Aquest és el comentari que molts cops et fan persones quan es refereixen a vins molt concentrats, especialment de la zona meridional del Principat de Catalunya, tot pensant que és a causa del grau alcohòlic d’aquests vins. Sempre els faig la mateixa pregunta: voleu dir que de 13 a 14 o 14’5 graus alcohòlics es nota tant la diferència?, o és tota l’expressió de les aromes potents d’algunes varietats, com la garnatxa, amb la concentració que es dóna en alguns llocs, el que ens confon amb el grau alcohòlic d’un vi determinat? Al Priorat he tastat carinyenes de forta graduació abans de fer el cupatge amb altres varietats i eren d’una finesa extraordinària, que no diries que eren d’una graduació molt alta, també he tastat garnatxes tretes de la bóta i he portat el record de les seves olors tot el dia. Fa pocs dies vaig trobar un bon amic del País Basc amb arrels familiars a la Terra Alta que m’havia fet feia força temps aquest comentari. Al cap d’un temps li vaig fer arribar unes ampolles de Priorat i no havíem parlat més de vins, fins fa poc que em va demanar on podia trobar ampolles d’aquell Priorat que jo li havia ofert. No l’havia trobat “fort”. Segurament cada vi ha de fer la graduació que ha de fer i tots ens hem trobat bevent agradables vins blancs fresquets o escumosos amb l’aparença d’inofensius, però posteriorment hem notat els seus efectes, que no havíem percebut en el moment de la ingesta. Jo crec que el vi, i sobretot el bon vi, és per gaudir i no per fer passar la set, es per això que el grau no ha de ser un valor determinant a l’hora de triar un bon vi, ja que amb un ditet més o menys podem compensar la diferència de graduació.
Darrerament hi ha vins amb altes graduacions, benvinguts siguin. Són ells els que estant posant al mapa celllers que treballen amb la millor matèria prima i l'expremen al màxim a la vinya i al celler. Visca la terra i visca la revolució. Aquests vins expressen tot el potencial de la nostra viticultura i si estant ben elaborats no són "forts". No punxen, no tenen estridències, no tenen mals sabors. Són bons, molt bons. Ara bé, no tothom els sap apreciar en la seva mesura. Cal un cert bagatge, has de saber que beus, has de voler tastar. Cal potenciar la curiositat del teu paladar. La qualitat és en la varietat, deixem que els raïms s'expressin en llibertat i gaudim-los. No hi ha vins forts i fluixos, hi ha vins equilibrats o descompensats, rodons o hexagonals, i oblidem-nos de les graduacions.
Ara bé, no tothom els sap apreciar en la seva mesura. Cal un cert bagatge, has de saber que beus, has de voler tastar. Cal potenciar la curiositat del teu paladar. La qualitat és en la varietat, deixem que els raïms s'expressin en llibertat i gaudim-los.
No hi ha vins forts i fluixos, hi ha vins equilibrats o descompensats, rodons o hexagonals, i oblidem-nos de les graduacions.
Nani Viníssim