Didac |
diumenge, 29 de març de 2009 | 18:10h
No sóc amic d'escriure sense ganes. Tampoc m'agrada fer-ho d'una manera atabalada, sense poder dedicar-t'hi plenament: tot escrit mereix el màxim respecte literari, per insignificant que siga. Ambdós elements -desmotivació i preses- no són més que una invitació a la mediocritat; a escriure quelcom insípid, vulgar, perfectament prescindible de llegir. Constate però, que ser plenament coherent amb aquesta actitud redueix dràsticament la producció escrita, i no sempre en benefici de la qualitat -si més no en el meu cas-. D'altra banda, l'actualitat política i social és una font inesgotable d'arguments per escriure-hi la teva, però la seua natura altament volàtil i efímera requereix d'una reacció més o menys ràpida per evitar que l'escrit en el qual estàs capficat no passe de moda abans, fins i tot, d'haver-lo enllestit. Fa temps que volia escriure sobre l'enrenou que ha provocat la victòria espanyolista a les eleccions basques del passat 1 de març. No ho he fet abans perquè vaig amb l'aigua al coll de feina però l'actitud plora-mica dels màxims representants del PNB i les seues hipòcrites declaracions m'han enutjat fins a un punt insuportable. Així doncs, aparque momentàniament el respecte cap a les paraules i em dispose a escriure un parell d'idees en forma d'opinió poc elaborada però contundent.Lamentable, vergonyosa, perversa. L'actitud del PNB després de no haver assolit la majoria necessària per formar govern a Euskadi és, a més a més, d'un infantilisme preocupant. Com poden ser tant hipòcrites de titllar d'il·legítima la coalició PP-PSE? Com tenen tanta cara d'afirmar tranquil·lament unes barbaritats i ximpleries tant desorbitades? No sé com no els cau la cara de vergonya. Han arribat a dir que la futura coalició entre populars i socialistes és un "cop d'estat". Això és caure molt baix. Que no tenen dret a formar govern, per molt espanyolistes que siguen? Que no és una opció radicalment democràtica? Però si el mateix PNB porta més de vint anys de pactes! Clar: ara que ja no guanyen, no accepten les normes del joc. Massa tard, Ibarretxe: el descrèdit és irreparable.
El PNB està absolutament descol·locat, fora de rumb. I tot perquè, còmplices passius com han estat de la il·legalització de l'esquerra abertzale, ara no s'hi poden referir: ara és massa tard per denunciar-ho. Això sí que fou un atac a les llibertats i a la democràcia sense precedents a Europa; això sí que fou un cop d'estat ideològic. S'haurien d'haver plantat, no haurien d'haver acceptat unes eleccions antidemocràtiques pensades, precisament, per acabar amb l'hegemonia nacionalista a Euskadi. Com a govern legítim d'una nació haurien d'haver garantit la pluralitat ideològica de les eleccions o, en tot cas, no haurien d'haver-les convocat, assumint les conseqüències d'una decisió tan valenta i coherent. Però caigueren al parany i acceptaren de bon grat la partida. Ara se'ls ha girat la truita: van cometre el greu error de pensar-se hereus i amos dels 9 escons usurpats al PCTB o, per dir-ho d'una manera més contundent, al 15% de la població d'Euskadi. I com que la "subasta" no els ha beneficiat, ara toca fer el màrtir. No tenen cap altre remei. S'ho mereixen. Sembla mentida que no hagen aprés la lliçó després de tants anys: les nacions menudes s'enfonsen ràpidament si no rema tothom en la mateixa direcció.
QUAN? Al pas que anem igual ja hem arribat tard.
Fins aviat!
Fins aviat!
Quan Jon Imaz va substituir Xabier Arzalluz la lluita va ser modernitzadora i oberta del PNB als espanyols i amb els seus intents d'acostar-se al PSE.
La prioritat en aquestes eleccions pel PNB no sembla que fora guanyar-les o pedre-les, si no l'intent de centrífugar amb Ezquer Batua, Eusko-Alkartasuna i Aralar l'esquerra abertzale sota la criminalització del terrorisme espanyol amb ETA al peu de la lletra.
I ha segut amb l'atomització del vot d'esquerra no centralista amb Ezquer Batua, Eusko-Alkartasuna i Aralar on ha estat la clau de la victòria dels constitucionalistes convencionals de l'Estat espanyol tot i no obtindre ni la meïtat del vots vàlidats, al voltant d'un 47 %.
Només en que Eusko-Alkartasuna s'havera presentat junt el PNB com les darreres eleccions, no havera hi hagut tanta atomització del vot d'esquerra i la màjoria en percentatge actual del vot no centralista estatal, no havera donat una màjoria als constitucionalistes convencionals de l'Estat espanyol.
El factor determinant i pricipal ha estat l'atomització de l'esquerra no centralista constituconalista convencional de l'Estat Espanyol.
Doncs els constitucionalistes convenconals de l'Estat sense una majòria suficient amb el percentatge de vots validats -vots invalidats a banda- amb obtés una majòria absoluta amb escons.
I ja ho diu la seva dita 'Divide i venceràs'.