Arriba la cinquena setmana cultural del País Valencià a Barcelona que, amb el lema "Trenquem el silenci" pretén donar a conèixer, denunciar i capgirar la realitat valenciana que molts valencians i valencianes vivim i patim des de la distància. Una distància que, tot i que cada any es manifesta més ampla i profunda, molts som els que continuem pensant que no és insalvable i que ja és hora que comencem a retallar-la. I això serà posible sempre i quan siguem capaços d'engrescar tota la gent que encara creu en aquest país, si sabem posar en funcionament nous projectes per a tots els àmbits possibles i, sobretot, si ens encomanem l'alegria necessària per tirar-los endavant.I és que sense alegria i optimisme, ingredients molt presents entre la gent que fa possible la setmana cultural del País Valencià a Barcelona, no n'hi ha país. I per celebrar-ho, des de l'Espai País Valencià s'han organitzat una sèrie d'activitats que tindran lloc a diversos indrets del centre de la cultura catalana, del 15 d'abril al 7 de maig, sempre al voltant de la diada del 25 d'Abril.
En aquesta cinquena edició els reclams més destacats són: l'exposició sobre "Les falles durant la República i la Guerra Civil”; el concert "Al País Valencià, cantem en català", amb els grups Arthur Caravan, Rapsodes i Orxata Sound System; el taller de pilota valenciana amb els pilotaires de Crevillent (el Baix Vinalopó); la demostració de danses valencianes a càrrec del grup de danses de l'Espai País Valencià i la Colla de Dolçaines i Tabals Borumballa; l'actuació del grup de folk Pelandruskes, amb membres d'Alcoi, Muro i Crevillent; la xarrada sobre els "Intents de silenciar l'escola democràtica, valenciana i pública", amb Batiste Malonda; la presentació del llibre: "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani", de Roger Cremades; i el documental i col·loqui sobre "Ser Joan Fuster".
L'enhorabona i per molts anys! I jo que ho veja...
Isabel Moll
Trencar el silenci al carrer no compta. El carrer no donen titols i el que compta és trencar el silenci a les institucions i Universitats.
Però els catalallunyesos tampoc volen.