girones |
dilluns, 27 d'abril de 2009 | 07:52h
Torne als bars d'enfront de l'estació. Tinc molta fam. Intente explicar-li al xic que, per favor, no em pose gens de picant en l'esmorzar. "No spice please, no hot, without spice..." no se si està ben dit, supose que no perquè el "pulao" (arrós) que em serveixen m'encén la boca i una mica mes tard altra cosa...A banda, són les 10 del mati i com que no em fa massa un arroset per desdejunar...
Be, ara ja sabem tots què vol dir "pulao".
No tinc mal de panxa, però poc a poc vaig notant que alguna cosa comença a funcionar malament dins del meu estomac.Un so confús però amb una direcció ben clara. Pense que no em queda altra que alçar-me tranquilament i anar cap a la meua habitació, a pas ferm però segur, sense precipitacions absurdes i arriscades, ja que un mal presagi recorre els meus intestins: l'adveniment d'una cagalera imminent...(continua...)
Pot semblar una mica escatològic l'assumpte, però us assegure que és un dels temes de conversa preferits entre els occidentals. A l'hora de sopar sempre hi ha qui pregunta:
I tu? Com vas de la panxa?
Jo ho porte fatal.
que has comido?
has bebido agua del grifo?
has menjat fruita?
Tens diarrea? Més de tres dies no mola.
No good dinner?
No hauràs begut de l'aixeta, no?
How long time with merda blaneta, 'soft popó'?
És un tema molt recurrent als sopars. Un assumpte complicat de tractar depenent d'on, però que ací adquireix una naturalitat extrema. Ja t' adverteixen prou als centres de medicina internacional. La vacuna de la "diarrea del viajero", beure només aigua embotellada, també quan et rentes les dents; tindre compte amb les ensalades, pelar la fruita i tal i tal...
Molts consells, molta precaució,moltes histories, però vens, ho fas i, "ale"...a cagar.
Ací el més complicat de tot, com va dir Sabina en aquella cançó: "que la muerte te pille bailando", es que l'apretó t'agarre a prop del teu hotel, perquè com hages de seure en algun dels restaurants o vàters públics que hi ha per la ciutat, "el pitjor vàter d'escòcia" (Trainspoting) sera un somni comparat amb qualsevol dels seients que trobaràs. Xe, res d'emportar-se el periòdic o un llibre per poder passar l'estona amablement.
Sempre pots defugir les normes establertes, els canons occidentals, i pegar una bona cagà en meitat del carrer. Ací hi ha gent que ho practica amb certa regularitat. No seràs ni el primer ni l'últim, tenint en compte que és prou més segur que recolzar les nafres en qui sap què o en qui sap on.
I tu? Com vas de la panxa?
Jo ho porte fatal.
que has comido?
has bebido agua del grifo?
has menjat fruita?
Tens diarrea? Més de tres dies no mola.
No good dinner?
No hauràs begut de l'aixeta, no?
How long time with merda blaneta, 'soft popó'?
És un tema molt recurrent als sopars. Un assumpte complicat de tractar depenent d'on, però que ací adquireix una naturalitat extrema. Ja t' adverteixen prou als centres de medicina internacional. La vacuna de la "diarrea del viajero", beure només aigua embotellada, també quan et rentes les dents; tindre compte amb les ensalades, pelar la fruita i tal i tal...
Molts consells, molta precaució,moltes histories, però vens, ho fas i, "ale"...a cagar.
Ací el més complicat de tot, com va dir Sabina en aquella cançó: "que la muerte te pille bailando", es que l'apretó t'agarre a prop del teu hotel, perquè com hages de seure en algun dels restaurants o vàters públics que hi ha per la ciutat, "el pitjor vàter d'escòcia" (Trainspoting) sera un somni comparat amb qualsevol dels seients que trobaràs. Xe, res d'emportar-se el periòdic o un llibre per poder passar l'estona amablement.
Sempre pots defugir les normes establertes, els canons occidentals, i pegar una bona cagà en meitat del carrer. Ací hi ha gent que ho practica amb certa regularitat. No seràs ni el primer ni l'últim, tenint en compte que és prou més segur que recolzar les nafres en qui sap què o en qui sap on.
En fi, ja era hora veure't el pèl en alguna foto.
Que vaja be, sort i cuidat!
demà baixem a valencia, per preparar el viatge! ja et contarem!
Que gaudis de l'experiencia, i ens veiem al juliol!
una abraçadaaaaaaa