Durant un temps, vaig tractar sovint Xavier Vendrell i sempre vaig pensar que aquella cara plena, aquella mandíbula imponent, em recordaven algú però no acabava de trobar-lo.
Potser no hi atinava perquè Vendrell, indiscutiblement, té el posat de dolent de la pel·lícula. I és que ahir, mandrejant davant la TV, se'm va fer la llum: és el bonifaci Hoss Cartwright!
