El secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig [Facebook], ha fet una confessió aquest dijous al programa de TV3 de Josep Cuní. La confessió. Era un secret a veus des del 2006. Tothom ho sabia, però fins avui ningú no ho havia reconegut d'una manera clara i rotunda [ACN: Puig revela que el pacte Mas-Zapatero incloïa el suport de PSC a CiU]. La retallada de l'Estatut de Catalunya pactada a La Moncloa aquell 21 de gener del 2006 [Mas fa dissabte a La Moncloa] formava part d'un pacte inconfessable. Això explica que no s'hagi desvetllat públicament fins avui. El pacte era la psoevergència, és a dir, el suport de CiU al PSOE de Zapatero a Madrid a canvi del suport del PSC a la CiU de Mas a Barcelona. La retallada estatutària del pacte Mas-Zapatero va indignar notablement els sectors sobiranistes (mireu què s'escrivia l'endemà, diumenge, als blocs de MésVilaweb). Els mateixos sectors sobiranistes que s'havien engrescat amb l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya per amplíssima majoria (CiU-PSC-ERC-ICV). Els mateixos sectors sobiranistes que, una part, aplaudeixen ara el gir de Convergència cap a plantejaments postautonomistes.
La foto del pacte Mas-Zapatero, amb la incorporació forçada i incòmoda de Duran,
retorna per unes declaracions de Felip Puig que poc convenen a CiU en
uns moments en què Zapatero té Catalunya sota mínims financers i
estatutaris (incompliment del nou sistema de finançament que havia
d'haver entrat en vigor el 9 d'agost passat i l'espasa de Dàmocles del
Constitucional sobre l'Estatut aprovat al Congrés dels Diputats pel
PSOE i les forces catalanes, per no parlar del recent advertiment centralista: "no reivindiquin, cooperin"). En un context en què Zapatero, aïllat al
Congrés dels Diputats, ha de forçar una remodelació de Govern que se li ha filtrat
eclipsant la seva esperada foto amb Obama com si aquest retrat
arreglés el problema de la crisi econòmica i la manca de rumb del seu
executiu en aquesta matèria. Per als sectors sobiranistes que trempen amb la foto
de CDC i d'ERC junts a la manifestació dels 10Mil a Brussel·les [Deu mil a Brussel·les, un punt d'inflexió] i per als que
estan eufòrics amb un perfil com el del candidat Ramon Tremosa [web], la revelació de Puig és un gerro d'aigua freda. Quin mal favor a la campanya de Tremosa, que abans de ser eurocandidat de CiU va criticar la retallada estatutària de La Moncloa i el paper de Mas en aquell acord.
Hi ha indicis que alguna cosa s'està movent en l'escenari polític [L'olivera catalana s'asseca?], però hi ha entrebancs de fons com el pacte Mas-Zapatero. El líder nacionalista no se n'ha penedit públicament d'aquell dissabte a La Moncloa. Si la confessió de Felip Puig no és rectificada, Mas hauria de llençar algun missatge d'autocrítica, admetent que es va equivocar a l'hora de supeditar una reforma estatutària aprovada al Parlament, òrgan de la sobirania nacional, a una retallada amb lletra menuda. I la lletra menuda, llegida ara, és la psoevergència: "Oi que no ens farem mal, doctor?" Zapatero amb Duran, i Mas amb... Castells? El problema de la lletra menuda és que no l'havia escrit un dels que la podia complir o fer complir, que és Montilla. Des d'aquell dissabte de gener del 2006, les coses van com van i encara que les oliveres sembli que s'assequen, hi ha qui rega l'olivera [ACN: El tripartit renova el pacte d'Entesa per fer "un toc d'atenció" a Zapatero] i d'altres que no s'apliquen gaire en passar pàgina i s'ho juguen tot a l'única carta de l'aritmètica parlamentària esperant que el tripartit no pugui sumar. Atzucac.
Si el viatge de CDC cap al sobiranisme i la construcció de la Casa Gran del Catalanisme no és una aposta sincera, i la confessió de Puig recupera el fantasma de la via autonomista i del pactisme clàssic del peix al cove pujolista encarnat per Mas, hauran passat moltes coses a la federació nacionalista perquè res no canviï en el fons. El problema de la psoevergència es diu Montilla. Amb ell no és possible d'imaginar un PSC fent d'escolanet de Mas. Avui, amb això d'en Puig, la pregunta és quina és l'alternativa a la psoevergència a Catalunya en cas que Mas no guanyi les properes eleccions d'una manera molt sobrada?
Hi ha indicis que alguna cosa s'està movent en l'escenari polític [L'olivera catalana s'asseca?], però hi ha entrebancs de fons com el pacte Mas-Zapatero. El líder nacionalista no se n'ha penedit públicament d'aquell dissabte a La Moncloa. Si la confessió de Felip Puig no és rectificada, Mas hauria de llençar algun missatge d'autocrítica, admetent que es va equivocar a l'hora de supeditar una reforma estatutària aprovada al Parlament, òrgan de la sobirania nacional, a una retallada amb lletra menuda. I la lletra menuda, llegida ara, és la psoevergència: "Oi que no ens farem mal, doctor?" Zapatero amb Duran, i Mas amb... Castells? El problema de la lletra menuda és que no l'havia escrit un dels que la podia complir o fer complir, que és Montilla. Des d'aquell dissabte de gener del 2006, les coses van com van i encara que les oliveres sembli que s'assequen, hi ha qui rega l'olivera [ACN: El tripartit renova el pacte d'Entesa per fer "un toc d'atenció" a Zapatero] i d'altres que no s'apliquen gaire en passar pàgina i s'ho juguen tot a l'única carta de l'aritmètica parlamentària esperant que el tripartit no pugui sumar. Atzucac.
Si el viatge de CDC cap al sobiranisme i la construcció de la Casa Gran del Catalanisme no és una aposta sincera, i la confessió de Puig recupera el fantasma de la via autonomista i del pactisme clàssic del peix al cove pujolista encarnat per Mas, hauran passat moltes coses a la federació nacionalista perquè res no canviï en el fons. El problema de la psoevergència es diu Montilla. Amb ell no és possible d'imaginar un PSC fent d'escolanet de Mas. Avui, amb això d'en Puig, la pregunta és quina és l'alternativa a la psoevergència a Catalunya en cas que Mas no guanyi les properes eleccions d'una manera molt sobrada?
Ciu són uns venuts, sempre ho han estat, són els burgesos catalans, què hi voleu fer... i a ningú li interessa que Catalunya s'espavili pel seu compte, per aquest motiu jo penso que hem d'anar tots a una per aconseguir la independència jejeje que fàcil sona dit això, eh! no ho se, són temes complicats però que et fan mal perquè juguen amb els teus sentiments i ja només els sentiments, sinó amb la teva confiança. AIxò del pacte Mas-ZP ens va deixaar a tots ben sorpresos, és una mala jugada i ara ens trobem com ens trobem amb el finançament, i espereu que la cosa penso que va per llarg. Disculpeu per la paraula però són tots uns "malparits".