VIDAL, Pau: Aigua bruta. Empúries, 2007. Premi de Literatura Científica 2006(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
Potser el primer que m'interessa dir d'aquesta novel·la, és que no us ha de fer por que hagi resultat guanyadora del Premi de Literatura Científica 2006. L'element científic que apareix al llarg de la narració, i que gira entorn de la contaminació i de la utilització inadequada de les aigües, de l'abocament de residus medicinals, és un recurs. El teló de fons d'una peculiar i curiosa història d'investigació, amb interessants lligams cap a alguns successos ben actuals.
El protagonista és un lingüista, admirador i seguidor del mestre Coromines, que té en ment el projecte d'actualitzar el diccionari de l'insigne predecessor. Però tot un seguit de circumstàncies a les quals s'hi veu abocat per atzar, el duran a fer-se preguntes sobre unes misterioses morts, i a intentar resoldre l'enigma. Sobretot, quan ell mateix en surt perjudicat en trobar-se la seva moto, fidel acompanyant dels seus viatges com a lingüista a la caça del mot, calcinada. Això, que és un avís perquè no fiqui el nas on no toca, encara l'esperona. De la mateixa manera que, en rebre un sobre anònim amb un mapa que assenyala un parell de poblacions i la desembocadura dels rius respectius, no dubta a arribar-s'hi per comprovar què és el que està passant.
Al costat d'aquesta narració detectivesca, caldria ressaltar, sobretot, dos personatges. Per una banda la padrina, una dona gran que no surt mai de casa i que viu enganxada a la lectura de novel·les policíaques i de misteri (un del diversos homenatges que l'autor, el Pau Vidal, fa al seu escriptor de referència: Andrea Camilleri). Per altra banda la Juli, una jove ajudant que el protagonista contracta per tal d'avançar amb la feina que té a l'Acadèmia d'Estudis Catalans. Ambdues ens mostren parles ben diferents del català actual, que apareix complementat per l'argot del Richi, un altre dels personatges de la novel·la.
He llegit en una entrevista a l'autor, que el personatge protagonista, aquest lingüista-detectiu creat en aquesta primera història, pot tenir continuïtat. I tant de bo sigui així i el Pau Vidal ho pugui tirar endavant. Perquè de la mateixa manera que a la contraportada del llibre hom qualifica aquesta obra com "la primera novel·la d'intriga etimològica en català", considero que la defensa i reivindicació que fa de l'ofici de lingüista és digna i mereixedora d'una més àmplia difusió.
Gràcies pel teu comentari, i celebro que valoris d'aquesta manera la novel·la ressenyada. Jo m'ho vaig passar molt i molt bé llegint-la, i l'aconsello sincerament.
Fins la propera,
Sílvia Romero
Crec, com tu, que aquesta és una novel·la per passar una bona estona de lectura. I particularment trobo que manté al llarg de tota la narració una certa dosi d'humor, d'ironia ben construïda, que encara atrau més el lector.
Fins la propera,
Sílvia Romero