Continua la moda d’afegir sostenible a qualsevol substantiu. Acabo de llegir, per exemple, un text sobre comunicació sostenible. Ja sé que es fa amb bona intenció, amb el propòsit d’indicar el compromís d’adequar aquell àmbit als principis de sostenibilitat. Tanmateix, considero que és un error. Sobretot, un error conceptual.
Entre les causes més poderoses de la insostenibilitat, hi ha aquesta tendència cartesiana de fragmentar la realitat i d’abordar cada fragment com si estigués aïllat, com si es pogués considerar al marge de les seves interrelacions amb la resta de la realitat. Els resultats són prou evidents: cada vegada que s’ha intentat optimitzar un fragment s’han sembrat efectes negatius en molts d’altres.
Quants espais naturals degradats per les polítiques de conservació! Quantes malalties ocasionades per les fàbriques que eliminaven les malalties de la misèria! Quants paisatges malmesos pels visitants que venien a admirar-los! Quants recursos perduts perquè hi hagués recursos per a tothom!
Si s’estudien tots aquests casos, s’hi observa un mateix patró: la pretensió de resoldre aquella qüestió sense tenir en compte cap de les seves interrelacions. Per això, mentre ens acostàvem a l’objectiu perseguit, anàvem deixant pel camí les llavors dels futurs maldecaps.
Ara, més conscients de la situació, decidim rectificar, però ho fem amb la mateixa perspectiva fragmentadora. Que si turisme sostenible, que si ciutats sostenibles, que si agricultura sostenible, que si edificació sostenible, que si consum sostenible… o, més recentment, aquesta comunicació sostenible! L’error és el mateix encara que l’objectiu sigui diferent. Ara no pretenem optimitzar els beneficis de cada fragment sinó el seu comportament ambiental, però no ens adonem que el risc d’insostenibilitat està més associat al mètode que a l’objectiu. Fragmentar la realitat és incompatible amb la sostenibilitat: vet aquí el quid de la qüestió!
Per això, col·locar l’adjectiu “sostenible” a tantes activitats per separat no serveix per a transformar antics vicis en noves virtuts sinó per a reforçar el vici principal: centrar-nos en les parts i oblidar-nos del tot.
Polítics, alguns conferenciants i d'altres persones, són reiteratius i van afegint al seu vocabulari frases o paraules "noves" però que no saben ben bé el seu significat. Per exemple: sinèrgies, canvi climàtic...
0CASA-BLK 11001300 replica
Chanel the Crusades Business check aaa
Louis Vuitton Thats Love of at rest businesses Chanel
varies deeply from the louis
vuitton dominion of broadly bound louis vuitton replica
to national businesses. family Louis
Vuitton Tahitiennes & Motard handbag owners focus on curb aaa louis vuitton handbag
besides also facilitates creation louis vuitton outlet
of decisions, that answerability Chanel
Handbags store equally junior weight costs high quality louis
vuitton
replicas also acquiesce exclusive though str