Aquest matí es commemoren els 10 anys exactes de la terrible matança que van provocar dos estudiants alienats a l'institut Columbine de la petita població de Littleton a l'estat de Colorado, USA.
En efecte, el 20 d'abril de 1999, Eric Harris i Dylan Klebold, de 18 i 17 anys respectivament, van entrar a l'institut Columbine i van matar 12 alumnes i un professor, a part de ferir irreversiblement molta altra gent. Un cop van acabar es van suïcidar.
Arran d'aquests fets, el cineasta i escriptor nord-americà Michael Moore va elaborar el documental "Bowling for Columbine", un retrat dur, mordaç, punyent i irònic sobre un dels estats de la qüestió més controvertits als USA: l'ús i la possessió d'armes de foc.
"Bowling for Columbine" és una pel·lícula de culte, un documental de capçalera, un film que hauria de ser a les nostres tauletes de nit, com un bon llibre. Us adjunto uns fragments del documental que he trobat a youtube. Després us l'aneu a llogar al videoclub. O encara millor: la compreu. Imprescindible.
Fragments de Bowling for Columbine de Michael Moore:
Bowling for Columbine-What a wonderful world
Entrevista a Charlton Heston per part de Michael Moore
Havia vist la pel·lícula fa temps, recordo que la vaig trobar molt bona i ara m'ha fet gràcia recuperar-ne detalls. Estic d'acord que va bé tenir torracollons tipus Michael Moore per fer-nos pensar una mica, però també és cert que ens agrada particularment que siguin nordamericans. Em pregunto qui seria el Michael Moore català... i em pregunto si ens faria la mateixa gràcia.
Molt bé, Sergi, has anat a triar L’ESCENA. Tinc el record d’estar al cine glaçada a la cadira amb la pell de gallina per aquesta escena en concret. La realitat sempre és molt més esgarrifosa que qualsevol recreació, per molt realista que sigui. Brutal.
Potser és la fascinació morbosa per l’horror, no ho podem negar. Però aquestes imatges de la càmera de seguretat combinades amb les veus de la trucada de la professora… Magistrals.
I evidentment, tots recordem l’escena final amb Charlton “over my dead body” Heston. I el clip de Wonderful Word és una obra mestra del sarcasme, directament.
Un dia d’aquests haurien d’estrenar el documental que va fer sobre el sistema sanitari americà. Sí que és cert que Michael Moore és molt “subjectiu” i manipulador, perquè fa servir el que li interessa per a exposar el seu punt de vista “anti-republicà a morir”. Però aquesta és la seva gràcia. No fa “30 minuts”; fa pel·lícules per expressar la seva opinió, com nosaltres fem aquest bloc. I per això m'agrada.
Ah, i el detall del periodista dient que "Un d'ells tenia la idea de segrestar un avió i llençar-lo sobre Nova York"... Això era l'any 99, has dit?
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Sobre el que deies d'enviar un avió sobre NY, atenció al minut 2:26 del video What a wonderful world. És impressionant la presa de la imatge!!! Buf!!!
Estic d'acord que va bé tenir torracollons tipus Michael Moore per fer-nos pensar una mica, però també és cert que ens agrada particularment que siguin nordamericans. Em pregunto qui seria el Michael Moore català... i em pregunto si ens faria la mateixa gràcia.
Potser és la fascinació morbosa per l’horror, no ho podem negar. Però aquestes imatges de la càmera de seguretat combinades amb les veus de la trucada de la professora… Magistrals.
I evidentment, tots recordem l’escena final amb Charlton “over my dead body” Heston. I el clip de Wonderful Word és una obra mestra del sarcasme, directament.
Un dia d’aquests haurien d’estrenar el documental que va fer sobre el sistema sanitari americà. Sí que és cert que Michael Moore és molt “subjectiu” i manipulador, perquè fa servir el que li interessa per a exposar el seu punt de vista “anti-republicà a morir”. Però aquesta és la seva gràcia. No fa “30 minuts”; fa pel·lícules per expressar la seva opinió, com nosaltres fem aquest bloc. I per això m'agrada.
Ah, i el detall del periodista dient que "Un d'ells tenia la idea de segrestar un avió i llençar-lo sobre Nova York"... Això era l'any 99, has dit?