"Aquesta és l’espasa Excalibur. Aquell que aconsegueixi treure-la d’aquesta roca, serà rei.”
FITXA TÈCNICA:
Títol: Excalibur.
Direcció: John Boorman
Producció: John Boorman, Michael Dryhurst, Robert A. Eisenstein i Edgar F. Gross.
Guió: Thomas Malory (llibre original), Rospo Pallenberg (adaptació), John Boorman (guió) i Rospo Pallenberg (guió).
Música: Trevor Jones, Carl Orff i Richard Wagner
Fotografia: Alex Thomson
Vestuari: Bob Ringwood
Repartiment: Nigel Terry (com el Rei Artur), Helen Mirren (com Morgana), Nicholas Clay (com Lancelot), Nicol Williamson (com Merlí), Cherie Lunghi (com Ginebra), Paul Geoffrey (com Perceval) i Robert Addie (com Mordred).
Països: Estats Units i Regne Unit.
Data: 1981.
Gènere: Aventures i fantasia.
Duració: 140 minuts.
Durant el segon trimestre,
Ja per acabar d’aprofundir el tema hem vist Excalibur, una gran obra mestra. Excalibur és i ha estat un dels films pioners en aquesta temàtica que recull perfectament l’essència de
La pel·lícula, dirigida per John Blooman el 1981, tracta la història de la mítica espasa Excalibur i del seu propietari, Artús de Camelot.
Després d’una gran batalla, Uther, que posseïa la llegendària Excalibur, demana al seu mag conseller, Merlí, que li concedeixi poder passar una nit amb l’ esposa del seu enemic, de la qual estava bojament enamorat. Així, aquella nit, és concebut Artús. No obstant, al cap de nou mesos reapareix Merlí, i, com a part del tracte que havien acordat, s'emporta el nadó. Al cap d’un temps, Uther mor i clava la llegendària espasa en una roca, de manera que només un bon rei la pugui treure. Passats uns anys, Artús, extreu l’espasa de la roca, convertint-se en rei d’una terra que estava buida i sense ordre. A partir d’aquí tots coneixem la resta: els cavallers de la taula rodona, l’amor de Lancelot i Ginebra, la recerca del sant Grial...
Si teniu ocasió no us perdeu aquesta pel·lícula, que us acostarà a una de les llegendes més fantàstica de tots els temps .
Jojojo! La veritat és que està molt bé aquesta pel·lícula d' Excalibur, i crec que és força interessant i ens fa veure els pocs efectes que hi havia en aquella època, i com era la novel·la de cavalleria. Espero que continueu així promoció Joan Taulé que sou els millors.
Visca Blade Runner i les portes de Tanhauser.