xcapdevila |
dilluns, 13 d'abril de 2009 | 22:02h
Passar un parell de dies a Mas Ardèvol de Porrera és un privilegi per als sentits i per a l'esperit. La Gemma i el Germinal van convertir la caseta de pagès de l'àvia en un allotjament de turisme rural on només hi ha 5 habitacions, és a dir tant íntim que has de fer-te, de seguida, amic dels amos. I costa tant poc de fer-te'n! Després et deixaran anar a la teva perquè gaudeixis de la qualitat del menjar i el servei que ells ofereixen i de la calma i el color que només pots trobar al Priorat.
Siurana és un luxe de poble i de paissatge. Un indret ensisador situat en un lloc impressionant que ha aconseguit no fer-se malbé, potser perquè la carretera va trigar tant en arribar-hi, no va començar a asfaltar-se fins ben entrats els anys 90. Començar la ruta per aquí va ser un encert i més descobrir l'Hotel La Siuranella, un altre lloc de privilegi.
Aquesta Setmana Santa m'he escapat al Priorat amb bona companyia; han estat poc dies però els suficients per reiterar que aquesta comarca dura i bella i, ara, rica però discreta, continua sent per a mi una referència vital. Cada vegada que hi vaig descobreixo espais i sensacions noves però que es relliguen amb gran harmonia amb la història viscuda, la pròpia i la compartida, que ha tingut entre aquells païssatges passatges innoblidables, de gran riquesa. Assaborits en la maduresa però que s'iniciaren en l'adolescència, quan la xiruca i el sac de dormir precediren els allotjaments "amb encant", en aquelles primeres descobertes del Montsant, la serra de Prades i el Priorat. Abans i ara, aquest és un país que em marca.
Siurana, Cornudella, Sant Joan de Codolar, la Morera del Montsant, Poboleda Porrera i Mas Ardèvol han estat els tasts d'aquesta vegada. Feia fred i ha plogut sí, gairebé tot el dia... però també amb pluja, més verd i més viu encara, el Priorat és fantàstic.
Perquè veieu que m'agrada compartir:
http://www.masardevol.net/
http://www.siuranella.com/
La primera vegada que vaig descobrir Siurana va ser als anys 70, vaig pujar-hi a peu des de Cornudella per la drecera; la via "normal" d'accés era una pista pedregosa només apta per a jeeps (això que avui en diuen 4x4); campaments escoltes, dormides a l'abadia (la casa del rector), una anada memorable dels Bordegassos a la Festa Major del 15 d'agost (diu el llibre que mai es va cobrar!), una actuació dels Estaquirots, una trompa amb aquell priorat de garrafa d'abans de la descoberta americana, i una pujada amb el 600 una Setmana Santa nevada, quan la pista ja era una mica transitable... Sempre o gairebé, de la mà del Quel Martorell, el vilanoví "alcalde" de Siurana, que en va ser el nostre descobridor. I els Brivalls de Cornudella, aquella colla castellera efímera, que m'hi va fer tornar més d'un cop. I les excursions amb el CADAM reseguint ermites i paratges insòlits del Montsant, abans de que el parc natural senyalitzés camins i el fes més accessible.
A l'agost del 85 vaig tornar-hi amb TVE-Catalunya; va ser tota una setmana de feina i complicacions i no sé pas com ho aconseguirem amb la PEL (la petita unitat mòbil desmuntable amb la que fèiem el "Comarques" en directe des de tot Catalunya), però ens en varem sortir i vaig presentar uns programes fantàstics des de Cornudella, Siurana, Falset (aquí l'enllaç va fallar amb tot el poble a la plaça a punt de sortir per la tele) i també des de Miravet.
La Setmana Santa del 2000, íntima i intensa amb la Núria convalescent, gaudint de paissatges i taules, resseguint poblets i cellers, quan els vins del Priorat ja conquerien les cartes de qualitat de la millor gastronomia del món.
I el retorn recent amb la Rosa, a la Festa de la Verema a l'Antiga de Poboleda, buscant malencolia en els joves enòlegs que volen recuperar la seva comarca a partir d'una nova cultura del vi; o cercant petjades d'heroicitats i tragèdies en l'hospital de campanya de la cova de la Bisbal de Falset durant la batalla de l'Ebre de la Guerra Civil, entre la seva tia infermera i l'escriptora anglesa Àngela Jackson. La Rosa també és qui em va fer descobrir Mas Ardèvol i la lluita i l'èxit de la gent que viu i aposta pel Priorat.
La Rosa ha escrit recentment sobre el Priorat perquè el fa servir sempre que pot per fer un repor al Escarabajo Verde de La 2 on treballa; no us ho perdeu: http://blogs.rtve.es/escarabajoverde/posts; http://blogs.rtve.es/escarabajoverde/2009/2/16/la-ciudad-cristal-y-242
Terra antiga, natura esclatant, plaers petits i grans sensacions. Són paraules d'un fulletó turístic molt ben editat i que, en el cas del Priorat, no són una retòrica publicitària sinó tota una realitat: http://turismepriorat.org/
A l'agost del 85 vaig tornar-hi amb TVE-Catalunya; va ser tota una setmana de feina i complicacions i no sé pas com ho aconseguirem amb la PEL (la petita unitat mòbil desmuntable amb la que fèiem el "Comarques" en directe des de tot Catalunya), però ens en varem sortir i vaig presentar uns programes fantàstics des de Cornudella, Siurana, Falset (aquí l'enllaç va fallar amb tot el poble a la plaça a punt de sortir per la tele) i també des de Miravet.
La Setmana Santa del 2000, íntima i intensa amb la Núria convalescent, gaudint de paissatges i taules, resseguint poblets i cellers, quan els vins del Priorat ja conquerien les cartes de qualitat de la millor gastronomia del món.
I el retorn recent amb la Rosa, a la Festa de la Verema a l'Antiga de Poboleda, buscant malencolia en els joves enòlegs que volen recuperar la seva comarca a partir d'una nova cultura del vi; o cercant petjades d'heroicitats i tragèdies en l'hospital de campanya de la cova de la Bisbal de Falset durant la batalla de l'Ebre de la Guerra Civil, entre la seva tia infermera i l'escriptora anglesa Àngela Jackson. La Rosa també és qui em va fer descobrir Mas Ardèvol i la lluita i l'èxit de la gent que viu i aposta pel Priorat.
La Rosa ha escrit recentment sobre el Priorat perquè el fa servir sempre que pot per fer un repor al Escarabajo Verde de La 2 on treballa; no us ho perdeu: http://blogs.rtve.es/escarabajoverde/posts; http://blogs.rtve.es/escarabajoverde/2009/2/16/la-ciudad-cristal-y-242
Terra antiga, natura esclatant, plaers petits i grans sensacions. Són paraules d'un fulletó turístic molt ben editat i que, en el cas del Priorat, no són una retòrica publicitària sinó tota una realitat: http://turismepriorat.org/
Una abraçada
Cada cop més coincidències! I algunes tant sentimentals...
I et queda alguna cosa a Porrera? Alguna vinya, algun mas per reconvertir, algun celleret amb botes antigues? Saps que m'encantaria liar-me amb un projecte al Priorat...
Va ! quan passi la FM en parlem. ;-)
petons arenyencs!
però no hi erets. No hi ereu.
Segurament hi tornaré el mes de maig. Vols venir?
i si t'organitzes un celler al Priorat m'enganxaré a tu com una lapa! et quedi clar!!
petons