Dijous, quan li vaig dir al meu jefe perquè m'agafava festa divendres, em va comentar: "dilluns abans de veure'ns et passarè un test neuro-psicològic a veure com seguim". Anar a Montserrat a peu des de Vilanova (perdó des de la Geltrú), a aquestes alçades del partit i quan un no fa cap mena d'esport o exercici físic durant la resta de l'any, pot semblar una temeritat, però realment és una experiència més que religiosa. No només és un retorn als origens d'aquelles anades amb els de La Geltrú, quan rondàvem els 20 anys, no només és la màgia simbòlica i mística de la muntanya serrada, no només és un camí majoritàriament agradable on la natura lluita per sobreviure a l'asfalt de la zona industrial i l'urbanització i a les cicatrius d'autopistes i AVES, no només és el diàleg de repte i resitència amb el propi cos,... són moltes coses més. És la quarta vegada que faig el camí amb la colla que capitaneja el Ramon Huguet i que administra la Pruvi Recasens; ells amb aquesta ja porten 20 anades (al menys són aquestes les que consten en el ranking) després que uns quants amics, dels que també anaren molts anys als peregrinatges de la parròquia geltrunenca, decidiren reprendre les anades però no d'una tirada, sinó en dos dies i fent unes bones parades i uns bons àpats. I és aquesta colla -amb la majoria dels quals només coincidim en l'anada a Montserrat a peu- és el més particular i el més interessant d'aquesta experiència; una colla amb un nucli de vells amics geltrunencs i geltrunistes però ampliada amb gent diversa amb connexions i simpaties peculiars i enriquidores. L'anada a Montserrat a peu em reconcilia amb el cos, amb l'esperit i amb moltes coses més. Aquest diumenge, recuperant-me dels símptomes lleus de cruiximent, m'he trobat un conegut que m'ha preguntat si tenia mal de coll perquè em notava la veu ronca: "és que m'he passat dos dies petant-la". Quasi 70 kilòmetres de cami m'han afectat més la gola que els peus. I no soc dels que més xerrava !
El Xevi toca el flaviol quan ja comença a ensumar-se Sant Miquel i les seves notes ressonen entre les roques pelades de Montserrat, aquest cop una claca improvitzada -uns que venen d'Olesa de Bonesvalls- fa retronar la muntanya amb els seus aplaudiments; són les 6 de dissabte i falta menys de mitja hora per arribar. Hem sortit a quarts de 5 de Collbató i la suada fins al Llençol Blanc és la més intensa dels dos dies de caminata. A Collbató hi hem arribat des d'Esparreguera per una via alternativa que ens han ensenyat la Lluïsa i el Hans, els meus amics esparreguerins que ens venen a rebre cada any, havíem esmorçat a Sant Esteve Sesrovires i havíem sortit de Gelida a les 6,45 del matí; tot plegat 12 hores de camí a les quals s'han de descomptar unes 5, de la suma de parades (esmorçars, ganyips, dinars, taronges, xocolates, vermuts, migdiades...). La primersa jornada comença a la Plaça Llarga (que uneix Vilanova amb la Geltrú) a les 7 del matí i acaba a Ca l'Emili de Gelida (on es fa nit) a un quart de 9 del vespre; 13 hores i un quart (menys les 5 de les parades). Tot ben previst i cronometrat en l'experiència i en la xuleta que l'eficaç organització lliura a tots els participants, i que es versiona i dedica cada any, aquest any a l'Any Macià. El més destacat de la primera jornada va ser un ruxat de més d'una hora que va acompanyar-nos baixant la serra Rabella fins la font de l'Isidret a l'Ordal i que ens va deixar a tots ben xops, a tots menys a un que portava una capalina d'última generació que no sé quants milers d'euros li havia costat.
El Ramon aquest any va estar patxuxo i no ha fet tot el camí, a més d'arribar tard per primera vegada a la història, ha escaquejat algun tram que salvava gràcies a la intendència de la Pruvi que feia de cotxe motxil·lero. El Ramon Caba i l'Àngels, també del servei d'intendència habitual, s'apuntaren al sopar. La resta de l'expedició la integraven el Xevi Orriols, el Salvador Carbonell, l'Agustí Poch, el Joan Andreu, la Magda Noes, l'Arturo Roig, el Jaume Codina, la Mercè Duran, el Joan Benet, l'Heribert Mestres, el Carles Duran, el Lluís Cardona, el Made Gené (aquests 3 només feren la 1ª part), la Maria Caba i la Miefa Nolla (aquestes 2 només la segona part). I jo.
El recorregut que se segueix en els darrers anys és el següent: De la Geltrú a Can Lloses de Ribes passant pel camí de Solers i els Carç. Entrar al parc del Garraf pel Coll de la Llebreta fins a Can Grau. De l'avenc de l'Esquerrà a Olesa de Bonesvalls. Del corral de Can Roca a l'Ordal per la serra Rabella i la font de l'Isidret. De l'Ordal a Gelida per la font de l'Avellaner.
El segon dia, es va de Gelida a Sant Esteve Sesrovires, per Sant Salvador i Sant Joan Samorra. Per can Garrigosa i la riera de Masquefa fins a Esparreguera. D'aquí a Collbató i pujar la muntanya des del Casalot cap al Llençol fins a Sant Miquel.
També hi han altres recorreguts, per Canyelles, Sant Pere Molanta o Sant Sadurní. No tinc gaires detalls més; la colla amb qui vaig se saben el camí amb els ulls tancats. Espero que et sigui útil i ja m'explicaràs si hi vas.
Hola Xavier, m'agradaria saber per on passeu per anar a la Font de l'Isidret des de la Serra Rabella, si aneu seguin el GR o no, es que jo alguna vegada he fet aquest camí seguin el GR 5 però he anat a parar a l'església de Sant Esteve de l'Ordal al Barri Forn de Vidre i mai he vist aquesta font, i la veritat és que tinc curiositat. Si tens alguna fotografia la podries posar a la teva Web? Gràcies.
xcapdevila |
divendres, 24 de juliol de 2009 | 18:45h
Ho sento Maria, però no puc informar-te massa, perquè no tinc els detalls del recorregut ara i aquí. Sí que et diré que hi ha molts trams del camí que són un GR (potser el 5) i que la font de l'Isidret és a l'Ordal (potser Sant Esteve) al costat d'una esglèsia i juraria que la zona es diu barri del Forn del Vidre. Segur que el Ramon, el Xevi, l'Agustí, la Magda o molt altres dels habituals et podrien donar més detalls.
Gràcies per la resposta, a veure si algú dels que anomenes entren al bloc i em diuen alguna cosa, només és per curiositat, ja que fa més de 10 anys que hi passo i la veritat, mai he vist aquesta font, per tant potser estigui situada en algun racó. De totes maneres gràcies per contestar MARIA
Tots els futboleroadictes i barçamaníacs m'han preguntat el mateix. Doncs NO, no sabia res de l'Espanyol. Però veieu, panda de descreguts, algun miracle deu haver fet la Moreneta perquè he llegit que han salvat la permanència a Primera. I sembla que el desgavell de la sequera (que els tontos d'ICV no savien resoldre)també ho va arreglar ella amb unes borrasques que encara cuegen ...
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
De la Geltrú a Can Lloses de Ribes passant pel camí de Solers i els Carç.
Entrar al parc del Garraf pel Coll de la Llebreta fins a Can Grau.
De l'avenc de l'Esquerrà a Olesa de Bonesvalls.
Del corral de Can Roca a l'Ordal per la serra Rabella i la font de l'Isidret.
De l'Ordal a Gelida per la font de l'Avellaner.
El segon dia, es va de Gelida a Sant Esteve Sesrovires, per Sant Salvador i Sant Joan Samorra.
Per can Garrigosa i la riera de Masquefa fins a Esparreguera.
D'aquí a Collbató i pujar la muntanya des del Casalot cap al Llençol fins a Sant Miquel.
També hi han altres recorreguts, per Canyelles, Sant Pere Molanta o Sant Sadurní. No tinc gaires detalls més; la colla amb qui vaig se saben el camí amb els ulls tancats. Espero que et sigui útil i ja m'explicaràs si hi vas.
Si tens alguna fotografia la podries posar a la teva Web?
Gràcies.
MARIA
Sí que et diré que hi ha molts trams del camí que són un GR (potser el 5) i que la font de l'Isidret és a l'Ordal (potser Sant Esteve) al costat d'una esglèsia i juraria que la zona es diu barri del Forn del Vidre. Segur que el Ramon, el Xevi, l'Agustí, la Magda o molt altres dels habituals et podrien donar més detalls.
De totes maneres gràcies per contestar
MARIA
Conxa
Montserratologa des de l'infantessa.
Fins aviat valent!!
Tú amb mal de gola? Què dius ara? No m'ho puc creure...
Weno weno....doncs mira que la pujada a una muntanya "santa" és una activitat propicia per la reflexió i el...silenci??
Clar que això els que estem en el club de xerraires ho tenim malament, oi?
Enfi, m'alegro que us vagi anar bé i, per cert...el motiu de la pujada no devia ser per demanar per un club de futbol oi?? je je je...
Fins aviat !!
Roman
"Reno"
Doncs NO, no sabia res de l'Espanyol.
Però veieu, panda de descreguts, algun miracle deu haver fet la Moreneta perquè he llegit que han salvat la permanència a Primera.
I sembla que el desgavell de la sequera (que els tontos d'ICV no savien resoldre)també ho va arreglar ella amb unes borrasques que encara cuegen ...
Com deia aquell, que n'aprenguin...però de la Moreneta, clar...