El bàsquet és un dels esports que m'agraden més, però moltes vegades, per falta de temps o pel que sigui, no puc seguir els partits. Un exemple: el diumenge passat es va jugar a Torino la final de l'Eurocup, entre el Lietuvos lituà i el Khimki rus, i fins fa cinc minuts no m'he assabentat del resultat: 80-74 a favor dels primers. Però el que m'interessa destacar no és qui ha guanyat o ha perdut aquesta final, sinó l'uniformitat quasi absoluta dels titulars periodístics als mitjans de comunicació espanyols.
Evidentment, tots comencen dient que el Lietuvos Rytas s'ha proclamat campió, però a continuació, quasi sense excepcions, afegeixen "després d'imposar-se al Khimki de Garbajosa i Scariolo", "en guanyar al Khimki de Garbajosa i Scariolo" o, com a diferenciació màxima, "en superar al Khimki d'Scariolo i Garbajosa". Per si algú encara no se n'havia assabentat, m'afanyo a aclarir que el Khimki rus és entrenat per l'italià Sergio Scariolo i hi juga l'espanyol Jorge Garbajosa.
El Khimki és de més gent?
No sé de què m'estranyo, però. Els periodistes acostumen (acostumem, potser hauria de dir) a ser poc originals. Em queixo dels espanyols, però és que si donem un cop d'ull a la premsa digital argentina trobarem un munt de titulars que diuen que el Lietuvos Rytas s'ha proclamat campió de l'Eurocup en guanyar "al Khimki de Carlos Delfino". I si ens fixem un moment en els diaris digitals veneçolans descobrirem que anuncien que el Lietuvos Rytas ha quedat campió de l'Eurocup després de batre "al Khimki d'Óscar Torres". Podríem seguir amb més nacionalitats i segur que no quedaríem decebuts. Perquè el Khimki és de més gent: el Khimki és de qualsevol que hi jugui o hi treballi.
Els Lakers són de Gasol. I els Grizzlies també
Tot ben normal, suposo. I si no, fem la prova a Catalunya. La pròxima vegada que llegiu alguna cosa dels Lakers, fixeu-vos-hi una mica. Quasi segur que parlen "dels Lakers de Pau Gasol." O si es tracta dels Grizzlies, "dels Grizzlies de Marc Gasol". Els exemples són tan nombrosos que començo a pensar que no té cap sentit cercar fórmules ja no sé si originals però sí mínimament diferents en un món on tothom tendeix a parlar igual i dir el mateix en el mateix ordre.
