antonicasals |
dissabte, 25 d'abril de 2009 | 20:39h
Escoltat als Ferrocarrils l'altre dia. Una nanos que anaven a Terrassa xerraven entre ells:
-Saps, demà faig divuit anys?
-Divuit ja?, Ostres (no estic segur que l'expressió fos aquesta), ja són anys...
-Si, tu, una canya.
-Jo en tinc dinou
-Dinou...
-Si. I el X (no en recordo el nom), ja en té vint.
-Vint? Hòstia, quina passada, vint tacos
-Una canya, tio, una canya.
"Juventud, divino tesoro", que deia aquell...
-Saps, demà faig divuit anys?
-Divuit ja?, Ostres (no estic segur que l'expressió fos aquesta), ja són anys...
-Si, tu, una canya.
-Jo en tinc dinou
-Dinou...
-Si. I el X (no en recordo el nom), ja en té vint.
-Vint? Hòstia, quina passada, vint tacos
-Una canya, tio, una canya.
"Juventud, divino tesoro", que deia aquell...
però també recordo quan en vaig complir 20, que em semblava que ja perdia el tren...