Cal retornar. Obrir el panys. Desfer silencis. Per molt fastic que em faci pensar que es posible escriure despres de Gaza, per més absurdament inoportuna que sigui la teva absècia Antonio. La unica certesa és que la vida es un derrota aplaçada:
He cremat tots els textos, coneixia d’antuvi cadascuna de les respostes que ja no pots donar-me i avui, dia del llibre mediatic, maniatic, industrial.
Avui reprenc el cami de la paraula perque també tinc la certesa que els silenci no et fará justicia.
Em va parlar de tu, em va recomanar el teu bloc peró, com tantes altres coses, ho vaig deixar per a més endavant, …hi haurà temps per llegir, per fer, per conèixer…, o potser no...
Et vaig conèixer mitjançant el blog de la Carme Rosanas, i vas deixar d'escriure... Avui han retornat dos blogs, el teu i un altre que també havia marxat feia mesos, dos regals el mateix dia!
Sento que el motiu del teu silenci hagi estat una pèrdua, però com bé dius : "el silenci no et farà justícia"
I jo m'alegro que retornis i que desfacis silencis, em sap greu que hagis cremat escrits, però fins i tot d'això em podria alegrar si és precisament això el que senties que havies de fer.
Una pèrdua dolorosa, mai no pot curar-se del tot i menys amb silencis.
Tornaré a seguir el teu camí, si et va bé que ens hi poguem trobar.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Cal retornar, i com tu sento que no és fàcil.
Em va parlar de tu, em va recomanar el teu bloc peró, com tantes altres coses, ho vaig deixar per a més endavant, …hi haurà temps per llegir, per fer, per conèixer…, o potser no...
Absència inoportuna, inútil, absurda, terrible!!!!
Jo també el trobo a faltar.
Un petó.
Sento que el motiu del teu silenci hagi estat una pèrdua, però com bé dius : "el silenci no et farà justícia"
Una forta abraçada,
Anna
Una pèrdua dolorosa, mai no pot curar-se del tot i menys amb silencis.
Tornaré a seguir el teu camí, si et va bé que ens hi poguem trobar.
Una abrçada.