Aquestos dies està tenint lloc a Barcelona la 5a Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona, organitzada per l’associació Espai País Valencià. L’Espai és un lloc de trobada de molts valencians conscients que temporalment o permanent s’apropen al Principat per residir-hi, i no volen deixar d’estar en contacte amb el país de baix. A més a més, conformen una veritable ambaixada del País Valencià a Catalunya, tot complint la tasca urgent i imprescindible de tendir ponts, sempre complicats i inestables, entre ambdós territoris.
He tingut la sort de col·laborar amb l’Espai durant els
darrers mesos, i això m’ha permès trobar-me amb gent molt vàlida, que s’estimen
de debò el País Valencià i que esmercen bona part del seu temps en la il·lusió
de donar a conèixer les nostres comarques al Principat, que no sempre es mostra
massa receptiu a les propostes que li arriben del sud. Perquè fer de valencià a
Catalunya no és gens senzill. N’hi ha qui diu que on més blavers hi ha és a
Barcelona, que no en vol saber res, de València. Algun amic confessa de tant en
tant que estudiant a Barcelona, durant l’època universitària, va deixar de creure en els Països
Catalans. No sense recança afirma que sovint s’hi sentia foraster, com si haguera
vingut de Salamanca, malgrat parlar la mateixa llengua.
Per això em sembla que la tasca que fa l’Espai a
Barcelona no està suficientment reconeguda. Indubtablement, hi ha un nucli al
Principat que veritablement s’estima el País Valencià i s’implica en les
nostres manifestacions cíviques, polítiques i culturals. Però ara per ara en són
un minoria. La gran massa es mostra indiferent, si no hostil, a allò valencià.
Certament, el tractament que reben els catalans per banda dels principals
altaveus polítics i mediàtics valencians no és com per despertar simpaties. Una
certa reacció en contra és fins tot comprensible. Però no es pot confondre el
domini abassegador del PP valencià sobre la imatge que del país es projecta cap
enfora amb la realitat del país. I no pot ser que als que patim aquest domini
incruent, ens toque sofrir també la incomprensió dels veïns del nord. Perquè
associacions com Espai País Valencià dediquen el seus esforços a unir, de
Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó.
Són ja 5 anys organitzant setmanes culturals, amb
exposicions, pel·lícules, xerrades, literatura, tradicions, esports, concerts.
Tot per apropar al Principat l’altre País Valencià, que hi és, que ens el volen
amagar, i que és molt més amable, i molt més valencià. Des del meu bloc “Tendint
ponts”, vaja el meu reconeixement als amics d’Espai País Valencià. Enhorabona,
i per molts anys.
Que bé que parlis de la Setmana Cultural del País Valencià! La veritat és que és una iniciativa molt i molt bona per combatre el blaverisme principatí. Tu dius "n'hi ha qui diu..", doncs jo t'asseguro que és el pitjor blaverisme que hi ha, i a més és molt, massa, nombrós. A més discutir amb ells esgota. En aquest sentit, t'insto a ajudar-me a combatre la ignorància principatina que traspuen els comentaris del meu darrer article: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130881
A veure què en dius, una abraçada,
Sònia