Rebo una informació del diputat de Convergència a Madrid Pere Macias, i quedo una vegada més impressionat per com les gasten a la "capital del Reino". El passat 8 d'abril de 2008, ara fa més d'un any, aquest diputat de Convergència va adreçar al govern central una pregunta sobre l'estat d'execució, a 31 de desembre de 2007, del projecte 2007 17 40 0720, amb nom "Pla de millores d'accessibilitat de l'estació de Badalona", inclòs en l'annex d'inversions regionalitzades per Catalunya dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2007.
Fa uns dies, el 19 de febrer de 2009, la resposta del govern de Zapatero ha estat un exemple més de com a Madrid són experts en marejar la perdiu i faltar als compromisos pressupostaris adquirits amb la gent de Catalunya.
La resposta, un any després de la pregunta, diu, textualment: "El Ministerio de Fomento está ultimando un Plan de Cercanías de Barcelona, en el que se analiza la situación actual de las estaciones y las necesidades de actuación en cuanto a rehabilitación y accesibilidad, etc. Una vez aprovado este Plan, se acometerán las actuaciones de accesibilidad y, en concreto, las correspondientes a la estación de Badalona". (adjunto al peu d'aquesta entrada un PDF amb la pregunta i la resposta)
Com pot ser que un compromís plasmat en els pressupostos de l'any 2007 passi a formar part del nou pla del govern Zapatero sobre Rodalies a Barcelona? Com pot ser que el que ja hauria d'estar fet d'acord amb el pressupost de l'Estat de fa dos anys, amb projecte i partida assignada, es vulgui ara incloure en el pla de Rodalies que tant s'ha venut des del govern de Madrid i des de la Generalitat?
Només pot haver-hi una raó. El suposat Pla no és res més que la suma dels nombrosos compromisos pressupostaris adquirits en anys anteriors, i reiteradament incomplerts, al voltant de la xarxa de Rodalies del país. No és un Pla. És la unificació d'incompliments en un sol document que, amb el pompós nom de "Pla de Rodalies a Barcelona", agrupa projectes de pressupostos estatals anteriors que, per les raons que sigui, no es van executar. Tot, però, amb el silenci i la complicitat de les forces polítiques i els diputats catalans que han aprovat els pressupostos generals de l'Estat des de l'any 2004, i que han vist com, any rere any, partides aprovades per actuacions que anaven a Catalunya saltaven d'un pressupost a un altre.
Hi ha qui diu que ara s'obre un nou escenari polític, per les raons que tots sabem. Però mentre a Madrid pensin que poden continuar marejant la perdiu amb Catalunya, l'escenari serà, en realitat, el mateix dels darrers anys. Qui estigui cridat a tenir un paper protagonista en aquest nou escenari, i vulgui ajudar Catalunya per damunt de tot, haurà de deixar clar als qui manen a Madrid que aquest mètode de funcionament no pot continuar, i que si els cal ajut per sortir d'aquest forat, qualsevol compromís adquirit amb la gent de ciutats com Badalona no pot ni esfumar-se ni disfressar-se com s'ha esfumat i s'ha disfressat en els darrers temps.
Des de la ciutadania igual que des dels governs locals, es demana la execució d'un projecte absolutament necessari. Des del govern estatal igual que des de l'ajuntament s'estudia, s'aprova, s'asigna un pressupost, ... .
Quan després d'un any preguntes, si téns sort i algú et respòn és per dir-te que aquest projecte s'ha inclòs en un paquet de mesures de millora que es tornarà a estudiar, s'ha de tornar a aprovar i s'ha de buscar finançament, ....
I així anara fent, anar marejant la perdiu i anar gastant els calers de l'execució del projecte en estudis, presentacions, ....
Per tant, que no et sorprengui si als ciutadans no ens impacta tant aquesta manera de fer, perque és la que patim a diari i per desgràcia ja estem acostumants.
Salutacions,
Víctor
Estic totalment d´acord amb tu, m´has tret les paraules de la boca.
...La realidad de los procedimientos está demostrando -sin ninguna duda- que la uniformidad política, resuelve menos que la diversidad. Máxime si,cual observamos a diario; sigue prevalenciendo -dolorosamente- el mismo centralismo centenario de siempre...
Quienes acudimos a las urnas, tenemos mucho que decir y hacer. Y una de las formas consiste y consistirá en saber y querer "salirse de la indondicionalidad"...
El voto hay que "venderlo muy caro" y en ocasiones -demasiadas- quienes lo infravaloramos,somos los propios votantes...Para empezar...
...¿Si se está "ninguneando" a Catalunya -con un gobierno socialista aquí y allí- alguien espera que Badalona tenga distinta suerte.?...