Per prudència i sentit comú, és obvi que ni puc ni he de comentar res sobre el contingut d'un encàrrec que només es materialitzaria amb la decisió corresponent del Consell de Ministres. Acostumat a no dir mai que no a cap mitjà de comunicació que em demani les coses amb respecte, caldrà adaptar-se a una nova etapa. Sí que vull subratllar des d'ara que espero no molestar ningú amb aquest pas. I que si això passés, ho lamentaria, de veritat. Encara que em costa una mica entendre que qui acceptaria sense problemes la meva incorporació com a directiu a una multinacional nord-americana o de Corea, pugui criticar-me si decideixo acceptar un encàrrec apassionant de servei públic i a favor dels interessos generals.
En tot cas, si les coses segueixen el curs que anuncien, espero no cometre massa errors, i correspondre a la confiança de la meva bona amiga Ángeles González-Sinde (i també -ho diré clar- a la confiança indirecta de qui l'ha nomenat Ministra) amb la mateixa serietat, lleialtat i energies que he aplicat fins avui en les meves successives activitats.
D'aquí a una setmana volaré cap a Estrasburg per última vegada. Amb la presentació de la renúncia a la meva acta de diputat (i amb unes quantes abraçades i petons a gent amb qui he compartit moltes hores de feina) tancaré formalment aquesta llarga etapa parlamentària que tantes satisfaccions m'ha donat. Amb això, deixaré automàticament també qualsevol càrrec orgànic en CDC. I ja, quan prengui la decisió qui l'han de prendre, començarà un nou temps, nou guió, nou plató i nous companys de repartiment. Però les mateixes ganes de treballar, els mateixos ideals i la mateixa vocació de servei. Ja hi haurà ocasió llavors de parlar dels reptes fascinants que té per davant la poderosa i creativa indústria del cinema, i tota la creació àudiovisual al segle XXI, el segle d'internet.
Diputat al Parlament Europeu
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
José Poblador
Distingit i benvolgut Sr. Guardans,
Com a persona i ciutadà, com a nacional català i catalanista que sóc, no veuria cap raó per la que hagi, jo mateix, de jutjar, ja no cal dir blasmar, la vostra opció d'esdevenir un càrrec institucional (de fet, de confiança política, i en el si d'un govern, per descomptat en el sistema polític vigent, ideològicament partidari) en l'administració de l'Estat Espanyol.
Dintre del, és innegable, efecte que ha tingut la vostra decisió, si més no en la dimensió pública, per exemple de manifestacions oficials o de declaracions a mitjans de comunicació (vull remarcar això de comunicació pública), com seria el cas de qui formalment les poden fer, dirigents del vostre partit, la meva percepció és que hom ha respectat el caràcter personal de tot plegat; per exemple, valorant-ho així, com a una opció i decisió individual, legítima, en l'aspecte de tenir una continuïtat en l'activitat professional del servei públic, tal com dieu.
Jo, com apuntava al principi, no cal dir que respecto igualment, i amb aquest aspecte de romandre a l'administració, per a l'interès comunitari, en sentit ampli, que després d'haver exercit un càrrec n'accepteu un altre. Al mateix temps, si no és impertinent tenir, i expressar, per la meva part una també percepció personal respecte al vostre capteniment, opino (remarco això d'estrictament opinar) que a tot això no hi és del tot, o gens, aliè, el, em permeto dir, probable disgust personal que haureu tingut en no ésser renovat com a candidat a les properes eleccions europees (i com a, virtualment, Diputat en el Parlament Europeu); també ho comprenc i ho respecto personalment.
Per cert, vos mateix us referiu (en el post del vostre Blogspot i en les declaracions a COM-ràdio) al que efectivament podria ésser la qüestió objectiva, en esmentar com a elements comparatius o il·lustratius una "multinacional" o una "empresa"; aleshores comprobaríem que tots anem ben encaminats (les comunicacions públiques d'uns i altres) i torno a dir que, per a mi, no hi ha res més a dir.
Si no fos ... les vostres manifestacions públiques i declaracions a mitjans de comunicació (!!!), com les d'avui, on dieu (si és que pròpiament són així) que "... Catalunya corre el risc de tenir un totalitarisme nacionalista ...". Si entenc el que dieu, en el sentit que, entenc, ho dieu, i amb el significat o interpretació, i ús (!!!), que se'n faci, penso (ara remarco que ho he pensat) que seríeu profundament injust, no amb el vostre partit, sinó amb Catalunya i la seva història ...
Quina necessitat hi ha, quina necessitat teníeu, de dir aquestes coses (que fan o poden fer mal)?
Quin nacionalisme, històricament i tradicionalment, fa segles i no gens lluny en el temps, i encara actualment, malda per a que la identitat col·lectiva diferenciada de Catalunya es vagi dissolent, s'aflebleixi i, finalment, desaparegui (si no per la força, que també ho ha estat, per aquell "que se consiga el efecto ...")? I és que en la qüestió dels drets, i el seu ple exercici, polítics, econòmics, socials, culturals, lingüístics sobiranament (ni més ni menys que qualsevol nació) és el més elemental a promoure, defensar, etc. se'n digui nacionalisme (en aquest cas català) o com se'n digui, i això en el propi territori i en la pròpia societat (a "casa d'un", no a "casa d'un altre" com fan altres nacionalismes (Us adoneu dels exemples, en tots els camps, del "nacionalisme espanyol"?)
Jo penso i sento que Catalunya és una nació (històricament forjada, com les altres), i em penso i em sento, nacionalment, com a català, Ah, i com a tal, europeu i membre de la humanitat! (una altra cosa és que administrativament sigui, però no he pogut ni puc triar, espanyol). Us demano, a l'avançada, disculpa per una pregunta que us faré (òbviament i no caldria ni dir-ho, no teniu perquè respondre-la): Vós penseu i sentiu que Catalunya és una nació? Vós us penseu i us sentiu nacionalment català? Segons la, eventual, resposta, se solen entendre moltes coses (aquesta que ens ocupa potser també).
Potser el vostre mateix disgust personal, potser el que sigui ... potser ni tinc dret a conjecturar sobre això ... El cas és que crec que no hem d'estar dividits, que tots, amb un mínim sentiment d'identificació i consciència de catalanitat, hem d'anar junts, i em sabria greu que, també per part vostra no fos així (opino que vós i el vostre partir ho podeu fer i ho podeu fer bé).
Res més, que ja és prou; moltes gràcies per la vostra atenció i rebeu atentes salutacions.
Addenda: Prego, sols puc pregar-ho, resposta.
Ara bé: la seva ànima també li demanarà posar pals a les rodes a qualsevol avenç nacional de Catalunya? El seu oncle en Francesc Cambó em sembla haver llegit que va fer unes passes semblants i va acabar al costat del dictador mirant com aplastava Catalunya. Consentirà que torni a passar? Continuarà la vostra nissaga essent egoista, egoisme pus i dur?
Sr Guardans: em permetrà que li digui que no és el mateix un càrrec de direcció a una multinacional (coreana o americana) que el càrrec que ocuparà vosté en el Ministeri de 'Cultura' espanyol. Els sous són molt diferents i m'estranya que intenti fer aquesta mena de comparacions estrambòtiques. Em deman, doncs, si s'està enganyant vosté mateix o si pretén prendre'ns el pel d'alguna manera. Sembla mentida que després d'un lustre d'experiència a Brusel·les defensant pressumptament els interesos de Catalunya, la seva sortida professional sigui la que ens ha descrit. No és cap promoció professional sinó més aviat una opció desesperada.
Ja m'imagino que serà una pregunta que no tindrà resposta.
No és "de´n" sinó "d´en".
Comentari fora de lloc i un xic estúpid, Moisès.
Dit això veig que a tothom se li omple la boca criticant una decisió personal i m'agradaria saber que faria molta d'aquesta gent que critica i insulta si es veiessin en la situació del Sr Guardans quan d'un dia per altre et treuen de la teva feina no per mala gestió sino per una decisió política.
A mes d'un li devia fer nosa el protagonisme que venia adquirint Guardans desde la seva tribuina a la UE, i mes d'algun càrrec de CDC li tenia ficat el dit a l'ull perquè es clar, quan es tenen opinions pròpies, com es el cas dels controls dels aeroports, la disciplina de partit no sol ser massa agraida en recolzar-les.
Es molt fàcil criticar les decisions que pot prendre un representant polític, però mes que les decisions en si, el que s'ha de jutjar son els fets, i com actua en les seves competències que ha de gestionar a partir d'ara. No negaré la dosi de despit davant els càrrecs del partit davant una decisió d'aquesta mena. Pero penso que es ben humà i comprensible.
Molts catalans ens lamentem de que ningú ens enten, que tenim mal finançament i estem per sota de la mitjana espanyola. Això es evident i ningú ho nega. No obstant, estic una mica cansat d'haver sentir allo de "fer pedagogia" de catalanitat a "les espanyes". Srs. qui vulgui entendre'ns que ens entengui i qui no, doncs dues pedres.... Per molt que ens volguem explicar a fora malament rai si d'això depen que la societat catalana funcioni millor. D'altra manera ens haguéssin anat les coses si en contes de dir que les coses d'Espanya que les portin ells, haguéssim començat també a intervenir-hi ... Si pensem que s'han de canviar les polítiques de l'estat espanyol, i en efecte se n'han de canviar moltes, perque que no comencem a intervenir-hi nosaltres i posem el nostre gra de sorra ?. Penseu que no ens afecten les polítiques espanyoles, a l'igual que les europees, en el nostre dia a dia ?.
Donem-li un vot de confiança al Sr. Guardans i jutjem-lo pel que hagi fet com a gestor polític. Els mitjans han anat plens de la notícia del Sr Guardans només pel fet de que es d'un altre partit i també pel fet de que es català. Ai, el dia que el fet de ser català deixi de ser noticia en un govern espanyol les coses començaran a canviar. Perque desenganyem-nos Catalunya no serà mai independent. Hi ha masses interessos en joc i la classe política catalana,i bona part de la societat civil i empresarial d'aquest país tampoc ho permetrien. I doncs, si hem de formar part d'un altre estat, doncs ajudem a canviar-lo. I per fer-ho cal actuar des de dins i no mirar-nos-ho des de fora sense actuar.
La veritat, no sé que li pot veure de bo aquest govern al qual vostè s'incorpora, però per a mi ha estat una bufetada immensa als meus principis. M'ha decebut tant que no puc desitjar-li sort com fan d'altres.
Si volia tornar la bufetada de la seva no-designació, la veritat és que l'ha tornat i amb interessos! S'ha passat! els socialistes l'aplaudeixen, alguns se'n foten de nosaltres. No sent vergonya? Està satisfet?
Però potser el que més m'indigna és que compari ser un alt càrrec d'aquest govern a tenir un càrrec al consell d'alguna multinacional. Senyor Guardans, que ja ens afaitem, home! Això és enfòtre-se'n de la gent que llegeix el seu escrit! Com pot comparar un càrrec a una empresa amb una cadira a un govern que cada dia que passa ens recorda que no som res i que se'ns pixa sempre que pot?
Com a militant de CDC que soc, espero que demani la baixa del nostre partit. I ho dic públicament aquí i a on calgui.
El senyor Guardans està fent una magnífica campanya a favor del PSOE, i en contra de Convergència, i espero que sigui expulsat ràpidament de CDC.
Però clar, segur que ja té el carnet del PSOE, i els socialistes li agraïran molt la feina feta.
Passi-ho bé i fins mai més!
Em sento enganyat per aquest senyor, perquè és un espanyolista oportunista que l'únic objectiu que té és enriquirse a base de càrrecs i sous públics, i no dubta ni un moment a posar-se a les ordres de la ministra de cultura que va signar el "manifiesto por la lengua común".
I parlant d'educació, com a mínim hagués pogut esperar DESPRÉS de les eleccions europees, donar-se de baixa de CDC, fer-se el carnet del PSOE, i acceptar el càrrec.
Però tanta fam de diners públics té aquest senyor que no es pot ni esperar? Tanta ràbia i ressentiment té perquè Convergència hagi triat un candidat molt superior en tots els aspectes com perquè ara faci la rabieta de nen petit enfadat i pensi "m'heu fotut fora, però jo us tocaré els pebrots tan com pugui"
El Sr Macià no hauria dit mai allò de Visca Macià i mori Cambó !
El 36 a Catalunya va guanyar Lerroux
Com es pot ser tant pocavergonya de posar-se al servei dels que ens estan prenent el pèl dia sí i dia també? Dels que ens neguen un finançament digne. Dels que els agradaria veure'ns desaparèixer i convertir-nos en uns espanyolets més que vibréssim veient la selecció espanyola!
Per favor... una persona que milita en un partit catalanista pot fer això? Potser és que us vàreu equivocar de partit...
Més valdria que us n'haguéssiu anat a una multinacional que no a treballar pels nostres opressors i més en una xuminada tant gran com el cinema espanyol, que són tots una colla de subvencionats, que reben més en subvencions que el que recapten a les guixetes dels cinemes...
Us desitjo sort, però a mi m'heu decebut i molt.
Hem de jugar a veure qui és més botifler???
En el pacte del Majèstic es va donar suport al un partit espanyol perquè formés govern a canvi d'algunes contrapartides per Catalunya.
ERC durant quatre anys va donar suport gratuït al govern d'en ZP i a més ens ha posat un espanyolista al capdavant de la Generalitat.
Què passa, que es pot pactar amb el PSOE però no amb el PP??? Si al final són tot el mateix...
Pensem més en Catalunya i deixem de jugar a veure qui és el traïdor.
Per cert, vull dir també que el senyor Guardans em sembla una persona molt preparada i capacitada i que m'ha semblat molt bona la seva feina com a eurodiputat. A part d'això, crec que el seu compromís amb Catalunya és nul i per això no té sentit que estigui ocupant càrrecs en el partit que està.
El president Montilla, li agradi o no, és el legítim president de la Generalitat. No es pot discutir la seva legitimitat democràtica. Dos.
El tripartit ha fet moltes més coses a Catalunya d´inversió pública que Convergència en tota la seva història al capdavant de la Generalitat. Tres.
I sí, no es pot pactar amb el PP, perquè és una dreta cavernícola. Quatre.
aunque me guste la forma contestataria que tienes, ¡y me parece muy bien que defiendas a capa y espada a Ignasi Guardans ante tanto energúmeno exaltado!, lo de comparar al PP con las cavernas, me disgusta. Tu dices en una de tus múltiples replicas, que estamos en democracia, y por eso mismo te contesto. ¡No es justo criminalizar al PP por todo! Quizá lo comparas con los tiempos de Pedro Picapiedra por el hecho de que el PP ha rebatido judicialmente el Estatuto, y esto, siendo coherentes, no quiere decir absolutamente nada, puesto que estamos en DEMOCRACIA, y el PP esta en su derecho de cuestionarlo, ¡y punto! La justicia le dará o le quitará la razón, pero ya está.
¿Qué entiendes tu por carvernario? Me gustaría saberlo...Y con esto no digo que el PP no tenga actitudes reaccionarias, ¡que no fascistas! Una cosa es ser reaccionario, y otra ser fascista.
Aun así, te felicito por tus rápidas respuestas, y por ser de los únicos en defender a Ignasi Guardans, que no ha hecho absolutamente nada anormal, salvo querer ganarse las garrofas de la mejor manera posible. Supongo que lo que le molesta a la caterva de intolerantes de este foro, es el hecho de que Guardans no sea un romántico-nacionalista, y si un hombre pragmático.
http://joan-ferran.blogspot.com/2009/04/guardans-i-la-casa-gran.html
Un bon politic ha de tenir un camí i uns ideals per el que es bo i el que es dolent, CiU no els té.
Si volem dretes ja ni hi han, si volem esquerres ja ni hi han i si volem independentistes també ni hi han, per tant donar vots a CiU és tonteria.
L'Isard.
no aprofitem el fet de que un botifler es tregui la careta per fer sectarisme.
ERC i CIU són dos projectes amb un sol objectiu. Cal germanor i estima entre nosaltres.
Independència i democràcia.
La bona fe ens diu que la nostra cultura té valor per sí mateixa i no està supeditada a cap altra ni als arbitris de cap Estat. La realitat ens diu que la seua nova ministra simpatitza amb el Manifiesto i creu que la cultura catalana només té sentit si se supedita a l'espanyola, i que pretendre viure plenament en català a Catalunya és una anomalia.
La bona fe ens diu que Espanya canviarà d'actitud tard o d'hora, i que si prenem part en les seues estructures d'Estat, veurà que defensant-nos a nosaltres, els catalans, també es defensa a ella mateixa i es fa créixer. La realitat ens diu que la voràgine nacionalista hispànica per la qual PSOE i PP es deixen dur no entén la diferència, perquè no la necessita i no la vol.
La bona fe em porta a desitjar-li bona sort en aquesta nova etapa de la seua vida. Però la realitat em diu que ells no canviaran, i que del pacte amb Espanya només se'n pot tornar o trist i decebut, o convertit en espanyolista visceral. No li desitjo cap de les dues opcions.
I hi ha una tercera alternativa. Que ells el canviïn a vostè, i que de Madrid en torni més convençut que mai que aquí sempre tindrà un país per estimar. Una Catalunya que té les seues febleses i les seues grandeses, però que és l'únic país que de debò tenim, i som l'únic poble que el podem defensar.
Visca Catalunya i visca la Llibertat.
Penso que el senyor Guardans ja sap que té aquí un país per estimar, no cal que se´n vagi a Madrid per això. Ha rebut una feina interessant de servei públic i se´n va. I què? I si li hagués ofert el mateix càrrec França o Holanda? Sarkozy vol que un ex alt càrrec socialista treballi per a ell, i s´ho està pensant. I què? El senyor Guardans no és exclusiu de ningú, només de la seva pròpia ètica i valor professional. I no oblidem que el seu destronament per part de Mas respon més a una tàctica electoralista per esgarrapar vots de ERC.
El senyor Guardans és un professional del servei públic, no ho oblidem.
És un bon professional, sens dubte, al qual, degut a la seua qualitat de càrrec públic, em ve de gust interpel·lar educadament per veure si actua per ideals, per sentit de país propi, per sentit de país aliè, per narcisisme o per despit. Guardans no és exclusiu de ningú, però pensi que la seua llibertat de treballar per qui vulgui porta implícita la meua llibertat de qüestionar per què fa el que fa. I d'expressar la meua decepció si el que fa no m'agrada o em sembla una tregiversació de les idees que el 2004 va defensar i per les quals el vam votar.
Amb tot, cal tenir en compte que la parcialitat de treballar per Espanya és un cas ben diferent de la imparcialitat de treballar per Holanda o França. Això és quelcom que una breu conversa amb un funcionari jacobí madrileny dels que guien el nostre destí aclareix fàcilment.
Que tothom faci el que vulgui i que tothom se sotmeti, en els seus actes públics, a l'escrutini públic. Em sembla un bon principi democràtic. Ah, i que tothom es responsabilitzi dels seus errors.
Torno a fer la pregunta : i si en Duran hagués acceptat un càrrec ministerial a Madrid? Demanarien les bases de CIU la dissolució de la coalició?
També aprofito per comentar-li que des de la seva nova posició espero que farà tot el possible per ajudar en l'aprovació i execució de la nova llei del cinema, i que puguem acabar d'una vegada amb la discriminació lingüística que patim els catalans per la visió anti-liberal, anti-econòmica, i xenòfoba, de certes distribuïdores.
Estic convençut que farà tot el possible perquè en un futur als cinemes de Catalunya tinguem com a mínim un 50% de cinema en català. Si no fos així, sí que em sentiria decepcionat de la seva trajectòria.
Construcció nacional? De debó algú pensa que CIU ha treballat per la construcció nacional? Ha treballat per la projecció dels seus, i punt. La llista seria tan extensa, que avorriria. Només recordar que Catalunya no té un règim fiscal com el del País Basc perquè ENS VAM ARRONSAR, ens vam acollonir, perquè Suárez li ho va oferir a Tarradelles, el president a l´exili que no volia saber res dels catalans pobres i que no tinguessin influències. No ho sabíeu, això? Aquest ha estat el nostre model de "construcció nacional".
Que t'hi va el sou? O potser ets l'Ignasi mateix, he he.
A veure on et trobarem llavors. ...
Si passes la prova, molt be. Si no la passes, es que tot el que et diuen ara, tenen raó i es queden curts.
Apa bon dia.
L'altra cosa és que algú vulgui trobar un lloc de feina ben pagat i amb l'única responsabilitat de salvar l'esquena. És acceptable (no sé si respectable); però si us plau, que no digui que ho fa en nom de Catalunya. Tots aquells que hi deixen o hi han deixat la suor (i fins i tot la sang) d'una manera o una altra, no s'ho mereixen.
Que jo sàpiga, el senyor Guardans no ha dit pas que accepti el càrrec en nom de Catalunya, sinó pel servei públic. I fins ara, no ho ha fet malament.
Decididament, som un país curt de mires.
és el senyor Guardans que diu que tindrà els mateixos ideals que abans (veure el seu comentari). I quan es va presentar a les europees de fa quatre anys ho va fer per defensar Catalunya (veure les hemeroteques).
A Europa ja no ho va fer
Ara ho vol fer a Espanya?
I si, podem criticar i molt el senyor Piqué com a ministre i mal gestor. Només cal veure la competitivitat de la nostra indústria (i ell n'és un dels culpables).
No, el senyor Piqué no és un catalanista (a no ser que per vosté ser catalanista sigui parlar el català a la intimitat i menjar pa amb tomàquet) (Per cert, com se li acut agafar en Piqué com a exemple... per la mediocritat?).
I si, som un pais curt de mires, però sobretot de memòria. I el què ens sobre són contaires i vividors.
Jo l'animaria a llegir Joan Fuster, per exemple, que ho explica molt bé
El senyor Piqué no va ser un mal ministre, encara que li ho sembli. Quanta gent va criticar que després fos ministre d´afers exteriors? Aznar és un feixista xulesc, però tonto no ho és pas.
El senyor Piqué no parla català en la intimitat, com d´altres. El senyor Piqué parla en castellà quan no és a Catalunya, que és diferent. I l´anglès i el francès.
Realment creu mediocre en Piqué? Òndia! Doncs faci el favor de dir-me qui no és mediocre, si us plau.
Per a vostè és catalanista en Duran? Només això.
1. Que vostè és molt, però molt, ignorant.
2. Que és un bocamoll.
Com a gracieta de barra de bar a les dues de la matinada, també és de mal gust, perquè negar-ho.
Senyor Guardans, rebi tot el meu suport.
- pel seu ego desmesurat que té i les seves ànsies de protagonisme
- per una rabieta per no ser escollit candidat
- per por a passar a l'empresa privada, si dos un bon professional i si té tants coneixement d'Europa com diu, segur que s'hi guanyaria bé la vida
Sobre com es pot passar de formar part d'un partit nacionalista català a treballar per una ministra que ha signat un manifest contra el model d'ensenyament a Catalunya, no cal fer cap comentari, em sembla un mostra més del motiu pel qual els polítics teniu una imatge tan dolenta: no hi ha conviccions, no hi ha coherència, no hi ha esperit de servei al país - bé, aquí segur que m'equivoco, hi ha esperit de servei a un país, Espanya - suposo que és el seu
No li puc desitjar sort, soc sincer, més aviat tot plegat és lamentable, ara bé, gràcies a vostè, ara tindrem més diputats catalanistes a Europa.
no he suportat mai el cinema del día, i no he suportat mai els programes de comentaris de cinema ni res per l'estil, i menys encara que sels tingui que mantenir amb subvencions
nomes pensar que el sr. ignasi hagi pres aquest carrec m'agafa esgarrifansses
espero que sigui un bon director
Em pregunto si el favor que feu al PSC i PSOE, que estan encantats amb la vostra decisió, és una mostra de la vostra vocació de servei per Espanya. Molt grau deuria ser el vostre ressentiment per CiU, o molt necessitat de càrrec.
Catalunya no paga traïdors.
Espanya sí.
Bona sort.
Feia anys que no es veia un mal païr com l'esbombat a 4 vents per vós. Evidentment, si des de tots els mitjans i partits afins al PSOE s'hi havien posat tant a gust alhora d'esbombar que bé que havies treballat a Brussel·les (el què no entenc és pq no et van votar a tu, com si que vam fer els nacionalistes, en comptes de l'Obiols i companyia).
En fi. Història d'un esperpent.
Algun dia t'adonaràs del paper d'estrassa que has fet.
Una abraçada!
Suposo que aviat es donarà de baixa de CDC i ingressarà al PSOE, al PP o a UPyD (tant fa), que és allà on vostè pertoca.
Un ex-votant seu.
Et pregaria que defensessis el país, i t´ho agrairé molt. Gracies. Esteve
la veritat es que per com ha reaccionat en no repetir candidatura a diputat europeu per ciu es justifica que l'hagin fet saltar. la seva vanitat es infinita! que li vagi molt be, ben aviat com a director general cessat... pero es clar, aleshores tambe podria postular-se com a director general de marina mercant o similar per al proxim govern del pp!
De fet et puc dir sense cap recança que no et trobarem a faltar a Brusel.les i que el teu futur al ministeri espanyol de cultura??? te els mesos comptats.
espero i desitjo que quan el meu País sigui lliure, tu no et dediquis a ser polític
català.
Atentament
Sal Constas
De fet et puc dir sense cap recança que no et trobarem a faltar a Brusel.les i que el teu futur al ministeri espanyol de cultura??? te els mesos comptats.
espero i desitjo que quan el meu País sigui lliure, tu no et dediquis a ser polític
català.
Atentament
Sal Constas
No sé si el Sr. Guardans ha fet veure a la sra. González-Sinde els errors ultranacionalistes que conté el famós "Manifiesto", que sembla que ella signà, però com que se'n diu amic, don per descomptat que si encara no ho fet, no tardarà gaire en fer-ho.
De cada vegada sembla més que això de l'Espanya plural és un impossible, més que perquè no ho vulguem nosaltres perquè no ho volen ells de cap manera (allò de "plural" és el que no volen), i que col·laborar amb els ultranacionalistes espanyols és arriscat i perillós, si és que no ets un d'ells.
Tanmateix vull conservar l'esperança de que l'acceptació del càrrec per part del Sr. Guardans estigui directament relacionada amb la seva demostrada capacitat d'assumir riscos i perills, i que la feina que faci des del seu nou lloc de feina pública contribueixi de manera significativa al recobrament de la nostra llengua i de la nostra dignitat.
El temps dirà.
jbm
El felicito:
Un bon càrrec i un bon sou per ser copartícep d'un govern espanyol que vulnera dia sí, dia també el nostre estatutet i que intenta acabar amb la nostra nació. Però suposo que ara sí, que treballarà colze a colze amb els seus i que fins ara 'lo tuyo era teatro'.
Per cert, no li pugen els colors en acceptar treballar per una ministra espanyola que simpatitzava amb el 'manifiesto' anticatalà?
Trobo que sí la noticia és veritat el clarifica molt: o fins ara enganyava o simplement es mou 'pel càrrec'.
P.D.: de fet, tot va amb consonància amb la rabieta de nen malcriat quan els de CDC van decidir posar una candidat que li donava mil voltes a les europees (només cal recordar el seu pèssim resultat a les anteriors).
Bona sort!
La teva estada al Ministeri servirà perque abans de que te' n vagis poguem veure el 50% de la programació en català a Catalunya,València i balears??
O almenys el mateix percentatge que el català a la Comunidad Autonòma de Madrid.
Enhorabona i endavant!
Ah! i que sapiguen alguns que això no és Roma, és Catalunya i ens calen moltes mans,que no en tenim de sobres per perdre gent tan vauosa com tu.
I vostè, sr. Guardans, té alguna posició sobre el tema de la còpia privada, p2p, cànon digital, etc.?
- Violen la neutralitat de la xarxa (dubto que vostè sàpiga què és això).
- Promouen la "cooperació" amb entitats de gestió per decidir què pot estar a internet i què no hi pot estar.
- Obligarien els ISPs a fer de policia sense jutges pel mig.
Senyor Guardans, vostè és perillós, li desitjo el pitjor en el nou càrrec.
Salutacions.
Es pot caure més baix... però no és fàcil.
I que la globalitat ens fassa tindre un altra direcció cinemtogràfica al Govern dels Estats Units per a que les pel.lícules USA vinguen ja doblades en català directament de les productores americanes.
Nacionalista no ho dubto pas, però català n'estic segur que no! (i sinó, mireu la seva acció a l'europarlament durant aquests 5 anys).
Heu fet el que vos sembla. Després d'esser vetat per seguir d' eurodiputat, tan ningu vos pot dir res mirant a la cara.
Quina pena i quin fàstic, aquells que vos malmenen i denigren,
aquests catalanistes/independentistas talment hooligans que no es diferencien gens ni mica dels totalitaris, dels seus oponents.
La rancúnica tan poca democràtica, tan poc patriòtica, tan, tan....
Els sectaris, a punt per fer llistes de bons i dolents. !Quina por!
Solidaritat
L'Ignasi ha demostrat que no és de fiar.