A voltes em costa resistir la temptació d'escriure un llibre sobre teoria de la quotidianitat, a l'estil de llei de Murphy, o tractat de Tsun Zu. Com no puc permetre'm aquest luxe, em conformaré en escriure un post. La teoria de hui es titula "Si vols caldo, nyas tres tasses", també coneguda com "el carbó sotmés a pressió produeix diamants".
Potser queda un poc pretensiós això dels diamants, però no he estat capaç de trobar una metàfora millor. Porte uns quants mesos estudiant oposicions. A més, he pagat uns centenars d'euros per portar endavant alguna espècie de minitesina, però els llibres d'investigació m'estant costant d'agafar.I ara que s'apropa tot això del casament, i mire com al calendari queden cada volta menys fulles entre el present i les oposicions, em dedique a acceptar altres feines amb dates d'entrega aparentment impossibles entre tanta tasca pendent.
SI no recorde malament, un cas semblant em va passar l'any passat pels volts de Nadal, i després al mes de juny. I sota aquestes condicions rendia moltíssim més que en mesos anteriors, quan no tenia tanta feina. No sé si és una cosa generalitzada, però a les meues neurones els va el rollo "hard love". Des que se m'ha reduït la quantitat d'hores que estic a casa, i ara que s'apropa tot, alguna cosa dins està començant a funcionar realment bé. La pressió ajuda, i el perill d'embafament amb tant de caldo em compensa per l'increment en l'efectivitat de resultats. Potser és la remanència de la manera de fer periodística -entregues a última hora, teclejant a cinc mil revolucions sota el lema "no penses, escriu!"-. Després de sobreviure a la temporada "hard love" vindrà un temps de descompressió. Però tinc la sensació que després d'això caldrà buscar més carbó per a continuar sentint-me viva.
SI no recorde malament, un cas semblant em va passar l'any passat pels volts de Nadal, i després al mes de juny. I sota aquestes condicions rendia moltíssim més que en mesos anteriors, quan no tenia tanta feina. No sé si és una cosa generalitzada, però a les meues neurones els va el rollo "hard love". Des que se m'ha reduït la quantitat d'hores que estic a casa, i ara que s'apropa tot, alguna cosa dins està començant a funcionar realment bé. La pressió ajuda, i el perill d'embafament amb tant de caldo em compensa per l'increment en l'efectivitat de resultats. Potser és la remanència de la manera de fer periodística -entregues a última hora, teclejant a cinc mil revolucions sota el lema "no penses, escriu!"-. Després de sobreviure a la temporada "hard love" vindrà un temps de descompressió. Però tinc la sensació que després d'això caldrà buscar més carbó per a continuar sentint-me viva.
I missed you last saturday. I had even bought you those medicines for the allergic symptoms we talked about some weeks ago but you didn't come so...let me know if I can take you them to any place or I wait you coming next saturday.
By the way, quin bloc més bonic tens, Marta...
Malgrat que no és ni pot ser tan bonic i guapo com tu!!!
T'estime, petitona
Mil petons
Purification Maria
passa't pel nostre bloc (el compartix amb el josep blesa: ARCHILETTERS)
Pertany al teu club de fans. I al del pare Warren!!
Si em pele alguna classe més és per les proves del traje de novia, que això de la boda em porta de bòlit.
Ah, i jo també t'estime!!
Moltíssima sort en tot!