Tant fort que fa dubtar del que diu. Aquest senyor passa de l’atac sistemàtic i demolidor a l’oposició a l’amenaça contundent a la cúpula del PSOE. Canvis massa forts perquè siguin creïbles.
Ho podem llegir a la edició digital de La Vanguardia d’avui, amb el titular ben explícit “Iceta avisa que la estabilitat del govern i de la relació amb el PSOE està en joc”.
Poca broma! La relació “amb el PSOE” està en joc. El que caldria saber és com s’ho han pres a la seu del socialisme espanyol. Tremolen o riuen? Jo més aviat penso que la cosa està entre el somriure d’autosuficiència d’alguns i la rialla més sonora i desinhibida dels altres.
Diu el senyor Iceta que, “si no hi ha voluntat” per part del govern espanyol de complir l’Estatut, els socialistes catalans estudiaran “re-formular” les seves relacions amb el PSOE. Fins i tot jo he rigut al llegir-ho. Encara no ho veuen que no tenen cap mena de voluntat de complir l’Estatut? Qué més els han de fer perquè ho vegin clar? És més possible que arribi una ordre des de la capital del món cridant a l’ordre i els socialistes catalans callin , amb el senyor Iceta al capdavant, que pensar en la més mínima possibilitat que algú d’aquell partit mogui un dit per canviar la relació entre el PSOE i la seva delegació a Catalunya.
A can PSOE-PSC, o han d’anar a l’oculista que els faci preu de grup o es pensen que els ciutadans baixem de la figuera. Als de Madrid, les reaccions que puguin tenir els seus lacais de les províncies del nord-est no els fa no fred ni calor. Ja ho va dir fa poc en Zapatero: el PSC som nosaltres. Més clar l’aigua.
A can PSOE, que el president de la Generalitat sigui un socialista o no, no els treu el son, més aviat els incomoda i, a la llarga, preferiran que Montilla convoqui eleccions anticipades a veure si hi ha sort i el tripartit se’n va a n’orris. Al cap i a la fi, seria un maldecap menys i una oportunitat immillorable per guanyar vots a la resta d’Espanya.
Les amenaces del senyor Iceta, o de qualsevol altre dirigent de la sucursal catalana, a Madrid se les prenen com un intent de mantenir la imatge i res més.
Ara vindrà el Ministre Chaves i posarà al President Montilla al seu lloc perquè, no oblidem una cosa molt important, segons la lògica del socialisme espanyol, de la qual en Montilla hi combrega, en Chaves ha estat promocionat de president autonòmic a ministre del govern espanyol, mentre que en Montilla va ser relegat de ministre del govern espanyol a president autonòmic. Vet aquí la cosa.
Però com sempre, després ve l’atac a CDC. No hi podria faltar! Si no, no seria l’Iceta! L’objectiu de l’acord del finançament és “acabar amb la indignitat i la injustícia que va suposar l’acord entre CiU i PP”. Indignitat? Injustícia? Potser el tracte rebut per Catalunya des del govern de Madrid durant aquests quatre anys ha estat digne i just? Han faltat a la seva paraula (a Zapatero no se’l creu ni el més ximplet), han incomplert les lleis (tant l’Estatut, com la Llei de la Dependència...), han fet burla dels diputats catalans (recordem la intervenció de la ministra Magdalena Álvarez responent al diputat Joan Herrera)... Cal seguir?
I si es miressin al mirall senyor Iceta? O es que se’ls va trencar la darrera vegada que s’hi van mirar?
Albert Castany.
Montgat, 21 d'abril de 2009.
