Monyofine |
divendres, 27 de març de 2009 | 07:31h
Al diari El País del dimecres 25 hi ha un article interessant de dues pàgines completes... que si necessitem un lideratge femení.
Jo conec algunes dones líders, i estic a gust amb elles, amb el seu estil directiu, vull dir. A mode d'exemple i no és una llista exhaustiva: La fiscal del districte, una màquina de treballar pel seu país i el seu bàndol, que és el meu. Incansable, clara, intel•ligent, implacable. Una amiga que forma part de l'equip directiu de l'Institut de Secundària on jo vaig estudiar, una dona amb majúscules: flexible, comprensiva, però poc tolerant amb les collonades. Una directiva companya de treball, valenta, atrevida, serena, realista, amb els peus a terra. La Lucre. Una dona divertida, irònica, provocadora, seductora. Com podeu observar tot qualitats típicament femenines! :-D
L'article ve trufat de les pressumptes qualitats directives femenines que faran del nostre un món millor: "Una major diversitat en els consells d'administració de les empreses porten a un millor govern, perquè es prenen millors decisions i s'innova més". Però això valdrà també per a la diversitat racial, cultural, de distinta orientació sexual,... no sols de sexe, de gènere vull dir. Un informe de l'Escola de Negocis de la Universistat de Cranfield (UK) assegura que "més dones haurien de prendre el control de bancs i companyies en crisi". Home, i d'empreses que no estiguen en crisi també, no? Vaja dic jo. Per què limitar-se a les empreses amb problemes? Halla Tómasdóttir d'Audur Capital diu que "les dones [...] usen les seues habilitats racionals i les emocionals per prendre decissions" Ah? I el homes no? Els homes no tenim emocions? No usem la Intel•ligència Emocional de Goleman (Ui, que la bíblia de la sensibilitat en la motivació i llideratge la va escriure un home). Ruth Sealy, de Cranfield, diu que "les dones saben motivar més i millor, saben guanyar-se la confiança de la gent i animen als seus subordinats a desenvolupar el seu potencial" Ah Com faig jo (un home) cada dia, des de l'any 98...
Bé, que o tens un estil directiu autoritari, vincul•lat exclusivament a objectius, poc motivador i fustrant o el contrari. Però que això no té a veure amb el sexe, amb el gènere. O no recordeu la Tatcher? Quina dolçor de dona, eh?
Jo conec algunes dones líders, i estic a gust amb elles, amb el seu estil directiu, vull dir. A mode d'exemple i no és una llista exhaustiva: La fiscal del districte, una màquina de treballar pel seu país i el seu bàndol, que és el meu. Incansable, clara, intel•ligent, implacable. Una amiga que forma part de l'equip directiu de l'Institut de Secundària on jo vaig estudiar, una dona amb majúscules: flexible, comprensiva, però poc tolerant amb les collonades. Una directiva companya de treball, valenta, atrevida, serena, realista, amb els peus a terra. La Lucre. Una dona divertida, irònica, provocadora, seductora. Com podeu observar tot qualitats típicament femenines! :-D
L'article ve trufat de les pressumptes qualitats directives femenines que faran del nostre un món millor: "Una major diversitat en els consells d'administració de les empreses porten a un millor govern, perquè es prenen millors decisions i s'innova més". Però això valdrà també per a la diversitat racial, cultural, de distinta orientació sexual,... no sols de sexe, de gènere vull dir. Un informe de l'Escola de Negocis de la Universistat de Cranfield (UK) assegura que "més dones haurien de prendre el control de bancs i companyies en crisi". Home, i d'empreses que no estiguen en crisi també, no? Vaja dic jo. Per què limitar-se a les empreses amb problemes? Halla Tómasdóttir d'Audur Capital diu que "les dones [...] usen les seues habilitats racionals i les emocionals per prendre decissions" Ah? I el homes no? Els homes no tenim emocions? No usem la Intel•ligència Emocional de Goleman (Ui, que la bíblia de la sensibilitat en la motivació i llideratge la va escriure un home). Ruth Sealy, de Cranfield, diu que "les dones saben motivar més i millor, saben guanyar-se la confiança de la gent i animen als seus subordinats a desenvolupar el seu potencial" Ah Com faig jo (un home) cada dia, des de l'any 98...
Bé, que o tens un estil directiu autoritari, vincul•lat exclusivament a objectius, poc motivador i fustrant o el contrari. Però que això no té a veure amb el sexe, amb el gènere. O no recordeu la Tatcher? Quina dolçor de dona, eh?
homínids
[de home i
-id]
m
ANTROP/ZOOL 1 pl Família de primats del grup
dels catarins que actualment inclou un sol gènere vivent, Homo, amb una
sola espècie, H. sapiens, i una sola subespècie, H. sapiens
sapiens, l'home.
2 sing Primat de la família dels
homínids."
ciber-besets autoritaris
A mi m'agrada comportar-me en alguns aspectes quotidians com els homes, i a qui no li agrade, que no mire.
Que tal la Carme Chacón?