renyer fan bé de voler crear un altre espai si aquest no respon als seus desitjos i expectatives. És el que s'ha de fer.
Jo sóc partidària que ho faci. És important que Carretero o bé acati les decissions democràtiques preses a Erc, esperi la segons ell clatellada electoral, i es presenti a les properes eleccions internes, o busqui el seu espai electoral si el té. Però que faci alguna cosa.
Carretero és un tap per executar l'actual estratègia d'ERC. L'independentisme trabucaire, potser extés a la Catalunya Carlina, no té ni pes demogràfic ni pes sociològic ni pes electoral suficient per proclamar res. El Català pot estar emprenyat, però és un català tranquil, que funciona més per convenciment que no pas per proclames. Si durant vuit anys de govern d'ultradreta a Espanya els catalans no van ser capaços de fer res més que donar vuit escons a Erc a Madrid, no hi ha possibilitat de fer res més enllà d'això: no tornarem a tenir aquella emprenyada general. Si davant d'haver-nos capat l'estatut la reacció ha sigut incrementar el vot als responsables d'aquell escapçament (CiU al Parlament i Psc al Congrés) creieu que aquesta via pot dur-nos enlloc? En una societat democràtica el que compta són els vots, i la bossa de votants està a l'àrea metropolitana.
L'estartègia d'Erc no ens durà a la independència demà passat, però crea les bases sociològiques perquè qualsevol ciutadà de Catalunya pugui votar-hi a favor sense necessitat de ser nacionalista català. L'Estatut del Parlament va fracassar perquè els empresaris es van acollinir del boicot espanyol als seus productes: durant 23 anys CiU no els va ensenyar que el mercat no era Espanya, sinó el Món. En aquest anys de govern catalanista d'esquerres ha augmentat considerablement (ja està ala ratlla del 20 % i abans no arribava al 10%) que els empresaris catalans mirin al mercat mundial. Això sí que ens va fent independents d'Espanya. Proclames abrandades podran satisfer als independentistes de sempre, donar-los un espai on sentir-se còmodes, però no en faran de nous. I ara per ara no som majoria: a Ciu n'hi algun, quatre gats, a IC també, fins i tot al Psc, però els seus partits no. Quan un independentista ho pugui ser sense necessitat d'odiar Espanya, ans al contrari fins i tot estimant-la perquè és la terra dels seus avis, tindrem un nou tomb de cargol per arribar a la sobirania. I això ho sabenm molt bé els i les que viuen a les àrees metropolitanes (de Bcn, de Tarragona, LLeida i Girona)
En Carretero no ha dit que ell vol encapçalar aquesta candidatura mai, aixó hauria de decidir la candidatura transversal. Però el que si que tinc clar, és que la immensa majoria de la gent que no llegeix els diaris ni menys els blocs, necessita un lider per seguir i en Carretero té fusta de lider i només tens que veure la reacció que ha provocat un simple article que diu el que sempre ha dit des de fa més de dos anys. Llegeuix o escolta per video (al RCat) el que deia en Carretero el 2007, veuràs que es el practicament el mateix.
L'executiva d'Esquerra, ja t'ha respost a la teva pregunta si podia assumir el que diu en Carretero:FORA! al carrer!, que marxi!, que fundi un altre partit!. És a dir en Puigcercós i Cia, ja ens està dient que per ells la independencia no és prioritat i no estan disposats ni estudiar la proposta.
Per cert, ja has vist que en Jaume Renyer , cansat de la cacera de bruixes d'Esquerra, trenca el carnet?
Com ja t'he dit des de fa ja anys, per els blocs, Xavier, fa temps que Esquerra ha deixat de ser el partit que va guanyar el 2003 amb un discurs independentista i de "mans netes", per ser ara un simple partit d'esquerres amb les mans brutes.
2. Que l'encapçali o no és una de les claus. Jo, humil blocaire com sóc, estaria fins i tot disposat a formar part d'una llista transversal que tingués aquest objectiu (als darrers llocs, és clar). Però caldria aconseguir que fos això i no una escissió d'ERC. Els propers dies i setmanes seran decisius.
3. On no estic d'acord és en la interpretació que fas de les paraules de Puigcercós en relació al fet que Carretero té les portes obertes per marxar. Fas trampa: no vol dir que ERC no tingui la independència com a prioritat i tu ho saps. Vol dir que qualsevol que discrepi de l'estratègia d'un grup per aconseguir un objectiu té dues opcions: assumir democràticament allò que la majoria ha decidit o marxar del grup i crear-ne un altre.
4. El gest de Carretero dóna més aire encara a la creació del partit, però alhora augmenta el risc que sembli una mera escissió d'ERC. Tenint en compte que López Tena ha deixat clar que no vol ser-hi, el projecte tindrà èxit o fracassarà en la mesura que gent de CDC es decideixi a llançar-s'hi.