Correu Blocs | VilaWeb.cat
xcapdevila | dimecres, 1 d'abril de 2009 | 14:24h


El conseller Joan Saura acaba d’arxivar l'última crisi del departament d’Interior amb una destitució tècnica, una anàlisi ambígua de si els mossos reprimeixen bé o no les manifestacions d’estudiants i un no en parlem més que qui dies passa anys empeny. Una cosa semblant va passar quan es van descobrir tortures a una comissaria de Les Corts: posarem unes quantes càmeres perquè això no passi més (a Les Corts ja n'hi havia de càmeres!) i no en parlem més. O quan es va descobrir que el conseller obligava als comandaments dels mossos a assistir a actes del seu partit. O quan va ocasionar un conflicte diplomàtic anant a manifestacions contra l'Estat d'Israel...

Hi ha qui diu que una proba de que José Montilla es un personatge calculador i llest va ser la decisió de donar a Iniciativa el regal enverinat de la conselleria d'Interior. "Ara sabran el que vol dir governar" diuen que va dir. I no es que Montilla pensés que Saura ho podia fer bé, tot el contrari, segur que pensava que ho faria tant malament que seria la puntilla definitiva per liquidar aquest residu de la transició que ara es fa dir ICV.  La canongia que va tenir Saura al primer Tripartit, una conselleria de Relacions Institucionals que donava lluiment i poca feina, va permetre a ICV aparèixer com els àrbitres centrats de les trifulques i dragon khans que protagonitzaven ERC i el president Maragall; ara Montilla el volia mullant-se en una conselleria dura... a on si es crema molt millor.

No es pot comandar els mossos i qüestionar la seva feina tant si es tracta de desallotjar a uns okupes (als que ICV defensa en els mítings) com si es tracta de reprimir estudiants esvalotats (que a lo millor són els que et voten).

Anna Serrano a EL PUNT d'avui dijous fa un article interessant amb algunes coincidències amb les meves reflexions: http://www.elpunt.cat/arenysdemar/article/-/-/21609.html 

L'amic Gabriel Jaraba, periodista i bon coneixedor de la història psuquera, fa una aportació al seu bloc sobre el tema que em sembla genial: http://www.gabrieljaraba.info/gabriel_jaraba_periodista/2009/03/icv-y-polic%C3%ADa-maltrato-enga%C3%B1o-traici%C3%B3n.html  


Però el problema no és només la contradicció o la incompetència del senyor Saura que quan diu que "no és una guineu al galliner" ho diu perquè sap que tothom -inclós ell i els seus- es pensa que que ho és. El problema és la contradicció i la incompetència d'Inciativa per Catalunya en el seu conjunt.

Contradiccions i incompetències com les que també s'han repetit a l'altra conselleria d'ICV, la de Medi Ambient, que a més és la que presumptament té la imatge "de marca" dels ecologistes de debó; la gestió de la sequera va ser tan nefasta que va ratllar el ridícul i que nomès va salvar-la la pluja caiguda del Cél;  el famòs túnel de Bracons s'obre aquesta setmana; i, mentre, segueixen marejant la perdiu amb el 4t Cinturó o la MAT.

També a l'Ajuntament de Barcelona, l'ecològica  muntanya russa del Tibidabo o la frustrada gossera sostenible de debó porten el segell d'ICV i d'Imma Mayol, que va dir que plegava però que segueix protagonitzant episodis galdosos a la segona institució del país. Podria afegir aquí una cap de llista coneguda meva que va dir en una entrevista  que "a casa no reciclem perquè tinc la cuina petita i no m'hi caben els cubells", o el diputat Herrera eternament enfadat que renya a tothom -fins i tot als diputats dels grups majoritaris-  en nom de veritats absolutes quan la seva representació parlamentària és la més minoritària.

El problema no és només Saura. El problema és ICV, un problema que fa massa temps que dura i massa temps que viu de la rifeta.

ICV és un partit amb una història -com la de la majoria- on s'hi barreja noblesa i heroicitats amb episodis més foscos. Això però no justifica que per mantenir-se viu, en mig de renúncies, caigudes de murs, d'escisions i coalicions contínues,... s'ha inventat a correcuita una ideologia que no sap ni com diferenciar dels altres ni, a l'hora de la veritat, aplicar amb eficàcia.

És la "marca blanca del PSC"? És l'esquerra necessària?  És un grupet de xupòpteros xantatgistes que viu del xollo d'apalancar governs a canvi d'unes quantes cadires per colocar -com que són pocs-  a tota la família? (A La Vanguària d'avui hi ha una fota bona al respecte que no reprodueix la Vanguàrdia digital).

Tot està molt complicat (la crisi, el finançament, ...) però té raó l'oposició quan afirma que Montilla no s'atreveix a destituir Saura (que és el màxim responsable del seu partit) per por de que ICV abandoni el govern i el deixi en minoria, amb una ERC que aviat tornarà a ensenyar els trabucs i que disfruta de valent veient que la bitxa del Tripartit-2 ara es verda-roja i violeta.

Si no han sabut vestir una alternativa d'esquerres. Si tot el que expliquen és mentida. Si a més són uns incompetents... doncs que pleguin de debó!

 

Comentaris: 1
  • DE DEBÒ...
    Josep M | dimecres, 1 d'abril de 2009 | 17:12h
    Home jo no sóc un integrista ecologista però em fa molta, moltíssima pena comparar Catalunya amb llocs on sí tenen cura del seu territori, com Navarra o l'Estat Francès posem per cas. La Vall d'en Bas era una meravella i se l'han follada completament amb el túnel de Bracons, sols per convertir-ho en zona de pas de camions.
    I el 4art cinturó és una altra aposta estratègica feta amb el cul i d'amagat. El problema és que no hi ha alternatives serioses i viables: si s'està en contra d'una infrastructura vital tal i com es planteja has d'oferir altres alternatives i sempre tenen un cost. Els d'ICV sols recorren al discurs absolutista i irresponsable, res a veure amb el compromís real pel país, la seva gent i el seu entorn.
    Ah, i pots criticar molt el Saura, però si és allí és perquè el Montilla l'hi va posar i punt.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
  • Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida. Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats