Fa res en parlava
el company Roger Palà de l'Enderrock i els amics d'Indiespot van anar encara
més lluny qualificant-los com el hype
de la temporada. El cert és que El Petit de Cal Eril estan darrerament en boca
de tothom davant l'imminent sortida del que serà el seu disc de debut sota la
batuta de Bankrobber. Ja fa uns dies que vaig poder escoltar el disc complet i
la veritat és que els elogis que estan revén no semblen gratuïts, I les Sargantanes al Sol, que es com han
titulat el seu primer treball és un excel·lent exercici de folk i anima pop, de
lletres rurals que als urbanites ens semblen surrealistes. A primera vista
poden semblar que s'apropen a la música dels Manel, però guarden diferències
més o menys reconciliables. Al contrari de les històries quotidianes dels
graciencs, aquestes són menys accessibles en quant a tornades enganxoses,
cançons més llargues i instrumentals a més de transportar-nos a un ambient que
s'allunya de l'urbanisme barceloní de Manel per portar-nos sorolls de tractors i olors de rostolls.
El cert és que el disc de El Petit de Cal Eril guarda sorpreses que transmeten frescor a cada nota, a cada vers. És el cas de "La Caterineta per la Mercè", una entranyable història d'una nena petita que vol ballar sardanes a la plaça del poble i que acaba amb un tragèdia de conseqüencies surrealistes, "Mandolines Tralarí", "L'elefant", que després de comprar-se l'animal no saben on posar-lo de lo gran que és o una trista "I les Sargantanes al Sol", que té una de les poques tornades que s'enganxen a la primera. Una petita joia de dotze històries de poble, que no és un terme gens negatiu, al contrari.
El Petit de Cal Eril presentaran el seu primer disc a l'Heliogabal de Gràcia el proper 11 d'abril dins la III Festa del Mai a la Vida.
magnífic! si aquest disc fos un EP de 5 cançons, estariem parlant d'una excitació màxima. Això promet.
Jo crec que la diferència amb Manel és que el Petit de Cal Èril és una mica més psicodèlic i recreat i en canvi els Manel eviten en tot moment el carreguisme.