La casualitat (o la sincronicitat de què parlava Jung) va fer que, dijous passat, mentre Carod anunciava la seva important (i per mi molt encertada) decisió, estigués jo preparant la traducció al català d'un conte tradicional àrab que portava per títol La unió és la força.
Pensava dedicar un apunt a comentar el discurs de Carod, la conferència de Puigcercós i altres posicionaments de persones del partit, però després de veure les reaccions sobre aquesta qüestió a la xarxa d'algunes companyes i companys, m'estimo més transcriure el text del conte que vaig traduir i convidar-los a reflexionar sobre aquesta bonica peça de la saviesa oriental.
Va voler un dels caids (al nord d'Àfrica era una mena d'oficial que feia de governador, jutge i cap militar) ensinistrar els seus fills sobre les virtuts de la unió; els va aplegar i els va demanar que ajuntessin les seves fletxes, l'una amb l'altra, i que formessin un sol feix; acte seguit, els pregà que les trenquessin. Ho van intentar, però no van sortir-se'n.
A continuació...
(Hi ha més info)
A continuació els pregà que desfessin el feix i que cadascun agafés la seva sageta i la trenqués, cosa que van fer amb gran facilitat. Aleshores els digué el pare:
- Vosaltres sou com aquestes fletxes: si us uniu i la vostra veu és única, el vostre enemic no podrà amb vosaltres; i si us dividiu, us guanyarà...
Certament, un bon conte i un bon gest. El gest d'en Carod és dels gestos que el nostre país necessita, gestos savis (unió i estratègia), i dels que no aplaudeixen els enemics, que solen preferir els gestos "quixots" (atacs de molins amb llances).
Salut i vista!
Conte savi
Josep Maria Caralt i Musoll| Adreça electrònica |
diumenge, 19 d'abril de 2009 | 23:17h
Molt encertat el conte; crec que se'l podria aplicar tot l'independentisme català; perquè renoi? No n'aprenem pas! Evidentment, tots en som responsables, però els líders polítics en tenen una responsabilitat gravíssima i el nostre poble no els ho perdonarà.
Certament, un bon conte i un bon gest. El gest d'en Carod és dels gestos que el nostre país necessita, gestos savis (unió i estratègia), i dels que no aplaudeixen els enemics, que solen preferir els gestos "quixots" (atacs de molins amb llances).
Salut i vista!
Evidentment, tots en som responsables, però els líders polítics en tenen una responsabilitat gravíssima i el nostre poble no els ho perdonarà.