Dissabte vaig anar a un dels concerts més curiosos que he assistit mai.El veterà grup banyolí Kitsch va realitzar una actuació a l'escala d'un bloc de pisos habitat.
Un servidor és fan de Kitsch des de l'any 92 en que vam coincidir a la discogràfica Audiovisuals de Sarrià: Brams editava el seu primer disc i Kitsch acabava d'editar el segon.
D'ençà sempre han format part de la banda sonora dels meus moviments, amb altibaixos, és clar; ara a la publcació del seu magnífic disc Kitsch 10 la cosa s'ha situat en els seus màxims.
Per això dissabte vaig anar a Banyoles. No era un concert anunciat, havia corregut de boca a orella. El motiu és clar: l'aforament era limitadíssim. En Lluís Costabella em va enviar un correu convidant-m'hi. I he de dir que va ser espectacular, no només pel lloc sinó perquè, de manera increïble, el so era molt bo estiguessis o estiguessis: Entrada, primer pis, mitja escala,...
Kitsch aprofitaven l'ocasió per enregistrar el videoclip d'una cançó: Vigília.
La màgia del lloc es va combinar amb una hospitalitat manifesta dels veïns del bloc. Al primer pis, la veïna de la porta 6, la Gemma, que no coneixia de res em va convidar a una cervesa. Després va veure que ni n'hi quedaven que les havia repartit totes però tant se val, regirant el moble bar va aparèixer una ampolla de Martini. Tampoc quedava gel, però també va ser igual: al congelador hi havia una bossa de colifloretes que, gelades com estaven van fer de bons glaçons. Conforme s'anaven desglaçant alguns grumolls es barrejaven amb el martini i baixaven gola avall: crec que puc proclamar la invenció d'un nou còcktel.
Després em va reconèixer que li vaig fer un favor, que les colifloretes no li agraden gens.
(És acollonant, ja he trobat un tros de gravació de dissabte penjat, quina llet!)
D'ençà sempre han format part de la banda sonora dels meus moviments, amb altibaixos, és clar; ara a la publcació del seu magnífic disc Kitsch 10 la cosa s'ha situat en els seus màxims.
Per això dissabte vaig anar a Banyoles. No era un concert anunciat, havia corregut de boca a orella. El motiu és clar: l'aforament era limitadíssim. En Lluís Costabella em va enviar un correu convidant-m'hi. I he de dir que va ser espectacular, no només pel lloc sinó perquè, de manera increïble, el so era molt bo estiguessis o estiguessis: Entrada, primer pis, mitja escala,...
Kitsch aprofitaven l'ocasió per enregistrar el videoclip d'una cançó: Vigília.
La màgia del lloc es va combinar amb una hospitalitat manifesta dels veïns del bloc. Al primer pis, la veïna de la porta 6, la Gemma, que no coneixia de res em va convidar a una cervesa. Després va veure que ni n'hi quedaven que les havia repartit totes però tant se val, regirant el moble bar va aparèixer una ampolla de Martini. Tampoc quedava gel, però també va ser igual: al congelador hi havia una bossa de colifloretes que, gelades com estaven van fer de bons glaçons. Conforme s'anaven desglaçant alguns grumolls es barrejaven amb el martini i baixaven gola avall: crec que puc proclamar la invenció d'un nou còcktel.
Després em va reconèixer que li vaig fer un favor, que les colifloretes no li agraden gens.
(És acollonant, ja he trobat un tros de gravació de dissabte penjat, quina llet!)
Un cop més, Kitsch em sorprenen.
http://www.youtube.com/watch?v=nKk3mudcnGo
http://www.youtube.com/watch?v=9i1Br1hCzVE
http://www.youtube.com/watch?v=thmcJJlKkMc
A veure si vens aquest estiu a la Festa Major de Cardedeu, va que convidarem a en Pau i la Sandra d'Alcoi.
PS: Per quant un concert d'Aramateix en un edifici? (això sí, haurà de ser un rascacels, que amb el pilot de gent que sou us calen uns quants pisos!) ;P