Dues funcions a un bonic teatre de Granada abans de tornar a fer 10 hores de carretera fins a Catalunya.The long and winding road - The Beatles
Quan vam arribar a Granada ja sabia que no veuria rès de la ciutat. No tenia gaire temps però tampoc tenia gaires ganes. Això no és fer turisme. Estem treballant i no sempre ve de gust sortir a caminar. Jo em vaig estirar a fer una migdiada a la habitació de l'hotel. Com que TVE no es veia gaire bé, no vam poder veure la novela (el culebrot) d'en Benet i Jornet. Vam estar mirant A3 per agafar la son. I va ser tot comentant els anuncis amb el meu company de gira, en Francesc, que ens vam adonar al cap d'una estona de que portàvem ben bé 15 minuts veient anuncis. 15 minuts!! No sabíem què és el que feien abans dels anuncis. És legal tanta estona d'anuncis publicitaris? Ja, és una tele privada, però... és ètic? Quan finalment va començar un programa de safreig, vam apagar la tele i ens vam posar a dormir. Al cap de poc em van trucar d'una agència de càstings a la qual estic apuntat per fer un anunci de movistar. Havia de ser l'endemà mateix. Sembla ser que l'actor havia "fallat". Però jo tenia dues funcions i vaig dir que no. Hi vaig estar pensant una bona estona.
La publicitat... Quanta mesquinesa! Fa anys vaig treballar (vaig ser explotat, més aviat) a una agència de publicitat. En guardo un mal recòrd però una excel·lent experiència personal. Soc dissenyador i m'agraden els reptes gràfics, i també m'agraden la publicitat, les campanyes i el marketing. Treballar a una agència era una de les meves ambicions. Però ben aviat em vaig adonar que aquell món em posava la pell de gallina per la frivolitat i la amoralitat de la gent que m'envoltava. Al cap d'uns mesos no ho podia suportar més i vaig plegar. No m'na quedat ganes de repetir.
Poca cosa a dir de les funcions de Granada tret que van anar molt bé, que la gent es va portar com cal i que a les 2 ja feiem via cap a casa. I jo sense Harry Potters! Duia però un llibre sobre els càtars, una novel·la d'aquelles tan gruixudes que podrien matar a una persona d'un cop ben donat, el portàtil carregat de bateria amb la primera temporada de Lost, l'ipod, també carregat, amb els podcasts del darrer mes del Minoria Absoluta, els darrers videos de vilawebtv i les meves llibretes d'apunts i de dibuixos. Fins a les 8 tindria llum natural. Estava tot planificat. Cap a dos d'onze arribàvem a L'Hospitalet. Vam poder agafar el metro però quan jo vaig anar a buscar el tren a Plaça Catalunya, eren 3 quarts i 5 de 12, ja no n'hi havia en direcció Mataró. Vaig haver de tornar a agafar metro fins a Pep Ventura, i després un autobus. I tot això, carregat amb la bossa i la maleta. Què bonic és viatjar... per tornar a casa després.
La setmana que ve ens mourem per Tarragona, Sabadell, Barcelona i... no me'n recordo. Salut!
La publicitat... Quanta mesquinesa! Fa anys vaig treballar (vaig ser explotat, més aviat) a una agència de publicitat. En guardo un mal recòrd però una excel·lent experiència personal. Soc dissenyador i m'agraden els reptes gràfics, i també m'agraden la publicitat, les campanyes i el marketing. Treballar a una agència era una de les meves ambicions. Però ben aviat em vaig adonar que aquell món em posava la pell de gallina per la frivolitat i la amoralitat de la gent que m'envoltava. Al cap d'uns mesos no ho podia suportar més i vaig plegar. No m'na quedat ganes de repetir.
Poca cosa a dir de les funcions de Granada tret que van anar molt bé, que la gent es va portar com cal i que a les 2 ja feiem via cap a casa. I jo sense Harry Potters! Duia però un llibre sobre els càtars, una novel·la d'aquelles tan gruixudes que podrien matar a una persona d'un cop ben donat, el portàtil carregat de bateria amb la primera temporada de Lost, l'ipod, també carregat, amb els podcasts del darrer mes del Minoria Absoluta, els darrers videos de vilawebtv i les meves llibretes d'apunts i de dibuixos. Fins a les 8 tindria llum natural. Estava tot planificat. Cap a dos d'onze arribàvem a L'Hospitalet. Vam poder agafar el metro però quan jo vaig anar a buscar el tren a Plaça Catalunya, eren 3 quarts i 5 de 12, ja no n'hi havia en direcció Mataró. Vaig haver de tornar a agafar metro fins a Pep Ventura, i després un autobus. I tot això, carregat amb la bossa i la maleta. Què bonic és viatjar... per tornar a casa després.
La setmana que ve ens mourem per Tarragona, Sabadell, Barcelona i... no me'n recordo. Salut!
